dijous, 18 d’abril del 2024

SENSE CONCESSIONS

ERIC SLICK – “NEW AGE RAGE”

NOU REGISTRE

Eric Slick és tot un personatge. La seva obra reparadora, a base de robot-funk i dance-rock, aporta un entusiasme de gegantínes proporcions.

Originari de Filadèlfia però resident a Nashville, la seva carrera abasta tres àlbums i centenars de col·laboracions. Ha sigut bateria de Dr.Dog no se quants anys (també la va tocar al tema You All Over Me de Taylor Swift, cosa que no li tindrem en compte), ha estat amb Kevin Morby, The War On Drugs, Waxahatchee i diu que es sent cansat de treballar pels altres. Per això està molt il·lusionat d’anunciar que té a punt per d’aquí vuit dies New Age Rage, el seu llampant nou disc que llança a través d’Slick Records / Thirty Tigers.

Va del present i del futur. De temes com la IA, els cotxes que van sols, de la pèrdua de temps a les xarxes socials i la manipulació dels mitjans. Sobre la caiguda del nostre futur distòpic impulsat per la tecnologia. ‘Pensàvem que ho volíem tot, però ara ja no ho volem’ diu mig enfotent-se’n. L’àlbum presenta un munt de gent ‘Les relacions humanes son el més important que hi ha i s’han de cultivar, així que vaig convidar a amics per fer-lo’ explica. Hi trobem a la seva dóna Natalie Prass, a Diane Coffee, Liam Kazar, a membres de Butcher Brown i de Deep Sea Diver i molts més.

Les inspiracions van des de la Yellow Magic Orchestra fins a Talking Heads, Sparks, The The, els Stranglers, David Sylvian i sentiments com la paranoia i la profunda tristesa que vaig patir desprès de la mort del meu estimat gos Marvin’ explica. Un dels temes compartits, aquest tremendament enyoradís Anxious To Please que acompanya amb un vídeo de realitat virtual alienígena, molt 80’s, per al que va trucar al seu amic Michael Chadwick i van tirar d’una estètica Max Headroom i vídeojocs per fer-lo. 

La cançó la vaig escriure darrere l’escenari en un espectacle de Waxahatchee a Viena i és molt senzill: Tots a la meva vida saben que pateixo de l’arquetip de voler complaure a tothom; és part de ser un músic secundari, has de ser agradable i estar disposat a tocar el que et diguin. Al fer aquest disc, em vaig adonar que havia de desfer-me d’aquesta part de la meva personalitat i la cançó va d’això. Ser acceptat pel que realment soc’. A tope sense concessions!






      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada