NOTICIES
I ALTRES RUMORS
Doncs de descobrir poc, perquè els que
havien de viure l’experiència en forma de rebre un cert coneixement, no es van
presentar, i els que sí, tots més o menys ja el dúiem de casa el coneixement.
Malgrat tot, l’encontre va funcionar. Els protagonistes van fer la seva feina,
tranquil·lament, sense preses, assaborint la memòria i conformant la sintonia
que precisava el moment.
Per part dels músics que van ser dalt de
l’escenàri eren Emili Baleriola (Crac, Màquina!) i Miquel Àngel
Núñez (Tapimán) i els també
músics, però aquella vegada de públic, Jordi
Batiste (Els Tres Tambors, Màquina! Ia-Batiste) i Manel Joseph (Dos+Un, Estratagema) encara
que més tard a l’hora de les actuacions també es va afegir en Jordi Soley (Companyia Elèctrica Dharma). El periodista Karles Torra va aportar
el context més històric i documental i tot plegat ho va moderar l’Àlex
Gómez-Font.
d’esquerra
a dreta:
Àlex Gómez-Font, Karles Torra, Emili
Baleriola,
Jordi Batiste, Miquel Àngel Núñez i Manel Joseph
Abans de donar la veu als convidats, es
va passar un curtmetratge amb imatges inèdites del festival, unes imatges que
va enregistrar un Batiste en ple servei
militar en una caserna de Lleida i que no es va voler perdre l’esdeveniment amb
el risc de trobar-se amb algun PM. La darrera part augurava una bona dosi de
música progressiva. Va obrir l’Emili
Baleriola en format trio convertit en alguns temes en quartet amb la
incorporació de Jordi Soley al
teclat o d’en Miquel Àngel Núñez a
la guitarra. Va agafar el relleu en Jordi
Batiste que va tocar les cançons del seu nou treball amb Nova i clàssics com Sifons de Martorell i Esqueix de Cançó
dels seus treballs amb Ia Clua. Impossible
acabar sense un fermall a l’alçada amb la interpretació de Why? del famós disc del ‘croissant’
amb tots els músics en escena per recuperar l’essència del 1971, aquella que,
com m’explicava un dels afortunats que hi van ser, feia que les coses fossin molt
simples, tant com que poguessis entrar al recinte per la porta sense pagar i
que ningú et digues res.
Poc públic per un acte que mereixia omplir.
Gràcies a la gent de Brubaker i
a l’Àlex. Les condicions es van donar. Però grinyola per on acostuma a fer-ho
en aquesta època plena de desmemoriats.
Emili Baleriola
Jordi Batiste
Miquel Àngel
Núñez
Manel Joseph
Jordi Soley
Jordi Batiste
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada