dimarts, 29 de setembre de 2015

CISCO PIKE

CINE
 
 
Algunes de les produccions cinematogràfiques nord-americanes dels anys setanta intentaven reflectir la realitat del país escenificant històries quotidianes de joves experimentadors – no emprenedors, aquesta xorrada encara no la patien – i que a vegades, acabaven deixant la porta oberta a entendre que el futur era allà, al darrera d’aquella corba o després d’aquella pujada que veus allà baix. Per allò del país de les oportunitats. Sigui com sigui, van ser un reguitzell de films que aporten un bon grapat d’informació per poder analitzar i arribar a interessants i concloents conclusions.
 
 
 
A Cisco Pike podem veure com un camell interpretat per Kris Kristofferson es veu sota la pressió de Gene Hackman, que fa de poli corrupte i en surt victoriós. El poli mor. Amb tot això, un auto-destructiu Harry Dean Stanton, que li fa de company de banda, i una bonica i embarassada Viva, des del seu status de pija-hippy que l’ajuda, fa un bon paquet. Hi ha escenes filmades al mític Troubador Club de Hollywood i al districte de Venice.
 
 


 


Kristofferson i Stanton el 2013 en un acte on es va revisar el film
 
 
 

SUFJAN STEVENS

AVUI
 
SUFJAN STEVENS + AUSTRA
20.00 hores – AUDITORI FÒRUM – BARCELONA
 
 
 
 
 

dilluns, 28 de setembre de 2015

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
TENDERS AGEGet High
Enregistrat per: Michael Effa + Tender Age
 
 
 
GET HIGH –Limited Edition 7” Transparent Green Class
 



 
 
 

diumenge, 27 de setembre de 2015

RINGO DEATHSTARR

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
Els texans Ringo Deathstarr anuncien i avancen un trosset del nou disc. Es titularà Pure Mood i la data prevista, via Club AC30, és el 20 de novembre, el dia que farà 40 anys que el Paquito la va dinyar. No te res a veure, però la celebració serà doble. 
 
Guilt, el primer tall extret, registra la participació de Jeff Schroeder, guitarra dels Smashing Pumpkins.
 

 





FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMILIAR


 
 
 

divendres, 25 de setembre de 2015

LONDON FASHION WEEK 2015

D’ESQUITLLADA
 
 
Del 18 al 22 s’ha celebrat la London Fashion Week i una de les màximes protagonistes ha estat la dissenyadora Vivienne Westwood. Muntada en la provocació permanent, als seus 74 anys, potser ja no sorprèn però sí que manté el llistó del repte en escena. D’aquesta manera, quan va ser el torn de presentar la nova col·lecció de Red Label, va aprofitar l’ocasió que li brinda la mateixa farisaica societat anglesa, per denunciar, com una mosca collonera, la política de desgast social.
 
En la nota de presentació hi posava: ‘Els polítics ens col·loquen davant d’un perill important i hem d’aturar-los.’ No en va va ser una de les precursores del famós: 
 
ANARCHY IN THE UK!
 
Lovely.
 


 
 
 

TARDOR

TENDÈNCIES
 
 
Joni Mitchell ho encerta com poques persones. Per aquestes dates, la cantant canadenca sempre em somriu des de la prestatgeria i escoltar-la em reconforta, exactament igual que ho fa la tardor.   
 
 
 
A Both Sides, Now, senzillament: ‘mirar l’amor des dels dos costats i en realitat veure que no el coneixes, veure que la vida son llàgrimes i pors barrejades amb l’orgull, per no dir ‘t’estimo’ el més alt que puguis’.
 
I a The Circle Game, l’adoro: ‘mentre donem voltes i voltes, captius en el carrousel del temps. I veure que no podem tornar, que només podem mirar d’on venim per continuar donant voltes i més voltes en el joc del temps’.
 
Només espero que les fulles dels arbres caiguin ben a poc a poc. 
 
