Per l’amor de Déu! A què ve ara aquesta cançó?
Que se li han acabat les idees a aquesta noia? I a nosaltres què ens passa? Que se’ns està assecant el cervell? En cap
ressenya s’hi detecta ni una mica de reflexió o comentari més que l’estrictament
musical. Sí, la Harvey treu un tema
que cedeix generosament a l’organització Reprieve,
dedicat al senyor Shaker Aamer – que és només un dels centenars de segrestats
pels Estats Units – però, no ha trigat un pel massa a parlar-ne?
De Premi Nobel, el final de la noticia escrita per la pàgina Hipersónica quan diu: “Si no fuera por
ella quizás la terrible historia de Shaker Aamer hubiera pasado desapercibida
como muchas otras.” Sí, només que ha trigat 12 anys l’intent de deixar de
que passi desapercibida.
Tot plegat ho trobo tremendament còmic. Pobres presos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada