dilluns, 10 d’octubre del 2011

FIRA DEL DISC DE BARCELONA

Com qualsevol persona normal que pateix passivament aquesta mal denominada crisi, vaig fer els meus números i vaig decidir la quantitat a gastar. Tot i que la xifra va haver de baixar considerablement respecta a la de l’any passat, no em vaig poder resistir a passar una estona sota els efluvis que desprenen uns quants milers de vinils agrupats en un sol espai. Així doncs, i després de passar pel peatge de l’entrada, vaig començar el pelegrinatge. Mai millor dit. Com que no escriuré aquí l’avorrida llista de les meves compres, expressaré les diferencies detectades respecta la darrera edició i, per què no?, les que m’hauria agradat no detectar. Del primer grup son: que han baixat considerablement el volum de la “música d’ambient” (quin horror d’expressió), que els expositors estan molt més oberts a fer-te una rebaixa en els dilatats preus dels discos (he dit molt més?) i, per acabar, la visió de parelletes perdent la virginitat penetrant en el món del vinil. I les del segon grup: que els discos considerats rars continuen pels núvols, que segueix havent grans buits en determinats corrents musicals, l’habitual deliri en l’stand de “l’holandès”, la sensació de que hi havia menys expositors (maleïda sensibilitat) i els coneguts que et vas trobant i que sempre et fan la mateixa pregunta:

- Què? Has trobat coses?
- Que sííííí!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada