Em pregunto per què no hi ha cap promotor que
porti a gent que estan de gira per Europa i que no han tocat mai aquí com, posem
pel cas, uns Steely Dan, o ara a Fleetwood Mac. Que no estimen tant la
música? Bé, de totes maneres, particularment no m’atrauen les bandes que
allarguen la seva existència convertint la llegenda en un miratge. Però hi ha
noms i noms, i és clar, també el mite.
En els seus primers anys d’existència a
finals dels seixanta eren una sofisticada i potent màquina de blues britànic de
la mà de Mick Fleetwood i de Peter Green entre altres patums. A
mitjans dels setanta amb la incorporació el 1974 de Stevie Nicks i Lindsey
Buckingham van editar tres obres mestres consecutives, una amb el mateix
nom de Fleetwood Mac, Rumours i el doble Tusk. Com a mínim porten des de l’any 1968 funcionant, o sigui, fa
45 anys, i mai han anat més enllà del Canigó. Em pregunto també si és que ningú
no els ha parlat de la paella i la sangria. Perquè vinguessin, ni que sigui
per pròpia iniciativa.
Aquests dies, han confirmat el retorn a
Europa per la tardor. Visitaran França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Holanda,
Noruega, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Irlanda, Escòcia i Anglaterra.
Crec que per molt que ho intentem, seguim
sent invisibles.
1968
1977
2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada