dissabte, 31 d’agost de 2013

MINOR ALPS


 
 
Interessant proposta la que aporten aquests entusiastes poperos, protagonistes tots dos d’un gran capítol de la història de la música. Amb el nom de Minor Alps, Juliana Hatfield i Matthew Caws – veu i guitarra de Nada Surf – volen continuar i deixar resolta la feina, cosa per la qual els hi estaré eternament agraïda.
 
 
Juliana Hatfield als 90

 
Minor Alps 

Fa uns dies van posar a taula Buried Plans, el primer tast del que serà el seu treball conjunt i que porta per nom Get There. El banquet sencer, el 29 d’octubre. 
 
 
 
 

divendres, 30 d’agost de 2013

CASSETTE STORE DAY ( 2 )

Perquè ens emparrem en anul·lar suports? Amb una mínima sonoritat Fidel, el cassette és el format més versàtil que existeix. Fa uns dies ja escrivia sobre el CASSETTE STORE DAY, però l’actualitat sobre la jornada va deixant anar més detalls, com que aquell dia – el 7 del mes que ve – més de 50 bandes (Flaming Lips, Animal Collective, etc.) llançaren algunes exclusives en el mític format. Em continuo preguntant si per aquí s’animarà algú.
 
 

Alguns comentaris sobre el cassette, de musics intel·ligents:  
 

"Es poden tirar a la gent, i no es trenquen”.
- Matt Flag dels Fair Ohs

“Moltes de les relacions que una persona pot tenir als 15, 16 o 17 anys, es basen en les cintes de cassette. És impossible tenir una relació romàntica amb un arxiu zip adjuntat en un correu electrònic”.
- Gareth Paisey de Los Campesinos!

"Els cassettes són el format d'àudio més popular".
- Mat Lewis dels Grape Soda

"Els CD rasquen i salten. Els vinil només els pots escoltar a la teva sala d'estar. Tinc una cinta de Fleetwood Mac que li ha vessat una tassa de cafè al damunt i el cassette té almenys vint anys”.
- Beckett Hills dels Sur

"És barat i el pots reutilitzar”.
- Sam Ray dels Teen Suicide

"La cinta és un instrument i alguns enregistraments només sonen bé en cassette”.
- Jason Sigal dels Lame Drivers

"No hi ha res com el so d'una cinta vella sonant al teu cotxe. Tenen aquesta característica, la qualitat una mica sapastre. Es cuiden de dir la veritat sobre mi”.- Jonathan Clancy dels His Clancyness

"Una vegada vaig sortir amb una noia en plan Mazzy Star i coses així de dolces. Era súper cursi. No em podia creure que ella em donés alguna cosa així. I ara tenim dos fills. Ella em va regalar una cinta amb una barreja de temes i jo li vaig fer un nadó.”
- Louiche Mayorga dels Suicidal Tendencies
 

"No són la millor manera d'escoltar el so , però m'agraden com objectes”.
- Stephen McRobbie dels Pastels

 


dijous, 29 d’agost de 2013

LES BICYCLETTES BLANCHES – LIANNALLULL – DUO CAPHRE

SALA UNDERGROUND – BARCELONA

28 – 08 – 2013

En competència amb l’actuació de Lydia Lunch, es produïa un festival amagat, en una Barcelona fantasmagòrica en tots els sentits, però amb un resultat espectacular. Van obrir Duo Caphre, que son Tirso Orive i Rubén Muñoz, amb una personal proposta farcida de complements experimentals que em van deixar rendida als seus peus. Van agafar el relleu els sempre poderosos Liannallull, que van tocar cançons del seu darrer i calent treball Els Radicals, amb els seus temes bandera transpirant psicodèlia per tots els seus porus. Tancaven Les Bicyclettes Blanches, el duet format per Magnolia Santibanez i McKenzie Parker, una banda d’aquelles que per allà on passen, siguem molts o pocs els que haguem anat a escoltar la seva música hipnòtica i afilada com una agulla de cap, deixen la llavor d’una pila de nous i lleials seguidors.
 
 
 
Duo Caphre
 
 
 
Liannallull
 
 
 
 
 
 
 
 
Les Bicyclettes Blanches  
 
 

dimecres, 28 d’agost de 2013

LINDA RONSTADT

La frase ‘quan naixem comencem a morir’, sempre m’ha impactat. Forma part del viatge. Ara, la cantant nord-americana, de 67 anys, ha fet saber en una entrevista per a una associació de gent gran, l’AARP, el punt on es troba responent a la pregunta de perquè havia deixat de cantar. La causa, va dir, que feia vuit mesos li havien diagnosticat la malaltia de Parkinson i constata que per molt que una s’esforci, s’és del tot incapaç de continuar cantant.
 
196?
 
 
 
amb Jimmy Page i Ron Wood
 
 
 
 

 
 

I HAVE A DREAM

1963 – 2013

L’ampolla mig buida o l’ampolla mig plena?

 
 
 
 
 
 

dimarts, 27 d’agost de 2013

ADÉU MAO

El corrent pop te molt de reproducció, vulgarment també dit copiar i en això, es veu que els xinesos ja superen als seus veïns del Japó, que prou feina tenen amb Fukushima. Segons un article publicat a Dazed Digital, es calcula que més del 65% de les falsificacions a nivell mundial, surten d’allà i per acabar-ho d’adobar li han posat fins i tot nom a l’assumpte, Shanzhai, que més que un nom sembla una poca-soltada. 
 
Starfucks, Nibe, KLC, Pizza Huh o l’iPed son algunes de les moltes marques resultat de l’afusellament.
 
Abracadabra, aquí uns comunistes... allez hop!...aquí uns trempats consumistes.
 
 
 
 
 
 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 35)

 THE 1975Sex
Dirigit per: Adam Powell

THE 1975
2013 – DIRTY HIT/POLYDOR

the1975.com



 
 

dissabte, 24 d’agost de 2013

THROWING MUSES

 
 
 
 
 
Quan Kristin Hersh va començar a funcionar amb la banda a la ciutat de Newport, ja havia de ser difícil no enamorar-s’hi. Les detonacions compulsives que produïa en mi, van estar a punt de passar al meu historial mèdic, ja prou farcit.
 
 
Després, va venir l’etapa post Tanya Donelly, més acústica, ella sola, i més pop, amb 50 Foot Wave. Mai ha deixat de fer coses. Ara anuncia un nou àlbum, Purgatory/Paradise, amb 32 cançons i llibre addicional previst per ben entrada la tardor. Te programada també gira europea i estic molt agraïda als desinteressats promotors de la ciutat que la facin aturar a l’Apolo el 30 d’octubre. Per una nit, podré reviure el meu amor platònic.
 
 
 
 
 

dimecres, 21 d’agost de 2013

BODY/HEAD

Fa uns dies m’assabentava del llançament previst per aquest octubre del nou treball de Lee Ranaldo, ahir ho feia de Body/Head, la banda de Kim Gordon i Bill Nace, un doble amb el nom de Coming Apart pel 10 del mes que ve, passant al davant del seu ex-company de feina. Creativitat per un tubo.
 
 
 
 

 
 

dimarts, 20 d’agost de 2013

LOS MOVIMIENTOS POP

SALVAT EDITORS – BARCELONA 1973
 
Entre piles de llibres trobo això i aquests dies he estat entretinguda amb ell, amb les seves interessants premonicions i fotografies. 
 
Fa 40 anys, Mª José Ragué Arias, al final del llibre deixava la porta oberta: “És difícil pronunciar-se sobre la supervivència de la contracultura i del futur dels moviments pop. El cert és que la nostra societat ha experimentat un canvi cultural important durant la darrera dècada, produït pel desenvolupament econòmic i les innovacions tecnològiques succeïdes en els països capitalistes. Com que aquest canvi ha sigut “presenciat” pels denominats moviments pop, el resultat dels mateixos haurà de manifestar-se d’alguna manera en les dècades futures.”
 
Avui, amb la porta ja tancada diria que “presenciat” potser no seria la paraula que hi posaria.
 
 
 
 
 
 
 
 

dilluns, 19 d’agost de 2013

RICHIE HAVENS MEMORIAL

18 AGOST 2013 

Celebració en memòria de Richie Havens aquest passat diumenge al Bethel Woods Centerfor the Arts.


John Sebastian
 
 
Walter Parks i Stephanie Winters 

Fotos Charles Norfleet / Getty Images
 
 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 34)
 
MINKSMargot
Dirigit per: DM Harrington
 
TIDES END
2013 – CAPTURED TRACK
 
 

 
 

VINIL PER LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

Aquests dies és millor allunyar-se del barri. La visió de la multitud trafegada amunt i avall sense saber per què ha anat a parar allà ni quina cosa fer a continuació, no em satisfà prou com per suggerir de participar a ningú.
 
Això sí, una visita puntual a la plaça Joanic on ha instal·lat la seva parada de discos com habitualment fa l’Àngel cada any per aquests dies, no s’escapa. Curiosament, s’ha quedat més sol que la una. Altres anys encara l’acompanyaven un parell de parades més, però aquest any, sort de les seves filles i el seu gendre que romanen allà amb ell per fer-li companyia. Allò que dèiem, el vinil a l’alça.
 
 

 

diumenge, 18 d’agost de 2013

HMV TORNA ALS ORIGENS... O CASI

Malgrat que és una mega-botiga, també n’és una d’històrica i aquest octubre reobrirà les seves portes al 363 d’Oxford Street, el lloc original on ho va fer per primera vegada el 1921 – al 2000 va haver de traslladar-se carrer avall per reduir despeses – i s’afegeix així a l’allau de notícies de la recuperació del vinil al Regne Unit i a la industria del entertainment en general. 
 
Son com aquells parents llunyans que fan ràbia.

en els anys gloriosos

 

dissabte, 17 d’agost de 2013

YO LA TENGO - OHM

Què faríem sense bandes com aquesta? No tenint-ne prou amb fer la música que fan, es dediquen a vendre-la en un packaging retorçadament espectacular. El primer tema de Fade en tres 12” i empaquetats en una cortina de dutxa. Bestial. 
 
Més info aquí.
 
 
 

 
 

JOY DIVISION AL CONTENIDOR GRIS

Segons publica la BBC, Julia Adamson, una enginyera de so que treballava als estudis Strawberry de Stockport, població a 10km. de Manchester, explica a la seva conte de facebook que quan aquests van tancar ara fa 20 anys i van buidar l’empresa, es va quedar tota una sèrie d’enregistraments de Joy Division, New Order i Magazine que es tiraven a les escombraries com aquell que tira els llapis i les maquinetes de fer-hi punta. Les cintes son el típic material de rebuig que qualsevol banda te, però més ben guardat. Ara creu que és el  moment de vendre-les. 
 
Potser no en te prou en la pensió de la jubilació.
 
 
 
 
 

divendres, 16 d’agost de 2013

JEAN-MICHEL BASQUIAT

El pis on va viure el pintor abans de mudar-se al que li va oferir Andy Warhol es lloga per 650 dòlars la nit amb un mínim de tres, en aquesta pàgina. El pis esta a Crosby Street, al Soho i evidentment ja no respira l’ambient pel que va ser famós el barri. Com ha passat en els darrers anys, la gent de quartos s’ha dedicat a destruir tots els encants que ciutats com Nova York, Paris o Barcelona tenien com a propis per convertir-les en simples i vulgars parcs temàtics.

Dilluns va fer 25 anys de la seva mort.
 

dijous, 15 d’agost de 2013

RICHIE HAVENS

BACK TO THE GARDEN:
A DAY OF SONG AND REMEMBRANCE
HONORING RICHIE HAVENS
 

Aquest diumenge18, en el lloc original on va passar tot el que va passar a Woodstock l’any 1969, es retrà homenatja a Richie Havens una de les ànimes d’aquell extraordinari esdeveniment i que va traspassar aquesta primavera passada. S’escamparan les seves cendres i hi ha previst que els mateixos Michael Lang i Joel Rosenman diguin unes paraules. Hi ha també algunes actuacions programades com les de Steve Gorn amb Sanjoy Bandopadhyay i Samir Chatterjee o la de John B. Sebastian. Pell de gallina.

 
 
 
 

 
 
 

dimecres, 14 d’agost de 2013

PETER DOHERTY

L’ex-cantant de The Libertines i Babyshambles necessita pasta. I on millor per trobar-la que on van els seus col·legues de vacances?

dijous, 8 d’agost de 2013

FIFTY FOOT HOSE – CAULDRON / 1968 (LIMELIGHT)

Un nou exemplar de capçalera. Poques bandes han sabut fer-ho amb un resultat tan esplèndid, una comunió de psicodèlia amb electrònica tan eficaç i no pas des dels humits clubs londinencs sinó des dels assolellats carrers de San Francisco. Un estil copiat i recopiat pels cadells de l’actual modernitat. La formaven Cork Marcheschi, David Blossom, Larry Evans, Kim Kimsey, Terry Hansley i Nancy Blossom, escrits en l’ordre que apareixen a la contraportada. El disc el va editar Limelight, un segell més aviat especialitzat en jazz, encara que també en algun que altre interessant treball d’electrònica. 
 
La primera cara m’endinsa amb quatre temes clàssics, separats entre ells per breus segons d’un so introductori, cap a una atmosfera que quan giro el disc i diposito de nou l’agulla sobre el vinil, a través dels 10 minuts del seu primer tema Fantasy, transforma la meva petitona individualitat en alguna cosa més. Em treu d’aquest estat catatònic la genial versió que fan de God Bless The Child de Billie Holiday, per acabar amb Cauldron, un experiment final per posar les coses a lloc i donar nom a l’àlbum. Un any abans, Cork Marcheschi va editar el single Bad Trip, un enregistrament experimental per poder-lo escoltar a qualsevol velocitat com a preludi a aquest brillant elepé per a continuació dir adéu-siau. 
 
A finals del segle passat, es va reeditar en format posavasos, cosa que va inspirar una reunió, nou disc i una nova banda de nom Kwisp amb dos discos editats, el segon amb la col·laboració de Daevid Allen de Gong. Però això, ja és una altra història.
 
 
 
 

L’ELEFANTA MALI

Em mereix tan respecte aquest elefanta com el famós pres de Guantánamo. O en la seva indefensió, pot ser més. Ara és el torn de Paul McCartney que s’ha unit a la penya dels PETA per demanar al president filipí de nom Benigno Aquino III que deixi anar a l’elefanta Mali de 39 anys, delicada de salut i presonera al zoo de Manila, a un espai protegit a Tailàndia. Mentre cada vegada és més gent que es suma a la petició de llibertat de l’animal, l’alcalde de la ciutat Joseph Estrada, diu que estan gestionant la possibilitat d’adquirir dos elefants més de Sri Lanka – d’on és Mali – per fer-li companyia. Patètic.
 
En referència a l’assumpte, algú va recordar les paraules de Mahatma Gandhi: “Un país, una civilització es pot jutjar per la forma en que tracta als seus animals.” I que cadascú es rasqui allà on li piqui.
 
 
 
 
 
populars models filipines en una acció de suport a Mali

dimecres, 7 d’agost de 2013

SUNSET STRIP MUSIC FESTIVAL

Aquest cap de setmana es va tancar la sisena edició d’aquest curiós festival. I dic curiós per què crec que deu ser com una mena de passarel·la veïnal. L’espai, ubicat al famós Sunset Boulevard de Los Angeles i que fa unes quantes dècades va viure el seu moment de glòria, per unes hores va voler recuperar un cert protagonisme, però com no podia ser d’un altre manera, es va quedar en l’intent. Res pot ser igual que el que un dia va ser, però la intenció és bona, i si més no, les 15.000 persones que hi van assistir segur que van poder, per tres dies i tres nits, fer el xitxarel·lo lluint bronzo. 
 
De interessant? Aquests homenatges – aquesta edició va ser per a Joan Jett – que tot i que no serveixen per a res, formen part d’un programa que algú s’ha currat i  així successivament.
 
 
 
Joan Jett, acompanyada de Pat Smear dels Germs