Beneits exhibidors cinematogràfics. Aquest
cop no ens ha calgut fer cues a cap festival – encara que ens ha sortit barba.
La darrera pel·lícula de Sofia Coppola es va estrenar com Déu mana fa uns dies a quatre sales de la ciutat. Benaurats
afeccionats.
Que si Johnny Marco representa un “home
objecte”, que si Cleo n’és la consciència transformada en una filla imaginada,
que si res. Quan “apoltronat” al sofà de casa dono un cop d’ull al full
promocional, llegeixo que la noia diu que “al
començar a treballar amb el personatge, vaig pensar en la cultura pop d’avui en
dia, la seva fascinació per la fama i tot el que ella comporta”.
Tant malament veu el panorama?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada