dissabte, 28 d’abril de 2018

SUNSHINE BOYS, POWER-POP A SEQUES

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Sunshine Boys son Dag Juhlin, veu/guitarra (The Slugs, Poi Dog Pondering), Jackie Schimmel al baix (Big Hello, Justin Roberts) i Freda Love Smith a la bateria (The Blake Babies, The Mysteries Of Life). 


Juhlin explica que en els cançons hi ha referencies personals – la mort de la mare, la graduació del seu fill – però també a l’actual estat del món, dinàmiques clàssiques per a un format clàssic de power-pop generós i fresc amb una química instantània que genera cançons de les que no em puc desenganxar. Totes pura delicia. Com aquesta inclosa en el seu debut:





dijous, 26 d’abril de 2018

PRETTY MATTY, HO TE CLAR

NOUS REGISTRES

1 minut i 21 segons. És el que dura aquest tall pertanyent a l’EP de quatre temes en format cassette, que es va editar el març passat. El mateix Mathew Morand explica ‘Pretty Matty és el meu experiment escrivint música, que em fa sentir bé, inspirat en bandes com The Breeders i Paramore. Els meus amics Tanisha (Truster) i Tassy (Consilience) toquen en aquest EP amb mi’. 


Està clar que la capacitat de sintetitzar, que en definitiva és el que val, la porta a la sang. A sobre fa les coses com qui puja a l’autobús. Utilitzant l’argot tonto del futbol: la música pop és així.

(fot. Joey Arredondo)



dimecres, 25 d’abril de 2018

EL 'JAPAN STATION JINGLE MAESTRO'

MENCIONS APART

Quantes músiques devem sentir al llarg del dia, sense que hi parem atenció? – de les que sonen des d’altaveus amagats, no les de dins l’olla. Penso en la del Mercadona, la del bar, la tan maleïda de les centraletes telefòniques... Al Japó tenen a Minoru Mukaiya, ex-teclista del grup de jazz Casiopea de 61 anys, que combina les seves dues passions, la música i els trens i que l’escolten milions de persones cada dia sense adonar-se’n tampoc.

estació de Shibuya el mes passat

Ha composat la musiqueta que sona a les andanes quan arriben o marxen els combois. Segons creu recordar, unes 170 que la gent no es pot treure del cap ni hores després de sentir-la. La cosa és que comença a tenir un munt de seguidors. Aquesta gent em te fascinada.



dimarts, 24 d’abril de 2018

GRUFF RHYS SE’NS POSA REFLEXIU

AVANÇAMEN DISCOGRÀFIC 

Babelsberg – només a mi em sembla el nom d’una marca de cervesa? – serà el nom del cinquè treball del gal·lès Gruff Rhys, un disc que reivindica el pop amb arrengaments orquestrals, resolts de manera brillant per la National Orchestra of Wales de la BBC


Ha explicat que en ell ha volgut mostrar la seva preocupació per aquesta direcció sense sentit que manté la societat. Els deu temes es van enregistrar en tres dies a l’estudi que Ali Chant - qui ha exercit de productor - tenia a Bristol abans que l’edifici fos enderrocat per a construir-hi uns apartaments de luxe. Em pregunto si això és realment cert. 


Editat per Rough Trade, ha comptat amb Kliph Scurlock (Flaming Lips), Stephen Black (Sweet Baboo) i Osian Gwynedd i estarà al carrer la primera setmana de juny. 

Gruff Rhys, queda nomenat assignatura obligatòria del panorama pop actual.



diumenge, 22 d’abril de 2018

MOR MARCIA HAFIF


ENS DEIXA L’ARTISTA DEL POP-ART MINIMALISTA

TRASPÀS

La pintora Marcia Hafif, va traspassar aquest dimarts segons ha confirmat la seva galeria de Nova York. Després d’uns primers anys a Califòrnia, on va néixer, a principis dels anys seixanta va decidir traslladar-se a Roma on va poder treballar al llarg de gairebé una dècada i fer-se amb un cert nom dins del panorama del pop-art. 

Marcia Hafif amb Sandro Nitoglia a Roma l’any 1968



El seu era definit com a minimalista, les seves obres concises i de colors llampants es van fer molt conegudes i van formar part de tot aquell moviment, especialment a Europa i al costat de contemporanis seus com Robert Irwin o Robert Ryman. Tenia 88 anys.






dissabte, 21 d’abril de 2018

STRANGE CAGES ENS ALLIBERA PENES

NOVETAT

Uf! Temps feia que no castigava al veí amb una banda. Escoltar temes a tot volum i sense tapets a les orelles com The Cracks o aquest Hypothalamus Blues em fan revifar i pensar que encara hi ha esperança. És difícil que no te la colin, però si m’agafen en un moment fluix m’importa una merda i quedo tranquil·la per una estona. Si no fos per aquests moments i els altres.



Formen part d’una interessant tanda de bandes, però matisant que, com algú va dir: ‘cap està tan a la vora del diable i tan ansiós per encaixar-li la mà com aquests nois’. Doncs això.




dijous, 19 d’abril de 2018

TOCA DIVERTIR-SE, RES MÉS (DIUEN)

PRESENT MUSICAL


Totes sabem que el Japó és la font més bestia generant productes amb les idiosincràsies més diverses. La música no se'n escapa. Otoboke Beaver son quatre noies amb ganes de gresca, i fan allò tan clàssic de ‘con un seis y un cuatro, aquí tienes tu retrato’, és a dir, quatre acords destrossats en cançons de dos minuts i a tota llet. 


Alguns mitjans d’aquests insígnia, els associen al Riot Grrrl dels noranta. Accorinrin s’explica: ‘No cantem sobre els drets de les dones o els seu problemes, no ho hem fet mai. Ens sorprèn que se’ns hi relacioni. Acabo d’escriure sobre que estic enfadada amb el meu novio, sense cap més intenció’. Avui dijous toquen a la sala Scala de Londres, aquest cap de setmana repeteixen a Coachella i s’entornen cap a casa.

el seu darrer single (Damnably, 2018)





RECORD STORE DAY 2018

DINÀMIQUES DE MASSES

Per exemple, avui dijous 19 d’abril, és el Dia de la Bicicleta, de la Llengua Xinesa i dels Simpson.  Ahir ho va ser dels Drets dels Pacients i el proper el tindrem el diumenge que serà el de la Mare Terra. Hi ha el Dia Internacional del Número Pi, de la Diversió al Treball, el de l’Emoji, el de les Habilitats de la Joventut, fins i tot el del Buitre. Va en serio. Pot ser molt entretingut anar descobrint el dia que toca que sigui el ‘dia de’. 


Dissabte serà el dia de comprar discos, que per fer la cosa més lleugera i guai es diu Record Store Day. El dia amb més gent i incomoditat justament per gaudir d’una bona compra. És cert que hi ha edicions limitades que surten en ocasió d’aquest dia, com per celebrar-ho. De totes maneres, com que hi ha gent per tot: No Problem.

una vista de l’any passat 


dimarts, 17 d’abril de 2018

VANISHING TWIN o COM SER COOL AVUI DIA

ESTIMULANTS NATURALS

Vanishing Twin, la banda anglesa de còsmic-pop, estan de nou d’actualitat pel seu nou llançament en format cassette, Magic & Machines, via Blanck Editions que sortirà a la venda aquesta setmana que ve.



Va ser enregistrat en una sessió en hora crepuscular en un moli de Sudbury i Cathy Lucas resumeix molt bé com va anar la cosa: ‘Un estrany feedback entre magic and machines.’ 


Acompanyant la cassette han donat unes instruccions: ‘[There are] no pop songs here. This cassette is a window into our improv practice / deep listening / group therapy.’







dilluns, 16 d’abril de 2018

BRENNER'S FOLK

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Diuen que és el disc més estrany i curiós – rar en l’argot del col·leccionisme discogràfic – editat per Edigsa. També que l’original està pels núvols. Ara podem gaudir-lo gràcies a la magnífica reedició que ha fet la gent de Wah Wah Records



Eren un grup format pels germans alemanys Vytas (20 anys) i Haakon Brenner (18 anys), amb els ex-Els Xerracs Toti Soler (17 anys) i Jordi Barange (19 anys), més Jeanette (14 anys) que se’ls va unir més tard. Van treure aquest únic EP l’any 1966 abans no escampessin la boira de diferents formes i maneres, un 7” amb quatre temes signats tots per Vytas Brenner i on Jeanette canta només en un tema, Clara Llum

Folk molt de l’època amb pinzellades pop que el fan una petita joia de la cultura popular més propera.




diumenge, 15 d’abril de 2018

TERRY O’NEILL AL BARRI XINO

EXPOSICIÓ

Ho té clar. Diu: ‘Vaig tenir molta sort. Era al lloc adequat en el moment precís: els seixanta a Londres’. Era el 1963 i ja retratava als Beatles al pati d’Abbey Road o als Stones, després van venir, Bowie, Elton John fins convertir-se en un dels fotògrafs més prestigiosos. 



Volia ser bateria de jazz i per això va pensar que el millor lloc per aconseguir-ho eren els Estats Units i per viatjar sense massa cost es va voler fer auxiliar de vol i com que no hi havia places – en aquell temps i mascle no m’estranya – va acabar fent fotografies per la companyia British Airways. I aquí va començar tot. 

David Bowie, Londres 1974

Kate Moss, Londres 1993

Encara queden uns dies per veure l’exposició que li dedica la Filmoteca.

Terry O’Neill amb 79 anys a Barcelona per presentar l'exposició



dissabte, 14 d’abril de 2018

JULIANA HATFIELD VERSIONA A NEWTON-JOHN

D’ESQUITLLADA

Es veu que de petita, una de les seves artistes admirades era Olivia Newton-John i quan la cantant australiana va anunciar que se li havia reproduït el càncer no s’ho va pensar dues vegades. Bàsicament l’àlbum comprèn versions de temes de finals dels 70 i primers 80, quan Hatfield era una adolescent: ‘De nena tenia Don’t Stop Believin’, penso que continua estant en la meva col·lecció de discos, després van venir Totally Hot i Physical, que van ser discos importants a la meva vida.

Els ingressos del disc homenatge, van cap el Olivia Newton-John Cancer Wellness & Research Centre.

(fot. Johnathan Stark)



 
  


Coincidint o no amb aquest llançament, es reedita el primer disc que va treure en solitari, Hey Babe (1992) en edició limitada que va sortir després de la desintegració de The Blake Babies i ha quedat com un dels referents d’allò que se’n va dir rock alternatiu.



divendres, 13 d’abril de 2018

DAVY LYONS + THE NIGHT GARDENER

12 – 04 – 2018
PUMAREJO – BARCELONA
HI VAM SER

Una nova nit de folk en gravitatòria sintonia. Davy Lyons aquesta vegada tocava amb el berlinès Oliver Hasse, alias The Night Gardener. Davant d’un públic atent al que passava dins del cercle i en un silenci espectacular, la màgia va sobrepassar els límits inundant la sala on es fan concerts amb la millor acústica del mon. Vallcarca resisteix.

Davy Lyons

The Night Gardener


dimecres, 11 d’abril de 2018

STARCRAWLER, EL PRODUCTE PERFECTE?

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Quina mania en classificar a les bandes en un o altre estil musical. Aquest és un magnífic – i típic – àlbum de debut (via Rough Trade) que funcionarà de pebrots tot l’any i si hi ha substància o no es veurà aviat. Austin Smith (bateria) i Arrow de Wilde (veu) van començar a patir les hormones musicals l’estiu del 2015 i després de completar-ho (buscant bateria i baix) amb Henri Cash (guitarra i veu) i Tim Franco (baix) van buscar el lloc i l’hora oportuns per posar-hi la banya.


Starcrawler son una jove banda de rock’n’roll de Los Angeles que ha pujat com l’espuma, però que s’ha de veure si encara tenen pel o pluma allà on toca. Tenen l’actitud – molta –, la pose – moltíssima – i li foten als instruments. Tenen bones cançons i noia rossa al front. A sobre Ryan Adams els hi ha fet les funcions de productor. Els vam poder veure a Barcelona al ‘festival’ Club de l’any passat i els veurem de nou al ‘festival’ Sound d’aquesta primavera. Així doncs, de moment, pirulen a base de bé.




dimarts, 10 d’abril de 2018

THE PARSON RED HEAD, DE LLUNY

NOVETAT DISCOGRÀFICA (O GAIREBÉ)

La banda de Portland tornarà a passar de llarg de les sales de per aquí. Estaran tocant el 18 i el 19 de maig a les ciutats espanyoles de Madrid i Saragossa. Per dates, miro el festival: no, no hi son.


El juny passat van treure el meravellós Blurred Harmony (Fluff And Gravy Records/You Are The Cosmos), el quart disc en onze anys. Més harmonies pop, més psicodèlia folk, més emissions de vapors anestèsics deixats anar per l’habitació que em faran reviure els millors moments del Paisley Underground i els seus referents. Això sí, tan sols en disc. A no sé que vulgui fer uns kilòmetres.




dilluns, 9 d’abril de 2018

THE PHANTOM BAND, QUAN ES VAN FER VISIBLES

GUEST ARTIST

De l’enriquidora infinitat de bandes que sorgeixen de tot tipus de caus, n’hi ha d’aquests que no paren d’abastir-nos l’esperit amb grups que fan petites grans obres des del seu trosset i que ens abasteixen del nostre aliment necessari. Amb el nou segle van aparèixer més i més bandes i d'un d’aquests caus proveïdors – un dels més prolífics –, Glasgow, va sortir The Phantom Band.



Cap al 2003 es va gestar la banda i van anar tocant i fent concerts per la seva ciutat natal (Stereo, Nice’n’Sleazy) i Edinburgh (Wee Red Bar) amb diferents noms, editant CDR’s i cassettes que distribuïen ells mateixos com podien. El 2006 ja van començar a utilitzar el de The Phantom Band (es diu que el van acabar escollint per lo difícil que era ser vistos). El 2007, va venir un primer single Throwing Bones. El 2009 va ser l’any del debut amb Checkmate Savage i després van venir The Wants (2010), Strange Friend (2014) i Fears Trending (2015). Per a mi, el rastre que van deixar amb el primer treball no l’han arribat a deixar en cap dels posteriors.

La sonoritat d’aquest Checkmate Savage destil·la pop, folk, kraut i electrònica a parts iguals. Duncan Marquiss va definir la banda al principi de la seva carrera com 'un col·lectiu escocès de rock socialista.' Havia de ser maco. AMB CROCODILE, INCLOSA EN AQUEST PRIMER OFICIAL, VAIG VEURE-HI UNA RE-ENCARNACIÓ.


diumenge, 8 d’abril de 2018

MOURN DE NOU ENTRE ELS VIUS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Ja de ben, aviat Mourn han hagut de tastar el mal rollo del funcionariat discogràfic. Després d'un brillant primer disc i la ràpida signatura amb Captured Tracks, la seva carrera va veure com amb el segon disc, Ha, Ha, He., en comptes de posar una marxa més llarga es van haver de quedar amb la primera posada per problemes legals amb Sones, la seva anterior discogràfica. Per sort per totes, un cop resolts els problemes, van respirar amb l’EP Over The Wall (2017) i ara ja poden volar amb aquest prometedor Sorpresa Familia que sortirà el proper 15 de juny en la companyia nord-americana.

