A Tòquio ja ningú farà ombra a madame Tussauds. Era una ombra que segurament desprenia olor a naftalina i que els més espavilats el consideraven inadequat, lluny de l’elegància que el seu caparró voldria per a les estrelles allí immortalitzades. Però el que segurament desapareixerà a finals d’aquest més d’agost és molt més que això. Desapareixerà un trosset de la ciutat real que deixarà de tenir el seu propi museu de cera, lleig i kitsch, però seu, per passar a tenir-ne un altre de calcat als no se quants Tussauds repartits pel planeta. Les ciutats d’aquest món, cada vegada son més difícils de diferenciar entre elles. Acabarà tot i acabarem tots ben pastats. Brillant.
I a on aniran a parar ara en Frank Zappa, l'Ian Anderson, en Klaus Schulze,
o en Keith Emerson versió japonesa?
Esperem que no acabin fent d’espelma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada