D’ESQUITLLADA
portada del Washington Post del 21 de juliol de 1969
Des de molt
abans que Richard Rodgers i Lorenz Hart cantessin allò de Blue Moon, o Johnny Mercer i Henry
Mancini composessin Moon River
per a que Audrey Hepburn la xiuxiuegés a Breakfast
at Tiffany’s, el nostre estimat satèl·lit ha estat masegat per
dalt, per baix, pel costat que es veu i pel que li cantaven els
britànics Pink Floyd el 1973. Va ser clau de volta per a Georges Méliès a l'hora de fer Le Voyage dans la Lune el 1902, inspirada
en els llibres De la Terre à la Lune
de Jules Verne i The First Men in the
Moon d’H.G.Wells. O per en Joan Font i els seus Comediants amb l’espectacle La
Nit, estrenat l’octubre del 1987, per buscar dues obres diferents encara
que no tant. Però amb el que s’emporta la palma és amb el que aquest any en fa
cinquanta: la seva profanació amb la ficada de pota de l’Armstrong i l’Aldrin
amb l’Apolo 11.
La Nit – Comediants
Al llarg de
l’any, hi ha previst un gran nombre d’actes per commemorar-ho. Exposicions com Fly Me To The Moon a la galeria Kunsthaus de Zürich, al Gran Palais de Paris amb La Lune – Du Voyage Réel aux Voyages
Imaginaires, Apollo’s Muse: the Moon
in the Age of Photography al MET
de Nova York, The Moon Festival a
diferents espais de Londres o Tintin and
the Moon al CosmoCaixa de
Barcelona.
Space walk de Yinka Shonibare (2002) que es pot veure a la Kunsthaus
Això, sempre que l’argument de Capricorn
One, la pel·licula de Peter Hyams realitzada el 1977, sigui només un sopar
de duro.
fotograma de
Capricorn One (1977)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada