dilluns, 27 de maig de 2019

YOUR GAZE ES PREPARA PER SALTAR

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


Ja es va deixar anar, i com, amb Fuzzy Feelin. Ara, amb Your Gaze, Paul Rhodes viu l’etapa del jo me lo guis(o) jo me lo com(o) i des de Nashville, un lloc que d’entrada fa poc per al shoegaze i psicodèlies varies, editarà el que serà el seu segon treball. Es dirà In Gloom i sortirà aquest juliol de la mà de Forbidden Place




dissabte, 25 de maig de 2019

JULIOL DE 1969

D’ESQUITLLADA

portada del Washington Post del 21 de juliol de 1969

Des de molt abans que Richard Rodgers i Lorenz Hart cantessin allò de Blue Moon, o Johnny Mercer i Henry Mancini composessin Moon River per a que Audrey Hepburn la xiuxiuegés a Breakfast at Tiffany’s, el nostre estimat satèl·lit ha estat masegat per dalt, per baix, pel costat que es veu i pel que li cantaven els britànics Pink Floyd el 1973. Va ser clau de volta per a Georges Méliès a l'hora de fer Le Voyage dans la Lune el 1902, inspirada en els llibres De la Terre à la Lune de Jules Verne i The First Men in the Moon d’H.G.Wells. O per en Joan Font i els seus Comediants amb l’espectacle La Nit, estrenat l’octubre del 1987, per buscar dues obres diferents encara que no tant. Però amb el que s’emporta la palma és amb el que aquest any en fa cinquanta: la seva profanació amb la ficada de pota de l’Armstrong i l’Aldrin amb l’Apolo 11.

La Nit – Comediants

Al llarg de l’any, hi ha previst un gran nombre d’actes per commemorar-ho. Exposicions com Fly Me To The Moon a la galeria Kunsthaus de Zürich, al Gran Palais de Paris amb La Lune – Du Voyage Réel aux Voyages Imaginaires, Apollo’s Muse: the Moon in the Age of Photography al MET de Nova York, The Moon Festival a diferents espais de Londres o Tintin and the Moon al CosmoCaixa de Barcelona.

Space walk de Yinka Shonibare (2002) que es pot veure a la Kunsthaus


Això, sempre que l’argument de Capricorn One, la pel·licula de Peter Hyams realitzada el 1977, sigui només un sopar de duro.

fotograma de Capricorn One (1977)



divendres, 17 de maig de 2019

ELS SPIRIT HAVING FUN EN FORMAT DELICATESSEN

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Brillants melodies amb guitarres acabades de passar pel túnel de rentat. El quartet de Chicago Spirits Having Fun tenen a punt de solfa el seu debut de la mà de Ramp Local. En temes com Auto-Portrait i aquest Electricity Explorer, podem escoltar la condensació creativa i com acaben construint atmosferes compactes on no hi entra ni una agulla. Consignats a la cubeta art-rock, trobarem el seu primer àlbum a partir del mes que ve.




dijous, 16 de maig de 2019

DERYA YILDIRIM & GRUP SIMSEK o LA TURQUIA PSICODÈLICA

ALTRES REGISTRES

Un dels aspectes fastuosos de la cultura pop son els continus flashos que il·luminen i acoloreixen el nostre més o menys avorrit dia a dia. A vegades l’assumpte agafa més transcendència si es produeix des d’un costat poc habitual, no perquè hi hagi un vuit, sinó perquè els canals per on circulen son estrets. Una d’aquestes encegades s’ha produït a l’escoltar a Derya Yildirim & Grup Şimşek.


Son un combo format el 2014 per la pròpia cantant i saxofonista germano-turca Derya Yildirim, la percussionista anglesa Greta Eacott i els francesos membres de l’Orchestre Du Montplaisant, Antonin Voyant, Graham Mushnik i Andrea Piro. Tenen previst llançar el que serà el seu primer àlbum Kar Yağar aquest divendres 24, en un segell tan ben posat com el suïs Bongo Joe, cada dia més encertats.




dimecres, 15 de maig de 2019

YEAH! YEAH! YEAH!


LLIBRES CURIOSOS

Passat Sant Jordi, s’apropa un altre tòpic que es repeteix any rere any com una picor, aquest, tot un clàssic de l’estiu: fer-nos amb un llibre que quedi bé al costat de la sombrilla

Recupero Yeah! Yeah! Yeah! La Historia del Pop Moderno escrit pel Saint Etienne Bob Stanley que ja s’ha convertit en tot un clàssic editat originalment el 2013 i en espanyol tres anys després. Es llegeix molt fàcilment, a base de breus capítols, transformant-se  en un llibre de consulta. A més, les que no l’hagin llegit i el guardin per l’agost, com que té 740 pàgines, els nens tornaran al col·legi i potser encara no l’hauran acabat.


Una espiral de dades que em fan sentir com l’autor quan acaba el volum escrivint:
La música, com en el segle XIX, abans d’Edison, no està tancada en els discos, sinó que flota en l’ambient. Tota l’era del pop modern està a l’abast de qui la vulgui gaudir, rampinyar, difondre, recopilar i fer-ne eina d’antologies: un trencaclosques infinit de peces intercanviables a disposició de les generacions futures. Em sento enormement afortunat d’haver sigut testimoni conscient de gran part d’aquesta historia'.

M’agrada quan diu testimoni conscient. L’entenc.


dimarts, 14 de maig de 2019

TWO DOOR CINEMA CLUB, MÉS 80's SÍ o SÍ

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


La banda irlandesa llença el segon single de l’anunciat quart àlbum. El tema es diu Satellite i forma part de False Alarm que veurà la llum aquest 14 de juny via Prolifica Inc. Al llarg dels propers mesos estaran de gira per una pila de festivals de mig món i part de l’altre, inclòs el de Calvià. Els vuitanta ens agradi o no, estan entre nosaltres i de moment es pensen quedar. 




dimarts, 7 de maig de 2019

GHUM, ENERGIA AMB MATISOS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Després de vendre tot l’stock i d’un seguit d’exitoses actuacions per UK, Ghum té enllestit el nou EP que físicament veurà la llum a finals de juny via Everything Sucks Music. Son quatre noies amb el campament instal·lat a Londres i es fan dir Laura Guerrero (veu) Jojo Khor (guitarra i veu) Marina MJ (baix) i Vicki Butler (bateria). Practiquen un excitant post-punk, de penetrants riffs i bases contundents. Tenen tots els ulls de l’afició al seu damunt. Espero que no s’atabalin.





diumenge, 5 de maig de 2019

JAAP BLONK


ACCIONS SONHORES – 15
L’AUTOMÀTICA – GRÀCIA
03 – 05 – 2019
DIRECTE

Assistir a un recital de Jaap Blonk, és com pujar al màgic-bus. Per una estona, les seves expressions sonores i musicals et permeten sortir de la merderada general i lliurar-te a un món paral·lel de pura agitació emancipada. Performances de poesia sonora realitzats amb sons i sorolls singulars que entronquen amb els pioners de la música electrònica i amb les avantguardes dels col·lectius experimentals dels setanta.




(fotos cortesia de Núria Ros)




dissabte, 4 de maig de 2019

THE HEAVEN'S DOOR


XXVII FIRA DEL DISC DE BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Fins demà, a l’estació del Nord hi ha instal·lades les portes del cel. Potser exagero. Estaria millor dir les portes de la sala d’espera. Nova ocasió per practicar l’esport que més ens agrada. Això sí, cal remenar i remenar i remenar i tornar a remenar per trobar.


L’avantatge és que la trobada ja comença a ser familiar, com els dinars de Nadal. Tan les que comprem com les que venen som les de sempre. Com les parentes. A no ser que hagi hagut alguna desgràcia Déu no ho vulgui. Totes juntes en una ala, es troben les cosines de França – cada vegada en son més o només m’ho sembla a mi? – en un altre costat de la taula les cosines de ses illes, més enllà les de la fira de Cotxeres, les nòrdiques al racó,... i així totes preparades per brindar a la salut de la bombolla del vinil. Però la culpa és de l'internet. Ah! I la familia Star, que darrerament estan a totes.


divendres, 3 de maig de 2019

SWINGING LONDON, A LIFESTYLE REVOLUTION

TERENCE CONRAN – MARY QUANT
Fashion and Textile Museum – LONDRES

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY



Allò de que tant faltades estem i que per a les més afortunades hi va haver al llarg del segle XX, les especialment vitals dècades dels seixanta, setanta i vuitanta (els noranta ja van ser un comiat), amb els parèntesis de les grans guerres, era energia creativa i agosarada. Aquests dies, el Fashion and Textile Museum de Londres i fins el 2 de juny, es submergeix en un petit episodi d’un d’aquells moments creatius i agosarats. 


El dels seixanta, el del famós Swinging London, agafant com a referents dos dels seus principals protagonistes dels de l’anomenat Chelsea Set, Mary Quant i Terence Conran. Música i disseny, però també moda, fotografia, o arquitectura es donen la mà a les sales del museu. Per a les més antropòlogues.










dijous, 2 de maig de 2019

IAN BROWN, NOU VÍDEO

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Passats 10 anys, Ian Brown ha posat al carrer un nou disc, Ripples (Virgin – EMI Records). Va sortir fa un parell de mesos i els comentaris de la premsa oficial el van fer miques. El disc, per força no és lo dels temps gloriosos, però manté sobradament la dignitat. Avui, una forma escassa. Com les mateixes glòries.


Ja sabem que a banda de produir l’àlbum, va tocar la majoria de instruments i va crear el disseny de la portada. També dirigeix clips, com el primer que va llançar, First World Problems. El segon, aquest From Chaos To Harmony, va cedir-la, la direcció. Té com a protagonista un nano jove i un d’aquells autòmats – aquest amb una cara, la d'Ian Brown,  que encara fa més por del normal – que bé podia endevinar el futur o convertir un desig en realitat. Se me n’acudeixen tants que millor deixar-ho córrer.




dimecres, 1 de maig de 2019

SUN RA – EN ALGUN LADO Y EN NINGUNO


LLIBRES

Aquest cap de setmana passat es va celebrar la desena edició de l’Arts Libris al Santa Mònica de Barcelona. Entre mig de intervencions, presentacions, performances i debats, l’empatx de creativitat amb el que vaig acabar es va saldar amb l’adquisició del volum editat aquest any pel certamen i que s’incorpora als editats des del 2014 dins la Sèrie AL: el llibre a càrrec de l’artista mexicana resident a Berlín Mariana Castillo, a partir dels poemes del music nord-americà Sun Ra, mai fins ara traduïts a l’espanyol.


Les meravelloses rareses de la llibreria on-line Janus-Book, la italiana L’Arengario Studio o el retrobament amb el col·lectiu Guerrilla Girls novaiorqueses mitjançant la reedició d’una de les seves icòniques postals, han format part de l’excitant passeig anual per entre llamineres peces de col·lecció.