TRASPASSOS / MARÇ 2024
DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LES VACUNES / CÀNCER / ALTRES: 13
PER LA SEQUERA : 00
NO SABEN / NO CONTESTEN: 06
Diu la
dita “març marçot, mata la vella i a la
jove si pot”. Doncs el mes ha acabat i tampoc n’hi ha hagut per tant. Aquestes
son algunes de les persones que han començat a passar i que n'hem pogut tenir constància:
El dia 2, traspassava el bluesman
W.C.Clark. Des de fnals dels 60 se’l coneixia com al “Godfather of Austin Blues”. A partir
d’un càncer diagnosticat aquest any, des de finals de febrer es trobava en
cures pal·liatives al Christopher House
Hospice d’Austin. Tenia 84 anys.
Dos dies
després, ho feia el jamaicà “BB” Seaton,
cantant, compositor, productor i un dels indispensables de la música reggae. Membre també de The Gaylads i The Messengers entre moltes altres, va ser el primer artista de reggae en signar amb Virgin. A mitjans dels 70 es va establir
a Londres, ciutat on ha traspassat a l’edat de 79 anys sense que haguem
esbrinat causa concreta.
El
mateix dia, el reconegut fotògraf i director de cinema nascut a Caldes de
Montbui, Ramón Masats. Les seves fotografies son la imatge vital d’una època
fosca. L’any 1970 va dirigir Topical Spanish, una comèdia també representativa
de com anaven les coses en aquelles èpoques. Ha mort a Madrid als 92 anys sense que hagi
transcendit la causa concreta.
També el
mateix dilluns 4, Barbara Balzerani, membre de les Brigades Rojes (Brigate
Rosse). Va entrar a l’organització amb 26 anys. Va ser detinguda el 1985 i va sortir en llibertat condicional el 2006. Va traspassar de càncer a Roma amb 75
anys.
El dia
5, moria Pavel Zajíček. Poeta i músic txec, el 1973 va co-fundar DG 307,
una banda experimental que pren el nom del diagnòstic psiquiàtric que
alliberava als joves del servei militar allà. Aquí se'n deia d'una altra manera. El 1980 va marxar a Suècia i després
als EEUU cansat de les pegues que li posaven les autoritats. Amb la
“Revolució de Vellut” a finals de 1989, va tornar i va recuperar la banda. Va
traspassar de pneumònia a Praga amb 72 anys.
El dia 10 el músic i compositor
gal·lès Karl Wallinger, creador de World Party després de la seva
marxa de The Waterboys a mitjans de la dècada dels 80. Va morir d’un
vessament cerebral a casa seva a Hastings amb 66 anys.
L’11, Amy Murphy, la dona d’Eric
Carmen, feia saber que el cantant havia mort el cap de setmana mentre
dormia sense especificar si li havia posat un coixí a la cara o què. Va ser el
vocalista de la banda de power-pop Raspberries.
A mitjans dels setanta va començar la seva carrera en solitari amb la que va
acumular uns quants èxits comercials. Tenia 74 anys.
També
l’11, Everett Collins, bateria dels Isley Brothers i altres bandes de menys
tirada. Abans de començar la seva carrera com a músic, es dedicava a
l’ensenyament de música, una feina a la que va tornar la dècada del 2000.
Reconegut però poc conegut popularment parlant, a penes hi ha informació sobre
el seu traspàs.
El dissenyador d’automòbils Marcello Gandini. Entre molts altres, el Lamborghini P400S Miura, famós per ser l’escollit per l’escena inicial de The Italian Job, la original de 1969 amb Michael Caine. Se’n va produir uns 300 entre el 1968 i el 1971. Frank Sinatra en va tenir un i Miles Davis, que es va estampar a l’autopista sota els efectes de la cocaïna, trencant-se ell i el cotxe. Gandini va traspassar a Rivoli el dia 13 amb 85 anys. La causa no s’ha especificat.
El mateix dia 13 es va donar a
conèixer la mort de John Blunt, bateria de la banda de Merseybeat, The Searchers. Va
substituir a Chris Curtis quan va deixar el grup el 1966 i s’hi va estar
fins a finals de 1969. No hem pogut saber ni l’edat, ni la causa. Només que
s’ha mort dins d’aquest mes.
L’endemà, Frank Darcel,
músic i productor bretó que a finals dels 70 va co-fundar la banda de new wave Marquis De Sade, activa
del 77 al 81 i posteriorment va col·laborar com a productor amb Étienne Daho.
Se’l va trobar al peu d’un penya-segat a prop de la platja d’Os Castros, a
Ribadeo, Galícia, on estava passant uns dies. No se sap, i s’especula, sobre si
la caiguda va ser voluntària o no. Tenia 65 anys.
El 15 traspassava el dibuixant de
còmic de Sant Vicent del Raspeig, Alacant, Joaquín Ladrón. Col·laborador de
revistes musicals i supervivent del còmic underground, entre els seus treballs
figuren els dos volums de Songbook i
portades per a Sex Museum o Killer Barbies. Va ser a conseqüència
d’una sobtada aturada cardíaca. Tenia 53 anys.
El 17, el músic anglès Steve
Harley de la Steve Harley & Cockney Rebel que fa fundar el 1972
després de passar una bona temporada tocant per bars i carrers dins de l’escena
folk anglesa. Amb la desfeta cap a 1977 va començar una interessant però molt
desigual carrera en solitari. El desembre passat va dir que tenia càncer. Va
traspassar a casa seva als 73 anys.
El dilluns 18 ho feia l’escocès
Jimmy Hastings, músic molt vinculat a l’escena Canterbury que tocava el saxo,
clarinet i flauta. Va començar tocant en vaixells, però va acabar participant
en els discos de bandes com Caravan, Soft Machine, Hatfield And The North o
Trapeze entre altres. Va traspassar amb 85 anys sense que s’hagi pogut saber
més.
També el 18, moria Rose Dugdale,
que a principis de la dècada dels 70 influïda pels moviments del recent maig
del 68 es va incorporar a l’activisme polític passant a formar part com a membre
de l’IRA i posteriorment del Sinn Féin. El 1974 va ser empresonada i condemnada
a nou anys de presó. En va sortir sis anys després. Fins a mitjans de 2000 va
mantenir la seva activitat política. Es diu que Dugdale va acabar vivint en una
residencia per a gent gran a Dublín on va morir amb 82 anys.
I el mateix dilluns 18, el pianista
i compositor Kevin Toney. Quan era a la Howard University, Donald Byrd, el cap d’estudis de jazz, el
1973 va reunir a un grup d’estudiants que es van convertir en la banda de
R&B Blackbyrds, liderada per Toney. A part de mitja dotzena
de brillants àlbums editats la primera meitat dels 70, van arribar a tocar amb Chick
Corea i Herbie Hancock entre altres. Va traspassar amb 70 anys d’un
càncer.
El 25, el també dibuixant de còmic
Enrique Ventura. Va treballar per a El Papus,
Barrabás, El Cuervo i El Jueves on
va crear series tan famoses com Grouñidos
en el Desierto, amb en Julius,
iniciada el 1979 amb el seu cosí, Miguel Angel Nieto, fent el tàndem Ventura & Nieto, creant també les
famoses Historias Indecentes de la Tele.
Va traspassar amb 78 anys d’un càncer.
El bateria anglès Gerald Conway,
ho feia als 76 anys el dia 29 a conseqüència d’una malaltia que li van
diagnosticar el 2022 i que afecta a no sé quina neurona motora. En els seus
inicis va treballar amb Alexis Korner i la banda Eclection. Després
ja va estar, va formar part de la banda de Sandy Denny, de Fotheringay,
d’Steeleye Span i de la banda de Cat Stevens la dècada dels 70.
Va estar casat amb Jacqui McShee de Pentangle, de la que també en
va formar part. Tota una institució.
El mateix dia i tancant el mes, Marian Zazeela, pintora, dissenyadora, realitzadora de performance – a finals dels 60 feia virgueries amb la llum fent instal·lacions de llarga durada titulades Dream Houses – i músic destacada de l'escena underground de Nova York. Va formar part del col·lectiu experimental Theatre Of Eternal Music i era especialment coneguda per les seves col·laboracions amb el seu marit, La Monte Young. El 1970, va començar a estudiar amb Pandit Pran Nath música clàssica indostàtica. Va traspassar tranquil·lament a casa seva a Nova York, per causes naturals, amb 83 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada