GRONXATS ENCARA PELS 90

PACKS – “MELT THE HONEY”

NOU REGISTRE

Després d’uns dies en que uns van, uns altres tornen i uns altres ni respiren, tornem a la normalitat, que de llarg, és la menys normal de la història.

Ho fem amb Madeline Link i la seva banda, Packs que van debutar amb Take The Cake el 2021. Dos anys després es consolidaven amb Crispy Crunchy Nothing, editat aquest passat mes de març. Ara, aprofitant l’embranzida dels dos àlbums i les bones expectatives generades, ja tenen a punt per d’avui en vuit dies, el tercer, aquest totpoderós Melt The Honey, que els hi continua llançant Fire Talk.

(fot Eva Link)

Al poc de treure el segon disc, es van trobar a Ciutat de Mèxic, i tancats i concentrats en un estudi llogat durant 11 dies, van esbossar les noves cançons. Des d’allà, van agafar un bus en direcció a Xalapa, on instal·lats en un espai apartat de la ciutat conegut com a Casa Pulpo, propietat de Wendy Moira, la dona al darrera del rellevant Teatro Lucido, li van acabar de donar forma. ‘La casa no tenia ni una paret recta, fet que  va aportar una mentalitat creativa’ explica Link.

El nou àlbum vol ser un testimoni dels meravellosos i estranys detalls de la vida quotidiana, interpretats sabent el seu valor real, expliquen. En general, ens trobem amb onze talls d’slacker-rock, melodies lo-fi cantades amb l’estirada veu de Madeline, acompanyada amb contundència per Dexter Nash (guitarra), Noah O’Neil (baix) i Shane Hooper (bateria). El disc se l’han auto-produït i vol rendir un homenatge al inconformisme de poques pretensions del moviment grunge. També als enginyosos arranjaments de Guided By Voices, que tant els ha inspirat des dels seus inicis a Toronto. 

PESSIMISME POSITIU... ( ? )

NOU REGISTRE

No se si Manchester torna a fer la música que vol ser tendència. El cas és que des de Mandy, Indiana pretenen fer-la

Son Scott Fair (guitarra) que és el que més compon de la banda a més de produir, Simon Catling (sintetitzador), Alex Macdougall (bateria) i Valentine Caulfield (veu) que és originaria de Paris i recentment s’ha traslladat a Berlín perquè diu que a Manchester tot és molt car i que gairebé ja no li queda identitat pròpia (doncs com no canviï de planeta, ho te pelut). Debuten amb el disc I’ve Seen A Way, que ha sortit via Fire Talk. Onze temes de post-punk amb pretensions experimentals i cyberpunk.

Scott Fair, volia mesclar una musicalitat caòtica amb veus i ambients obscurs. ‘Accepto el caos, i crec que a vegades la música xoca amb la veu’ com una sola cosa. Les cançons, cantades en francès, volen ser bastant polititzades. ‘A vegades el missatge que porta l’àlbum, pot ser ombrívol, però a la vegada estimulant al ser escoltat en espais amb altres persones que volen exorcitzar els seus dimonis. Així que crec que no només hi ha misèria i foscor sense cap esperança. Crec que també hi ha alguna cosa de positivitat’ explica Fair. Doncs per evitar impulsos lletjos, millor no escoltar-lo sol. 

YOUNG PRISMS, HO REPRENEN ON HO VAN DEIXAR

NOU REGISTRE

Es sol dir que tot torna, però en el cas del shoegaze no és cert, perquè mai ha marxat, del tot.

Com els franciscans Young Prisms que, formats el 2009 i amb dos àlbums editats per Kanine Records el 2011 i 2012, semblava que eren una banda de les que fan batibull i desapareixen per no tornar. I no. El seu retorn, encara que deu anys després, respon pel nom de Drifter i, justament, com explica la banda, ‘el sentim com un tornar a casa: a mida que sents la influència de que vas fent anys i no necessàriament de la forma en que et pensaves’.

Quan ho van deixar, va ser perquè uns es van dedicar a altres projectes (Seapony, Trailer Trash Tracys), o perquè Jordan Silbert canvia de pis i marxa de San Francisco a Nova York, o Stephani Hodapp i Giovanni Betteo es fan parella. Ara, amb la constatació de la permanència del gènere, han cregut interessant formar-ne part físicament.

(fot Jared Silbert)

Segons Hodapp, Self Love, la nova cançó que acaben de compartir, ‘parla de coses molt intimes, reflecteix la meva tendència a l’aïllament, una cosa que em van inculcar de petita’. Recorda també quan als seus 26 anys, es trobava a San Francisco sense cap treball ni ingrés: ‘Havia  de fer alguna cosa i amb els dies em vaig donar compta que la base de tot, era tan sols la meva relació amb mi mateixa’. Gravat de juny de 2020 a febrer de 2021 amb producció de Shaun Durkan (Weekend, Soft Kill), sortirà a finals de març via Fire Talk.