STILL HOUSE PLANTS – “IF I DON’T MAKE IT, I
LOVE U”
NOU REGISTRE
Se’ls
presenta com la vuitena meravella del món. Del costat experimental no hi ha
dubte.
Des que
es van conèixer a la prestigiosa Glasgow
School Of Art fa uns 10 anys, que acaparen l’atenció de mig món. L’altre
mig està entretingut amb el que li diuen a la tele. Still House Plants son el trio londinenc format per la
vocalista Jess Hickie-Kallenbach, el
guitarrista Finlay Clark i el
bateria David Kennedy.
Acaben
de llançar el seu tercer treball, aquest If
I Dont’t Make It, I Love U que han enregistrat a Londres i els hi edita com
els seus anteriors, Bison. Un petit segell,
que va crear, segons diu la llegenda, un empleat del Cafe OTO de Londres expressament per llançar el seu àlbum de debut,
després d’escoltar-los en un set el 2016.
Les
seves cançons son com un imperceptible terratrèmol. Com el moment després de
despertar-te d’aquella borratxera que havia de ser l’última. Els seus tres
membres s’aferren a no voler saber res de l’instrument que toquen, aspiren a
que deixin de ser el què son. ‘És
important recordar que [la guitarra] és només metall i fusta, per no quedar
massa atrapat en el que se suposa que ha de fer una guitarra’ diu Clark.
El
treball de recerca és tan precís com improvisat, generant una simfonia
lliure per la que encara no s’ha trobat etiqueta. M’agrada l’expressió que algú ha utilitzat per descriure el que
fan: un so fet de terminacions nervioses. Still
House Plants son l’exemple més bestia per entendre que de música no s’ha de
parlar, sinó escoltar i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada