Segona i darrera jornada còsmica. Així com
l’anterior va ser exclusiva dels Acid
Mothers Temple, aquesta nit, a part dels Bardo Pond, tenies l’opció d’escoltar les propostes de N’toko
i les de Praha Depart. El primer, un
“rapper” eslovè, exclusivament per amants del gènere i els segons una banda de
Tokio en formació trio, amb més bones intencions que altre cosa.
Bardo
Pond
son una d’aquelles bandes clàssiques, del nivell d’uns Sonic Youth, d’artistes complerts. Les guitarres dels germans Gibbons van teixir el bressol perfecte
per la veu d’una rejuvenida Isobel
Sollenberger que amb peçes com Limerick,
Sometimes Words o Just Once ens van provocar ràpidament
les experiències que tocaven. I no precisament musicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada