XXVII FIRA DEL DISC DE BARCELONA
DINÀMIQUES DE MASSES
Fins demà, a l’estació del
Nord hi ha instal·lades les portes del cel. Potser exagero. Estaria millor dir les
portes de la sala d’espera. Nova ocasió per practicar l’esport que més ens
agrada. Això sí, cal remenar i remenar i remenar i tornar a remenar per trobar.
L’avantatge és que la trobada
ja comença a ser familiar, com els dinars de Nadal. Tan les que comprem com les
que venen som les de sempre. Com les parentes. A no ser que hagi hagut alguna
desgràcia Déu no ho vulgui. Totes juntes en una ala, es troben les cosines de
França – cada vegada en son més o només m’ho sembla a mi? – en un altre costat
de la taula les cosines de ses illes, més enllà les de la fira de Cotxeres, les
nòrdiques al racó,... i així totes preparades per brindar a la salut de la
bombolla del vinil. Però la culpa és de l'internet. Ah! I la familia Star,
que darrerament estan a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada