FLEET FOXES, APOSTEN FORT

NOU REGISTRE

La banda de Seattle Fleet Foxes, sempre m’ha semblat que gaudeix d’un status privilegiat

Son d’aquells que sempre els hi va tot de cara i posaria la mà al foc assegurant sense equivocar-me, que els seus sogres els adoren. Fins i tot fan una mica de ràbia. Ara, fent creure que per sorpresa – porten treballant-hi dos anys –  treuen el que és el quart àlbum de la seva dilatada trajectòria. Es diu Shore i l’editen a través del segell Anti- (Epitaph). En la seva divina creativitat, l’edició en vinil doble, en color, en una de les cares portarà un gravat de 15 flors dibuixades a mà per Dino Matt, cadascuna vinculada a una cançó de l’àlbum. Inclourà un poster i l’anvers i revers de la carpeta, aniran fotografies de Hiroshi Hamaya. Aquesta edició no sortirà fins a principis de febrer. Data subjecta a canvi, avisen.

El que sí que ja corre és el film en 16mm creat per Kersti Jan Werdal, on es veuen diferents paisatges del Pacífic també amb les cançons de l’àlbum per banda sonora. ‘Escoltava el disc mentre conduïa i agafava les imatges que sentia que ressonaven amb la música’, explica Werdal. La que es pensi que encara no son prou originals, la noticia del llançament – digital – del disc amb els 15 temes, amb un temps de 55 minuts, es va programar pel 22 de setembre a les 15:15 coincidint amb l’equinocci tardorenc, prèvia broma d’enganxar alguns cartells al centre de Paris anunciant la sortida. Imaginació al poder.

Es va enregistrar abans i durant el confinament al Long Pond Studio d’Aaron Dressner (The National) a Hudson, a Manhattan, a Long Island, a l’Electro-Vox de Los Angeles i a St.Germain, a París, del setembre de 2018 a aquest setembre de 2020. Robin Pecknold es va inspirar en musics com Arthur Russell, Nina Simone o Sam Cooke tots ells amb experiències de vida en front la mort. Pecknold explica que ‘volia fer un àlbum que es rebés com un alleujament, com si tornéssim a tocar de peus a terra després de quedar atrapats donant voltes’. Cançons en portuguès, Going-To-The-Sun-Road, un sampler de Brian Wilson a Cradling Mother, Cradling Woman fent un comte enrere... Entre mig de tot això, el disc és una preciositat. Destinat a disc de l’any.