(fot. Noemi Elias)

Han explicat que els hi agrada utilitzar les cançons com a forma d’expressar-se i organitzar idees i pensaments: ‘Les fem servir per entendre els nostres propis sentiments i créixer emocionalment. Aquest disc resumeix tot el que hem viscut durant els darrers dos anys, no va ser fàcil obrir-se, però ho hem fet sense cap tipus de por.’

Barcelona City Tour, el tema que avancen, manté el llisto alt. El futur és tot vostre.




dissabte, 7 d’abril de 2018

KIM GORDON RETURN


NOTÍCIES

Per fi tenim noticies de Kim Gordon. En una entrevista feta pel periodista musical Kyle Meredith, la Sonic Youth va fer saber un parell de coses. Una, que Body/Head, l’assumpte que té amb Bill Nace, traurà disc aquest juliol via Matador. Serà el tercer disc del duo. La segona, que prepara la seva estrena en solitari. Seria la continuació en format elapé del single Murdered Out (2016) i que podria sortir l’any que ve si Déu vol.

(fot.Olivia Bee)

divendres, 6 d’abril de 2018

PSYCH FEST 2018


SALA UPLOAD – BARCELONA
5, 6 i 7 d’abril
DINÀMIQUES DE MASSES


La sala de Montjuïc acull una nova sessió de psicodèlia nacional i internacional de la mà de Psych Fest Barcelona. Des d’ahir i fins demà un fotimer de bandes passaran per la ciutat per recordar-nos a algunes d’on anem i d’on venim.

Nou cap de setmana de serells i vestits de vellut.


dijous 05
20:45h - DEAD PARTIES (BCN)
22:00h - TOY (UK)


divendres 06
20:45h - THE ZEPHYR BONES (BCN)
21:50h - MOONRITE (FR)
23:00h - MELANGE (ES)
24:15h - THE OSCILLATION (UK)
01:30h - WOLF PEOPLE (UK)


Moonrite

dissabte 07
20:45h - BIFANNAH (ES)
21:50h - SONIC JESUS (IT)
23:00h - TRIPTIDES (US)
24:15h - BOOGARINS (BR)
01:30h - FRANKIE AND THE WITCH FINGERS (US)


Triptides


dimecres, 4 d’abril de 2018

1a. CONVENCIÓ DEL DISC DE MONTPELLER

diumenge 8 d'abril
de les 10:00 a les 18:00
Victoire 2, Domaine du Mas de Grille

2 rue Théophraste Renaudot
St. Jean de Védas – Montpellier

DINÀMIQUES DE MASSES

El proper diumenge a la localitat occitana de St.Jean de Vedas, a tocar de Montpeller, celebraran la seva primera fira de discos. 



És bo veure com van apareixen nous certàmens que reforcen el contacte personal i demostren que no només es funciona via internet, com aquest, organitzat per Courants d’Art, Head Records i Kicking Records i que conten ja amb més d’una cinquantena d’expositors disposats a fer pinya amb la consolidada de Perpinyà que es celebra a mitjans de setembre. Està clar que vivim una segona època d’or del vinil.



CUC SONAT (...i PUNK)

LLIBRES


Com a part del col·lectiu Cuc Sonat, Xavi Cot va ser un dels organitzadors de l’activitat punk a Barcelona els anys 70 i 80. En contacte amb les mogudes de Londres, entre viatges i estades més o menys llargues, Cot va ser el missatger d’aquella explosió que va servir per acabar amb alguns vicis i començar-ne d’altres.

(fot. Alejandra Núñez)

Ara a través de Biblioteca Secreta, publica aquest llibre amb el Cuc Sonat com excusa – penso que va funcionar entre el 1975 i el 1979 – per posar algunes coses al seu lloc i explicar-ne d’altres de poc conegudes, amb el col·lectiu i després tot sol.