POLLES i ANTIPOLLES

CAUSES IMPRESCINDIBLES

Ahir dissabte, a menys de 20 km de Lleida, es va celebrar la 2a. Edició del Festival d’Art Crític Interdisciplinari de Ponent.

A les instal·lacions de La Vella Caravana de Menàrguens, al llarg de tot el dia i ben entrada la nit, es va posar de potes enlaire a la cultura en totes les seves diferents formes. Les directrius: crítica, reflexió i debat.

Hi va haver presentacions de fanzines com el de la BITCHISUÀ i BODY BEGINS amb Mia Biosca i LADSKARRIADA, monòlegs amb ETERNA PERSPICÀCIA, AH... RES! i MERDAMBSUC i actuacions musicals a més d’un mercadillo amb material necessari de BRONCA, dels artistes visuals MODESTO, MÓN MORT, de la distribuïdora de la Biblioteca Anarquista MARIA RIUS, del projecte de difusió punk SILENCIO TÓXICO i molts altres. Vam poder parlar amb Ainhara, una de les seves dinamitzadores.

TdP: Com us definiríeu?                                       

Ainhara: Som un grup de persones que tenim una mateixa afinitat per a la creació disruptiva i provocativa, que vol remoure consciències. Ens hem ajuntat per aquest propòsit i així a més, ens adonem que ens agrada molt veure’ns, encara que tenim tots vides molt ocupades, però encara que sigui un parell d’esdeveniments a l’any, és important que ens puguem ajuntar i debatre. Un és aquest CrítikFest i l’altre el Galeria Efímera que té aquesta intenció de manera espontània i temporal. Anar obrint espais que serveixin de galeria per mostrar tot el treball que fan durant l’any diferents persones.

TdP: Parla’ns més en concret del CrítikFest.

A: Aquesta és la segona edició. Estaria bé acabar tenint la suficient força, contant amb la gent suficient i implicant-la en l’auto-organització, per poder gestionar-ho, i per exemple, portar l'esdeveniment a la mateixa ciutat. La idea és treure al carrer aquest art que potser normalment no està als escenaris o els esdeveniments més comercials.

TdP: Ho veieu factible?

A: Sí. Amb el suport de Galeria Efímera i la Marginal Krew que estem consolidant, l’objectiu és que a partir d’aquestes dues personalitats destinades a ser col·lectius, juntament amb Promethea, que és un altre espai cultural, poder portar-ho a terme.

TdP: Us preocupa la relació amb l’establishment?

A: Bufff... no sé que vol dir preocupar. Ni ens ho hem plantejat de parlar amb cap institució. Sí que és veritat que fins ara ho hem fet aquí a la Vella Caravana que és d’un particular És tot molt fàcil i ens posem d’acord ràpid. Si ara anem creixent, és cert que haurem de demanar algun permís, però per això vull comptar amb el suport d’entitats amb les que tenim contactes i que siguin elles les que es cuidin de la paperassa. Externalitzar-ho una mica, ja que no va amb el projecte, per nosaltres seria secundari.

TdP: Com està l’escena cultural per aquest costat?

A: Imagina’t si hi ha escena que hem començat a les 10 del matí i acabarem a les 3 de la matinada. N’hi ha massa (ha ha ha...) Hi ha molta gent que vol participar tot i saber que és una moguda autogestionada i que això vol dir que no hi ha sponsors o empreses posant diners pel mig. El que fem és per amor a l’art de veritat... i sobretot com et deia abans, per trobar-nos. És senzillament una excusa per crear un ambient diferent, que ens fa bé.

TdP: De vegades sembla que no ens acabem de creure la força que podem tenir com a persones, Hem de deixar de pensar en subvencions i tirar pel dret amb la pròpia força que generi el moviment...

A: Exacte. A vegades sembla que o bé t’acabes ofuscant pensant només en el tema de la subvenció o et sents derrotada. Hem de fer debat per veure si som capaços de donar-li la volta a aquest derrotisme, que no és victimisme, perquè aquí ja veus que hi ha gent amb moltes ganes de guerra. Però sí que sento que no hi ha un punt mig, que només hi ha l’opció del blanc o negre. O anar totalment pel marge i ens quedem en els nostres suburbis o passem per l’aro? Amb el CrítikFest, jo mateixa com a mínim, tenim la intenció d’empoderar-nos col·lectivament i veure que podem i que per tant, hem de crear espais alternatius.

TdP: Vols llançar algun primer eslògan?

A: Que fem el favor de ser creatius a nivell individual, però també sabent que som éssers que ens necessitem els uns als altres, sempre que ho fem des dels valors que proposem, amb respecte, i animaria a tots els creatius no només a que ens mostrin el seu treball crític, sinó que s’impliquin també en l'organització i fer pinya per tenir més comunicacions des de l’horitzontalitat i poder compartir recursos. Em criden...

La criden... i nosaltres que patim per no trencar el ritme de les activitats (n’acaba una i n’entra una de nova). Amb moltes preguntes pendents per fer, ho hem deixar aquí fins a una nova ocasió que puguem destronar les encarcarades polítiques socials d’aquesta banda de món. En aquests complexos moments, cadascú ha de lluitar pel seu tros.