DISCOS
Adoro els primers discos d’Elton John. Hi ha cinquanta mil raons
perquè això passi. De fet, no és només amb els discos, sinó amb l’època, els
homes i les dones que amb els seus cabells llargs, els pentinats crepats, els
serrells, les llargues patilles o els vestits, de teixits sedosos,
transparents, amb purpurines, les maxis, els shorts, els jerseis ajustats, els
pantalons acampanats, els petos, els cinturons de grans sivelles i mil
horterades més, feien que la vida semblés una pel·lícula de veritat.
Començo pel segon, el 1970 i que va sortir
amb el seu mateix nom, després, el 1971 va venir Tumbleweed Connection, el mateix any Madman Across The Water, el següent Honky Chateau, el 1973 Don’t
Shoot Me I’m Only The Piano Player i aquest Goodbye Yellow Brick Road abans de començar la devallada a partir
del 1975 després d’editar Captain
Fantastic And The Brown Dirt Cowboy.
Quaranta anys després, aquest 25 de març
sortirà per celebrar-ho, una edició d’aquestes que en diuen de luxe i que
valdrà una pasta i sí, que estarà molt bé el material addicional, un DVD, un llibre
de cent pàgines, etc. Però el luxe és molt més simple, és només escoltar
l’enregistrament, en l’edició que sigui, però tal i com el van fer aquell 1973.
Imprescindible deixar anar la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada