Va ser de les darreres novetats de l’any
passat i pobre noi, totes – o casi totes – el coneixem pel noi de la pandereta.
Un disc amb tots els elements dels seus Brian
Jonestown Massacre, amb el que navegarem en un mar tranquil com una bassa,
amb més tocs de banda sonora de pel·lícula dels anys seixanta que d’experiència
psicodèlica. Instruments de vent, piano, veus xiuxiuejades... cabells al vent,
camises amb colls i punys gorgerats, pantalons estrets i minifaldilles. Ja mi
trobo.
Joel Gion, després de publicar un primer EP (2012) i d’Apple Bonkers (2014) ens presenta aquest
LP de títol homònim de la mà de Beyond
Beyond is Beyond.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada