LLIBRES
Aquest escocès, que té un playlist per a cada personatge de les
seves novel·les, ha estat a Barcelona presentant el seu darrer llibre traduït a
l’espanyol A decent ride (2015), Un polvo en condiciones.
Al carrer ja en té dos més posteriors a
aquest, sense traduir – anem sense presses – The blade artist (2016) i Dead
men’s trousers (2018) on, d’esquitllada, es fa referència a Barcelona, quan de boca del mànager d’un DJ, es pot llegir: ‘El
diner ha fet malbé la ciutat. Ara és una ciutat colonitzada per folladors cosmopolites
amb molta solvència i poca personalitat.’ A resultes ha afegit que ‘Edimburg, com aquí, s’ha convertit en una
ciutat plena de turistes, en la que s’han perdut racons i espais. Els ciutadans
locals han quedat relegats i ara son els personatges secundaris. Desgraciadament,
tot allò autèntic s’ha anat uniformitzant, cosa que és tràgica’. Un altre
que s’ha adonat de l’aixecada de camisa i de lo adormits – per dir-ho suaument –
que estem.
Sobre l’edició d’Anagrama d’Un polvo en condiciones, recupera al taxista addicte al sexe Terry
Lawson, i explica l’animadíssima vida que porta a la capital escocesa en vigílies
de l’arribada de l’huracà Ophelia,
del que diu que a Escòcia gairebé ningú se’l va prendre seriosament. Tal i com hauríem
de fer aquí amb el malson del Tomàs Molina.
Com a independentista, està
pendent del tema de l’1 d’octubre i els ‘piolins’ i veu que el govern espanyol
encara arrossega trets del franquisme i que resulta ‘molt estúpida i immadura’ la manera com afronta el tema del procés.
Es veu que va aprofitar i va venir uns dies abans per ser a la Diada. Doncs es deuria avorrir com una
ostra i s’adonaria de l’aixecada de camisa i lo adormits que estem, també en
això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada