RECUPERAR ELS ANTICS DISSENYS

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No ens enganyem, els dissenys de sis i set dècades endarrere, tenien, i segueixen tenint, molt d’encant. I sinó, per què el seu valor econòmic continua pujant? El diner ho mesura tot.

Acaba de sortir, de nou, el SUPER PHONIC HE-3000. Un equip de dissenyadors va trobar-ne un de vell en un magatzem i expliquen que malgrat l’estat, encara emanava una energia que molts fabricants voldrien per a ells ara. 

A partir d’aquell re-encontre, han elaborat un equip estèreo en el mateix estil de la dècada dels seixanta, fusionant-lo amb “les noves tecnologies”. ‘En el mon actual, on tot està digitalitzat, hem intentat fer un ‘remix’ que permeti gaudir de les coses físiques de sempre’ explica el cap de l’equip. 

L’equip és el Future Life Factory de Panasonic. L’estan presentant aquests dies  al NAKANOSHIMA MUSEUM OF ART a Osaka, en el marc de l’exposició Minna no Machi: Portraits Of Osaka.

(

(totes les imatges cortesia de Panasonic)

SALA AIXELÀ (1959 – 1975)

[LA VIRREINA] CENTRE DE LA IMATGE – BARCELONA

fins el 16.02

EXPOSICIÓ

Va haver un temps en que a Barcelona passaven coses sense que hi fiqués el nas i ho deformés tot cap marca de cervesa, tour-operador, ni sobretot, cap polític

Hi havia exigència personal, valentia, generositat, rigor, autoestima i autenticitat. No volia dir-ho però se m’ha escapat.

El llibret de presentació ho resumeix així de bé:

Va ser un espai pioner en la reconstrucció d’una modernitat interrompuda per la dictadura franquista, la sala Aixelà va crear un model en què l’experimentació cultural convivia amb l’oferta comercial. Entre el 1959 i el 1975, sota la direcció del crític Josep Maria Casademont, va ser un punt de trobada i una plataforma de difusió pera la fotografia, el còmic, el cinema clàssic i independent i els corrents musicals d’avantguarda.

L’exposició revisa de forma escrupolosa una bona part de les activitats que en aquella mena de santuari s’hi van realitzar. Les inquietuds de diferents àmbits dels que allà es congregaven, van generar corrents que posteriorment es manifestarien en diversos formats, com l’aparició de l’Escola de Barcelona en el món del cinema.

Els productes de imatge i so característics de l’època que s’exposaven per a la venda – que sense voler conformaven el decorat perfecte – i l’estil elegant i sobri dels locals d’aquells dies, ho convertien tot en un regal per els afortunats que es decidien per viure mirant a l’Europa lliure d’aquells dies.

PORTADES EN TEMPS DE GUERRA... FREDA

DESIGNED FOR HI-FI LIVING: THE VINYL LP IN MIDCENTURY AMERICA

de Janet Borgerson i Jonathan Schroeder

THE MIT PRESS

(tapa dura) 420 pàgines

+/- 32,00€ (més despeses enviament)

LLIBRES – ART COVER

Ha sortit editat un magnífic llibre amb gairebé 150 imatges, recull visual de quan les portades reflectien l’American Way Of Life, un estil que era el d’uns pocs i el somniat de molts. Ara que els discos han agafat una efervescència espectacular és un bon moment per repassar-li la història, incloent les seves fundes protectores que feien alguna cosa més que aquesta funció. Prestigi?

A través dels seus dissenys es promocionava un estil de vida capitalista que comprenia aspectes que aquí estan dividits en diferents capítols. Per exemple el de la llar, amb títols dedicats a fer una bona barbacoa  o a les cuines italianes o xineses, o els dedicats als cocktails pre/post sopars íntims, amb títols com Cocktails and Conversation de Jan August At The Piano, Let's Have a Dance Party de Buddy Morrow and his Orchestra o Hear How to Plan the Perfect Dinner Party de Gaynor and Dorothy Maddox. Hi ha capítols dedicats a l’art i el disseny, als viatges, a l’espai, la NASA i a les mítiques companyies aèries de quan volar era una de les coses més cool que es podien fer.

Alguns comentaris a l’edició del llibre, mal traduïts:

“Abans que es reduïssin a simples icones dels mòbils, les cobertes dels discos eren peces d’art, símbols culturals” diu Alexandra Wolfe d’un diari nord-americà.

“Un excel·lent llibre d’investigació de la societat de consum, subtilment lligada a ideologies polítiques i gustos del consumidor” diu Les Gofton de Times Higher Education.

“Una mirada a vegades humorística, en un moment en què els discos no només eren habituals a les llars nord-americanes, sinó que també reflectien els temps en que vivíem i la nostra (suposada) esperança en el futur” diu Chris Ingalls de Pop Matters.

A vegades pot ser distret veure d’on venim.