 
...
I've looked at love from both sides now
From give and take, and still somehow
It's love's illusions I recall
I really don't know love at all

Tears and fears and feeling proud
To say "I love you" right out loud
Dreams and schemes and circus crowds
I've looked at life that way
...
(fragment) Both Sides, Now - 1969

 
...
And the seasons they go round and round
And the painted ponies go up and down
We're captive on the carousel of time
We can't return we can only look
Behind from where we came
And go round and round and round
In the circle game
...
(fragment) The Circle Game - 1970 
 


 
 
 

dijous, 24 de setembre de 2015

FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC I DEL CÒMIC

FID – 2015
ESGLÈSIA DELS DOMINICANS – PERPINYÀ
27èna EDICIÓ – 26 i 27 DE SETEMBRE
 
 
DINÀMIQUES DE MASSES
 
Hi ha ciutats que per congregar gent no li cal ser cap decorat de jocs ni de trons. Organitzant esdeveniments culturals compleixen i s’enriqueixen. És clar que el tipus de personal que hi acut és tan diferent com un ou a una castanya.
 
Aquest cap de setmana, tenim la primera de les dues fires internacionals del disc que es celebren per aquestes dates al nostre país. La de la capital del Rosselló congregarà prop de 75 expositors de discos i una desena de dedicats al còmic. El preu de l’entrada és de tan sols 3 euros i si es sap buscar, es pot aconseguir fàcilment una invitació d’accés gratuït. 
 
De 10.00 a 19.00 hores.
 
 
 
 
 

ULTIMATE PAINTING

NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
James Hoare (Veronica Falls) i Jack Cooper (Mazes) son la parella de moda. Formosos, treballadors, polits... i llestos. Com sinó poden editar cançons com les de la continuació d’aquell primer àlbum de l’any passat tal i com ho feien els nostres gloriosos avantpassats. És possible que siguin part de la collita d’aquella sembra? Sens dubte. Amb aquest Green Lanes estan arrasant amb vells i no tan vells mites. Un farcell de temes, lligat i ben lligat, ple d’efluvis universals disposats per aquelles que el vulguin abraçar. Amb Neil Robinson (Mazes) a la bateria fan que tot plegat sigui més portable. 
 
De visita al nostre país el 25 d’octubre, dins del Primavera Club, i l’endemà a la sala Stereo d’Alacant.
 
 
 





 
 
 

dimecres, 23 de setembre de 2015

75 ANIVERSARI DE JOHN LENNON

RELACIONATS
 
 
Yoko Ono, l’activista més imparable, està preparant pel 6 d’octubre, tres dies abans del 75 aniversari de John Lennon, una commemoració al Central Park de Nova York que consistirà en formar el més gran signe de la pau fet per persones. Per l’assumpte espera congregar mitjançant inscripció i donació prèvia a la pàgina d’Eventbrite – per al John Lennon Educational Tour Bus – entre 6.000 i 10.000 persones.
 
 
 
Poc després de l’anunci, va llençar aquest missatge: “You don't have to do much/ Power works in mysterious ways. Visualize the domino effect. And just start thinking PEACE".
 
 
 
 

dimarts, 22 de setembre de 2015

MICHAEL ROTHER

MICHAEL ROTHER PLAYS NEU!
 
PLAÇA DELS ÀNGELS – BARCELONA
21 – 09 – 2015
CONCERT
 
 
Afortunadament, hi ha tantes opinions com barrets. La meva, que ni el Mike Oldfield dels primers vuitanta mostrava tant oblit de la seva carrera com Michael Rother va demostrar-me ahir nit. Fins i tot els fragments que originalment funcionaven amb una certa pausa, Rother acompanyat de Hans Lampe i Franz Bargamann, els interpretaven accelerats. Hallogallo, Negativland, tot sonava igual, amb una bateria sobre-sintetitzada i un so en general fred i excessivament metàl·lic. Per no mencionar l’eco infernal provocat per la paret de l’escola Vedruna, això, responsabilitat dels organitzadors, és clar. M’ho mereixo per pensar-me que les coses son com el 1972 i deixar-me portar per l’entusiasme d’una experiència passada. 
 
Totes ens equivoquem. El meu error d’ahir, quedar a la plaça dels Àngels per veure a Michael Rother amb el ganxo de ‘plays Neu!’ dins del poti-poti del BAM. 
 
Magistral krautrock convertit en simple new age.
 
 
Michael Rother

Hans Lampe
 
 
 

LA GUITARRA-TRUITA

CURIOSITATS
 
 
Southwest Grill, una d’aquestes cadenes nord-americanes de menjar ràpid, ha enginyat una divertida forma de promocionar-se: la ‘quesopalooza’. Un xip de truita gegant  convertida en el cos d’una guitarra elèctrica i que una vegada estampada contra l’ampli i feta trossets, la pots sucar en deliciós formatge desfet i menjar-te-la.
 
Si Pete Townshend se n’assabenta, ja el veig dalt l’escenari amb un tovalló a la mà. Això sí, quan Roger Daltrey es recuperi de la meningitis.
 
 

 
 
 


 
 
 

dilluns, 21 de setembre de 2015

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
JULIA HOLTERSea Calls Me Home
Dirigit per: Claire Marie Vogel
 
 
 
HAVE YOU IN MY WILDERNESS
2015 – DOMINO
 
 
 

 
 
 

dissabte, 19 de setembre de 2015

THE RADIO DEPT.

NOVETAT DISCOGRÀFICA



 


Aquest 11 de setembre, mentre quasi tothom estava submergit en un pueril déjà vu, la discogràfica sueca Labrador llançava via digital, el nou single dels seus homòlegs The Radio Dept. de nom This Repeat Sodomy. Les porteres de torn diuen que Johan Duncanson ha triat aquest nom en referència a les complicades relacions entre el grup i la discogràfica, la mateixa que precisa que aquest single no apareixerà en el proper disc dels nòrdics.
 
Sense confirmar res. Uf!
 
 
 
 
 


 
 
 

divendres, 18 de setembre de 2015

SENSE DATA

INSTANTÀNIES
 
 
 
 
 

NO JOY

CONCERT
NO JOY + REDTHREAD
 
FREEDONIA – BARCELONA
14 – 09 – 2015
 
Remei vitamínic la nit del dilluns per tirar endavant uns quants dies més. Dues agrupacions, quebequesa una, catalana l’altre, les que formaven la poció. Aquests darrers son els que es van encarregar d’obrir la nit, una interessant i original descàrrega practicada de forma un tant amateur però amb gran eficàcia per part dels tres components, fins i tot amb el divertit joc volador de baquetes que practicava Nora a la bateria. 
 
 
 
 
 
El grup protagonista pujava a continuació a l’escenari i al cap d’un minut ja érem amb els ulls badats gronxant-nos en el meravellós soroll que brollava de la banda a tutti pleni. Dues poderoses guitarres a les mans de Jasamine White-Gluz i Laura Lloyd, membres fundadores, amb Michael Farsky i Garland Hastings baix i bateria tancant el cercle.
 
L’excusa, la presentació del seu tercer treball, More Faithful. Redemptora excusa.
 

 
 
 

BAM

BARCELONA ACCIÓ MUSICAL 2015

DINÀMIQUES DE MASSES
 
 
Des d’avui i fins dimecres 23, torna el Barcelona Acció Musical, l’apartat musical ubicat dins dels actes de ‘la Mercè’. Son gratuïts, el que comporta que la visualització i escolta com Déu mana resultin complexos. Benvingudes actuacions, però caldrà pensar-s’ho dues vegades i escollir bé els concerts tenint en compte l’espai i l’hora. A partir d’aquí, que cadascuna faci el que pugui.
 
 
 
Hi ha coses: la nord-americana Julie Byrne i el seu compatriota Ryley Walker, dues propostes que pel seu contingut estan totalment predestinades a passar de puntetes, els anglesos Loop, els rebentatimpans Metz, les triomfants Mourn, els australians Blank Realm o l’imprescindible Michael Rother. 
 
 
Julie Byrne
 
 
Com a curiositat, el hype xinès Da Bang que practiquen un brillant i suggerent pop replet d’influències occidentals. Si Mao aixequés el cap...



 
 
 

dijous, 17 de setembre de 2015

MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

27èna. EDICIÓ
 
DINÀMIQUES DE MASSES
 
 
Des d’avui i fins diumenge, la capital de la llonganissa catalana es converteix de nou en la fira musical per excel·lència del país. Un lloc que pot ser de trobada del mundillo per a fer negocis i alhora assistir a algunes actuacions musicals en un programa que hi ha de tot, de bo i de dolent. La saviesa catalana ja ho diu: ‘la barreja surt més bona i el client deixes content, remena, remena...’ encara que aquí el que més es remenarà siguin calés.
 
De debò, a tenir en compte l’actuació de Michelle Shocked & Lach, dissabte a la Jazz Cava.
 
 

Gaspard Royant, un dels participants
 
 
 

dimecres, 16 de setembre de 2015

HOLD ON IT HURTS versus HOLD ON IT’S EASY

BRIMFUL OF ASHACORNERSHOP
 
MINUTS MUSICALS
 
 
El grup de Leicester es manté allà dalt. Formen part de la història del que es va anomenar britpop, encara que amb un segell molt pròpi, resistint-se a desaparèixer. Des del seu propi segell Ample Play, van editant discos i van conformant un espai personal intocable i amb garantia d’èxit moderat, que és molt.
 
 
fot. Roger Sargent
                                                                    
A principis d’aquest any han tret Hold On It’s Easy, una revisió d’aquell primer disc del 1993, un àlbum que les crítiques han aplaudit. O més o menys. Les revisions no deixen de ser altres formes de ser del mateix producte, manipulat d’una manera com podria ser-ne d’un altre. Per això els originals, o el que es dona per original i acabat una primera vegada, són especials i únics.  Al cap em ve l’afortunat remix que – el 2006? – va fer Fatboy Slim d’aquell Brimful Of Asha editat en el tercer àlbum i convertit en un dels temes estel·lars dels anglo-indis. Però no.



 
 
 

dimarts, 15 de setembre de 2015

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

VIDES QUOTIDIANES
 
 
El que falsament en diuen darrer viatge, sempre arriba, com ho fa la llista dels que l’han emprès.
 
Continuo allà on ho vaig deixar ara fa mes i mig. La popular cantant nord-americana Lynn Anderson, marxava el 31 de juliol amb 67 anys a Nashville, la seva ciutat natal. El 2 d’agost ho feia l’anglesa Cilla Black, a Málaga, amb 72 anys, llançada a la fama pel mateix Brian Epstein. El dia 16, el productor Bob Johnston, al darrera de músics com Bob Dylan o Johnny Cash.
 
 
Cilla Black

Bob Johnston
 
 
 
Don Griffin, dels Miracles, el 3 d’aquest mes. El dia 6 Frederick ‘Dennis’ Greene, dels famosos novaiorquesos Sha Na Na. El 12 Bryn Merrick, el substitut de Paul Gray als Damned i l’endemà, o sigui, abans d’ahir, el 13, Gary Dean Richrath, guitarra dels mítics REO Speedwagon.
 
Aquest mes la cosa s’ha animat després d’un agost més aviat fluixet. A veure com acaba. O més ben dit, qui l’acaba. 
 
Frederick ‘Dennis’ Greene

Bryn Merrick
 
 
 

dilluns, 14 de setembre de 2015

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
KURT VILE Life Like This
Dirigit per: Adam Avilla
 
 
 
 
B’LIEVE I’M GOIN DOWN
2015 – MATADOR RECORDS
 



 
 
 

diumenge, 13 de setembre de 2015

IN-ÈDIT 2015

13èna EDICIÓ - BARCELONA
 
DINÀMIQUES DE MASSES
 
 
Aquesta setmana la marca In-Edit s’ha bellugat. S’apropa el moment de l’ara o mai per alguns treballs documentals, i cal començar a fer soroll. Per això, des dels llocs de comandament s’ha donat a conèixer part del material que es podrà veure del 29 d’octubre al 8 de novembre, suposadament als habituals cinemes Aribau de Barcelona. 
 
 
 
 
 
Cristian Pascual, el director del cotarro, ha declarat que ‘la intenció d’aquest any és prioritzar la qualitat abans que la quantitat’. Que amable. El convidat d’honor d’enguany serà el director anglès de 74 anys Tony Palmer, amb més d’un centenar de treballs que van des de l’Irish Tour’74 de Rory Gallagher fins els 200 Motels de Zappa i que inclourà una classe magistral que tindrà lloc al Palau de la Música. (Com diu?)
 
Entre mig del bulto, es divisen algunes perles com Everybody’s Cage, un interessant document de la mà de Francesco Tristano sobre el llegat de Cage, un sobre Jaco Pastorius, Lambert and Stamp els mànagers de The Who i The Possibilities Are Endless sobre Edwyn Collins i la seva recuperació.
 
Per Tots Sants, castanyes, moniatos i... documentals.