Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drugstore. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drugstore. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de febrer del 2014

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA

ESPAI JOVE DE LES BASSES – BARCELONA
 
22 – 02 – 2014
CONCERTS
 
La 19èna edició del Minifestival començava amb més o menys puntualitat, però acabava, malauradament, amb presses per qüestions d’horaris municipals. Suposo que forma part del preu per poder utilitzar una instal·lació com un centre cívic. I dic malauradament perquè el final estava sent absolutament pletòric de la mà de la banda que tancava. Però anem a pams. 
 
Els primers a trepitjar l’escenari van ser Ausells, banda mig de Barcelona i Lleida que destil·len un pop excesivament net i pulit, però per sort, a mida que es van anar escalfant, sobretot en Ferran Perera i en Ramon Piqué, el to va pujar aconseguint despertar l’interès més enllà d’amics i familiars que eren, casi, tot el públic que en aquella matinera hora mig omplia la sala. Els van seguir The Yellow Melodies, el veterà quartet liderat per un polifacètic Rafa Skam amb la seva peculiar proposta on hi caben des de versions de clàssics del ye-ye, incloses en una fantàstica trilogia vinílica recentment editada, fins altres carregades d’ironia pop escenificació inclosa. Brillant la versió de Material Girl de Madonna. Ja per començar a recuperar temps, van haver de sortir per cames i, també per això, ens vem quedar amb ganes de més. 
 
Ausells
 
The Yellow Melodies 
 

El torn de Mariona Aupí, que va servir per deixar clar d’una vegada per totes que hi ha coses que són com anar amb bicicleta, que no s’obliden. Tocada per la gràcia, només l’ha de desplegar, com ahir. La segueixen els madrilenys Band À Part, grup ancorat musical i visualment parlant a 25 anys enrere, quan els tambors de ‘la movida’ i derivats, repicaven encara amb contundència. Van defensar el llegat amb total dignitat. A continuació venia una nova ocasió per somiar desperts, i per la manera com funciona, s’havia d’estar al tanto. Perquè arriba, desenfunda la guitarra, desplega el seu exquisit repertori més o menys habitual amb alguna frase feta entremig de tema i tema, recull l’admiració que se li perpetua i marxa per allà on ha vingut. Lo de Nick Garrie comença a ser de psicoanalista. Pigmy, el músic que l’acompanya, ha de parlar seriosament amb ell. 

 
Mariona Aupí 
 
Mariona Aupí
 
Band À Part
 
Nick Garrie
 
 
S’apropava un dels moments de la nit. L’esperada aparició de Isabel Monteiro al capdavant de Drugstore. Ningú va poder quedar indiferent a la seva actuació. Moments contundents, els que manava amb el baix i moments serens per escoltar la seva prodigiosa veu. Un cop finalitzada l’actuació, va gaudir d’un merescudíssim bany de masses. Per tancar, una de les bandes que millor estan evolucionant en el paisatge de la música alternativa, els Electric Soft Parade. Ens va fer gronxar en melodies pop cap a passatges d’intensa psicodèlia, fins que algú, amb poques ganes de complicar-se la vida i mancat de tota simpatia, va dir que ja n’hi havia prou, convidant-nos a tots a marxar cadascú a casa seva. Era la segona vegada que ens visitaven, l’anterior fa només 12 anys.
 
Drugstore 
 
Drugstore
 
The Electric Soft Parade
 
The Electric Soft Parade
 
 
L’entrada, a 10€, que no és ni el què val la polèmica T10 (13€ si et decidies a anar-hi a darrera hora). Algunes de les actuacions hauria de ser del tot normal veure-les a elles soles, ni que sigui en una sala amb un aforament poc nombrós. Tot plegat, és una manera més de veure com funcionem.
 
 
 

divendres, 21 de febrer del 2014

DRUGSTORE – EL POP FESTIVAL

DINÀMIQUES DE MASSES

Dissabte, 9 de setembre de 1995. Parc de Can Solei de Badalona. 

Eren els mesos previs a la xufla que havia de venir i colgar-ho tot i aquest festival va ser dels darrers festivals amb cara i ulls, sense encotillar, organitzat per una encara tendra Iguana. Recordo que hi havia un bon ambient entre els assistents, molt bon rotllo i per descomptat que no hi va assistir ni un guiri, cosa que imagino ajudava a que es respirés aquell ambient tan relaxat. El parc estava i suposo que encara està, al mig de Badalona, apartat del casc antic, però dins la ciutat. No era massa gran i estava envoltat de vivendes, fet que converteix en impensable realitzar alguna cosa semblant en l’actualitat. Potser per això ja no va haver una segona edició, preparada i cancel·lada a darrera hora?
 
 
 
Drugstore, una de les bandes que hi va tocar, acabava de treure el seu primer treball, un àlbum absolutament rodó que els va posar al punt de mira de tots els allà presents. La seva líder, la carismàtica Isabel Monteiro, ampolla de vi en mà, va ser un dels noms que a tots se’ns va quedar a la memòria. Divuit anys i escaig després, la tornem a tenir aquí i curiosament en un festival dels que en tots els aspectes, afortunadament, més s’apropa a l’esperit d’aquell ja llunyà Pop Festival. 
 

Isabel Monteiro

 

Drugstore estarà actuant demà dissabte, al Minifestival a les 10,20 de la nit.

Text i fotografies del festival, cedit molt amablement per Claudi Ros.


Drugstore al Pop Festival l’any 1995
 
 

dimecres, 18 de desembre del 2013

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA

MÚSICA
DISSABTE 22 DE FEBRER DEL 2014

ESPAI JOVE LES BASSES

De nou ja veig en perspectiva un dels festivals més emblemàtics de la ciutat i del que cada any en dic meravelles repetint-me com una vella. Per la seva manera de funcionar, s’ha convertit en l’esdeveniment, així en aquest format, que més espero. Els artistes: bandes mítiques recuperades i gent amb propostes interessants i fresques, sense pretensions supèrflues. L’espai: en un barri allunyat de les tonteries urbanístiques especuladores. Els assistents: tot gent interessada en la música i ni un punyetero pijo-guiri amb xancletes. No pot ser!
 
 
 
Per aquest any: Drugstore, la mítica banda de Londres comandada per Isabel Monteiro i que amb el seu disc de debut l’any 1995 ens va fer tocar el cel. Van reaparèixer amb un curiós disc fa un parell d’anys i ara han editat un estrany grans èxits, poso estrany, per què ja ningú ho fa això. Podrem escoltar també a un Nick Garrie que mai ens acabarem, el pop fràgil facturat per Band À Part, amb un vinil de 10” i de color taronja a sota el braç, a The Electric Soft Parade, també amb nou disc, igual que Mariona Aupí, amb una prometedora estrena – ja era hora – en solitari.
 
Emoció continguda.
 
Isabel Monteiro
 
Band À Part
 
Mariona Aupí