SALA BECOOL – BARCELONA
20
– 03 – 2014
CONCERTS
A un pintor, vull dir un de consagrat,
quan el veus treballar no se li pot preguntar com ho fa, perquè és que no ho sap ni ell. Observar com utilitza
el pinzell i el color, amb aquella precisió, té potser més recompensa per a l’esperit
que no pas contemplar l’obra acabada. Perquè veure’l treballar és tant o més
interessant que el resultat final. És gent que són aquí per fer allò en
concret i els anys de treball són com l’aliment indispensable que els ha fet
excepcionals.
El mateix em va passar abans d’ahir amb Thalia Zedek – amb més de 30 anys al peu del canó – i la seva banda. Veure’ls tocar, era tan gratificant com el so que desprenien. Temes com el potent Walk Away del seu disc Via, editat l’any passat o l’atmosfèric Fell So Hard del més recent EP Six, on el violi de David Michael Curry es lamentava i recargolava sense donar treva, son el nostre d’aliment. I jo, que mai em quedo tipa.
El mateix em va passar abans d’ahir amb Thalia Zedek – amb més de 30 anys al peu del canó – i la seva banda. Veure’ls tocar, era tan gratificant com el so que desprenien. Temes com el potent Walk Away del seu disc Via, editat l’any passat o l’atmosfèric Fell So Hard del més recent EP Six, on el violi de David Michael Curry es lamentava i recargolava sense donar treva, son el nostre d’aliment. I jo, que mai em quedo tipa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada