dimarts, 13 de maig del 2014

PRO-GRA-SSIU ( 2 )

JORNADA D’ANÀLISI, MEMÒRIA I RECUPERACIÓ DEL PRIMER FESTIVAL DE MÚSICA PROGRESSIVA DE GRANOLLERS

NOTICIES I ALTRES RUMORS
 
Doncs de descobrir poc, perquè els que havien de viure l’experiència en forma de rebre un cert coneixement, no es van presentar, i els que sí, tots més o menys ja el dúiem de casa el coneixement. Malgrat tot, l’encontre va funcionar. Els protagonistes van fer la seva feina, tranquil·lament, sense preses, assaborint la memòria i conformant la sintonia que precisava el moment. 
 
 
 
Per part dels músics que van ser dalt de l’escenàri eren Emili Baleriola (Crac, Màquina!) i Miquel Àngel Núñez (Tapimán) i els també músics, però aquella vegada de públic, Jordi Batiste (Els Tres Tambors, Màquina! Ia-Batiste) i Manel Joseph (Dos+Un, Estratagema) encara que més tard a l’hora de les actuacions també es va afegir en Jordi Soley (Companyia Elèctrica Dharma). El periodista Karles Torra va aportar el context més històric i documental i tot plegat ho va moderar l’Àlex Gómez-Font. 
 
d’esquerra a dreta:
Àlex Gómez-Font, Karles Torra, Emili Baleriola,
Jordi Batiste, Miquel Àngel Núñez i Manel Joseph
 
 
Abans de donar la veu als convidats, es va passar un curtmetratge amb imatges inèdites del festival, unes imatges que va enregistrar un Batiste en ple servei militar en una caserna de Lleida i que no es va voler perdre l’esdeveniment amb el risc de trobar-se amb algun PM. La darrera part augurava una bona dosi de música progressiva. Va obrir l’Emili Baleriola en format trio convertit en alguns temes en quartet amb la incorporació de Jordi Soley al teclat o d’en Miquel Àngel Núñez a la guitarra. Va agafar el relleu en Jordi Batiste que va tocar les cançons del seu nou treball amb Nova i clàssics com Sifons de Martorell i Esqueix de Cançó dels seus treballs amb Ia Clua. Impossible acabar sense un fermall a l’alçada amb la interpretació de Why? del famós disc del ‘croissant’ amb tots els músics en escena per recuperar l’essència del 1971, aquella que, com m’explicava un dels afortunats que hi van ser, feia que les coses fossin molt simples, tant com que poguessis entrar al recinte per la porta sense pagar i que ningú et digues res. 
 
Poc públic per un acte que mereixia omplir. Gràcies a la gent de Brubaker i a l’Àlex. Les condicions es van donar. Però grinyola per on acostuma a fer-ho en aquesta època plena de desmemoriats. 
 
Emili Baleriola
 
Jordi Batiste
 
Miquel Àngel Núñez
 
Manel Joseph
 
Jordi Soley
 
Jordi Batiste
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada