Hi ha botigues de discos que, per fer entrar
al personal, planten penjadors amb samarretes a la venda com qui posa la
pastanaga davant de l’ase. Però per sort, mentre ens ho passem bé, n’hi ha
d’altres que pensen en possibles alternatives.
Amb un d’aquests sacrificats
comerciants de música parlava d’això, de la dificultat de tirar
endavant una botiga de discos. Bé, de fet, subsistir ara en qualsevol àmbit comercial que em pugui
imaginar, resulta un treball titànic, però en un de discos com el del carrer
Giralt El Pellisser, on a sobre, només és pels bojos del vinil, pot ser per llogar-hi
cadires. En mig dels típics ji
jis i ja jas, prenent-nos-ho en broma per desdramatitzar-ho, recordàvem aquella
temporada que en la desapareguda Overstocks,
va està fent de caixera la xicota d’un dels empleats.
A mida que en Marcos, el propietari de la
botiga, n’anava parlant i anava prenent el format típic d’una conversa d’homes,
recordava l’aspecte de la noia en qüestió: rosseta, tota mona i amb les corbes
necessàries per generar unes cues de gent davant del mostrador de caixa que en
aquells dies van fer història. Total, que no va faltar ni mig segon per arribar
a la conclusió de que o bé es buscava la corresponent dependenta amb uns bons
arguments o ja trigava massa per deixar aflorar per l’escot de la samarreta els
seus generosos pels de la pitrera.
(cortesia de la
cadena de restaurants Hooters)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada