A BARBICAN MUSIC
LIBRARY EXHIBITION
del
16 gener al 2 de maig 2020
EXPOSICIÓ
Cada temps te la seva cosa. Si ho apliquem a les músiques,
les bandes passen per diferents moments. El ritme productiu a vegades no és
l’important, sinó l’obra en sí
Tangerine Dream n’és un exemple. El 1967 en un Berlín
molt més excitant, creatiu i real si comparem amb el d’ara, Edgar Froese, Conrad Schnitzler i Klaus
Schulze van començar a fer sorollets i fins la segona meitat de la dècada
dels setanta, aquests tres individus estaven marcant un camí que tindria
repercussions més enllà del que s’imaginaven. Després d’aquests inicis en la
branca electrònica de la Berlin School,
els seus anys de gloria després de signar per Virgin el 1973 i l’edició de Phaedra,
van generar un corrent de culte que els va posar el llistó molt alt. A partir
d’aquí ja vam ser amb els canvis de personal i de conceptes que motivarien una
important deserció de seguidors. La incorporació del fill de Froese, Jerome, cap el 1990 i la mort de son pare el 2015. Un procés que
arriba a l’actualitat ja sense cap dels membres originals.
A la Barbican Music Library de Londres en el marc de l’exposició titulada Tangerine Dream: Zeitraffer ho
expliquen amb pels i senyals, amb articles, alguns d’inèdits, fotografies,
vídeos, vinils i cassettes i objectes originals, des de diferents perspectives
– l’anglesa en especial – com les de
John Peel o Richard Branson. Hi haurà també lectures de l’autobiografia d’Edgar Froese, Tangerine Dream – Force Majeure i la projecció del documental Revolution Of Sound: Tangerine Dream.
La vídua de Froese,
Bianca Froese-Acquaye, ha comentat: ‘...
van canviar els hàbits a l’hora d’escoltar la música i va activar les
associacions en la ment de les persones’. Era el seu moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada