dissabte, 20 d’abril del 2024

FER DE GRUA

KID CONGO & THE PINK MONKEY BIRDS – “THAT DELICIOUS VICE”

NOU REGISTRE

No saps per on agafar-lo per no cremar-te. Sucs, olors, i tot el que puguis rascar de les notes que fabriquen aquest combo imprescindible de músics.

Brian Tristan, més actiu que mai, ha tornat a reunir a la Kid Congo & The Pink Monkey Birds per crear el seu disc numero cinc, aquest That Delicious Vice que acaba de sortir de nou amb The Red Records, amb 9 cançons originals de rock’n’roll chicano. La banda ara la conformen a més de Congo Powers (guitarra, veu), Mark Cisneros (ex-Make-Up) (baix, guitarra) i Ron Miller (bateria, persusió, veu).

(fot Luz Gallardo)

Hi trobem el ventall característic dels seus discos. Els estrips de la guitarra només començar d’East Of East per continuar amb Wicked World que canta amb la llegendària músic de l’escena punk de Los Angeles Alice Bag (The Bags). ‘Sempre em sorprèn lo profundes que poden ser les primeres amistats. Pots no parlar amb alguna d’elles durant anys i anys, però si tens el punk-rock en comú, ets el meu germà o germana per sempre’ diu Alice.

The Body Had It All està dedicada al seu amic i també llegenda punk Howie Pyro, traspassat el 2022. Kid explica ‘És la darrera cançó sobre persones que ja no estan. Pot semblar un tema recurrent, perquè a vegades, quan les persones abandonen la terra, es fa difícil creure que ja no hi son. Tots eren, (ho son) amics especials que eren persones màgiques. Sempre intento capturar alguna cosa abans de que la màgia se’n vagi volant’. Amb Silver For My Sister, torna a ressonar l’sleed-guitar i els ecos de The Gun Club.


El van enregistrar l’estiu de l’any passat a Waterworks Studios, Tucson, a l’estudi de Jim Waters (Jon Spencer Blues Explosion, Sonic Youth) amb producció pròpia de la banda. L’art és de Ryan Hill, l’artista gràfic habitual dels llançaments de Kid Congo & The Pink Monkey Birds.

Amb els aires llatins de Ese Vicio Delicioso o de The Smoke Is The Ghost, ens van apropant a la darrera, Murder Of Sunrise, un tema excepcionalment extens de casi divuit minuts d’estètica de banda sonora, amb el que, extenuats, Kid Congo ens remolca fins al desert d’Arizona on ens demana que mirem cap a dalt.







        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada