EN UN MÓN QUE NO ESCOLTA

GRRRL GANG – "SPUNKY!"

NOU REGISTRE

No prou satisfetes amb la incontinència del collons del K-Pop, des del continent asiàtic i el seu costat més exòtic i consumista, llancen, de tant en tant, propostes que son còpies occidentals. Això sí, quan copien son els millors.

Grrrl Gang son un tercerto que es van conèixer a Yogyakarta i impulsats per les seves particulars inquietuds, es van traslladar a la mega city de Yakarta, on amb l’ajut de Lafa Pratomo, un productor que allà és un dels reis del mambo, acaben de debutar amb Spunky!, editat conjuntament per Big Romàntic Records, Trapped Animal i Kill Rock Stars, fa cosa d’un mes. 

Son deu cançons creades enmig de canvis importants en les vides d’Angeeta Sentana (veu, guitarra), Edo Alventa (guitarra) i Akbar Rumandung (baix) en les que expliquen històries sobre mals hàbits, desesperança, impotència i virtuts similars. Per dissimular i malgrat les circumstàncies, expliquen que ‘l’actitud sempre ha volgut ser d’esperança, coratge i humor’.

Es queixen també de que les oportunitats de tocar a Indonèsia son molt limitades, però no perden l’ànim. ‘És difícil aconseguir un permís per tocar aquí a Yakarta’, explica Rumandung. Per això sovint toquem en la sala d’estar d’amics o en una barberia, on sempre hi ha la possibilitat de que arribi la pasma i ens faci plegar els bàrtuls’. Val més una copia bona que vint-i-cinc mals originals.

L’EFECTE BENESTANT DE SLW cc WATT

NOU REGISTRE

Tremendament penjades de Samuel Locke Ward

A vegades sorgeixen discos producte de col·laboracions a través de ves a saber qui i de què, que es converteixen en peces d’orfebreria pop. Samuel Locke Ward es fa dir SLW i des de principis d’aquest segle normalíssim s’ha auto-editat tot el que va fent, que és difícil de comptabilitzar. Hi ha qui parla de més de 60 àlbums, tot sota el patrocini DIY.

Una de les darreres col·laboracions ha estat per Happy Hearts, amb Jad Fair (Half Japanese) a principis d’any. Aquest estiu, via Kill Rock Stars, ha tret Purple Pie Plough, un nou disc (el tercer?) amb el llegendari Mike Watt (Minutemen), com a SLW cc Watt, amb 24 meravelloses pistes que van dels 3 minuts i escaig, als pocs segons, pertanyents als spiels amb la veu de Watt. En l’àlbum hi han participat amics com Joe Jack Talcum o Dean Clean (els dos de The Dead Milkmen) i Bob Bucko Jr amb el saxo.

Bàsicament s’ha confeccionat mitjançant tecnologia PC, amb les músiques i les lletres viatjant amunt i avall i sense presses. Cançons rodones com Help Me, la corrosiva balada de Toxic Sunrise o aquesta vibrant Be The Bones ens donen ales sense necessitat de Red Bulls. La portada és obra del mateix Ward. No es pot demanar més.

PUNTS DE VISTA

NOU REGISTRE

Hi ha persones que de tan sinceres, son capaces de transmetre tot l’amor del mon, en un grapat de cançons

La neozelandesa Sarah Mary Chadwick ho demostra disc rere disc amb l’ajut d’una veu expressiva que posa els pels de punta. Amb aquest vuitè de la seva carrera, Messages To God, que sortirà via Kill Rock Stars a mitjans de setembre, tanca l’espècie de tríptic, que amb Please Daddy (Sinderlyn – 2020) i Me And Ennui Are Friends, Baby (Ba Da Bing! – 2022) mostra que l’importa un rave parlar dels seus dimonis i dimònies.

Ha compartit un segon single, aquest Looked Just Like Jesus, del que explica: ‘Ma mare va pensar que el meu primer novio, s’assemblava a la interpretació artística de Jesús que tenia penjada a la sala de l’escola catòlica, on donava classes. Aquell Jesús, allà a la paret, tenia els ulls blaus, el cabell llarg i una pell daurada. A partir d’aquí, m’agrada permetre’m tenir una idea de Déu: posar-li cara a un sentiment com el d’estar enamorada de com n’és de meravellós el món’. Tot és donar-li la volta a les coses.

TEKE::TEKE, DIVERSIÓ ESPIRITUAL ASSEGURADA

NOU REGISTRE

El Japó és un mon apart. Immersos permanentment en la mescla de tradició i modernitat, fa que sempre estiguem pendentes de lo nou que fabriquen.

TEKE::TEKE no son del Japó, son de Mont-real, però van a sac a l’hora de mostrar la seva faceta més oriental. Pot influir que al capdavant estigui Yuki Isami, una instrumentista originaria de l’arxipèlag i que de ben menuda es mou per la tradició musical japonesa. Toca la flauta, el shinobue, el taisho koto i el shamisen entre molts altres instruments a part de cantar en japonès. S’acompanya d’altres musics i fan una mena d’art-rock amb bocins de psichobilly, surf i la divertida barretxa que feien alguns grups japonesos dels seixanta i setanta en forma de bandes sonores. 

Han editat, via Kill Rock Stars, el seu debut, amb una preciosa portada obra de Maya Kuroki resident també al Quebec. Li han posat per nom Shirushi, que en argot japonès és com una onomatopeia que sona com un riff d’inspiració surfera. Son nou vibrants temes on parlen d'identitat i espiritualitat a la seva original manera. Ho estan petant.

CINDY WILSON ENCARA COTITZA

CHANGE (KILL ROCK STARS)

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Després d’un parell d’EP’s editats entre finals de l’any 2016 (Sunrise) i principis d’aquest (Supernatural), des de l’1 de desembre finalment està al carrer el debut d’aquesta fera del pop. Molt ha plogut des d’aquell 1976 en que es van fundar els B-52's amb tot aquell estrèpit de pop visual i auditiu i la sortida del seu debut homònim, fins arribar a aquí i atrevir-se amb aquest Change i la seva pròpia banda. 

El disc va començar a gestar-se fa deu anys i sembla que el va aconseguir enregistrar gràcies a una campanya de crowfunding a través de PledgeMusic. Estarà tocant a Barcelona el 8 de març al Marula del carrer Escudellers. Una ha de saber adaptar-se a la vida. I sinó que li preguntin a Cindy Wilson.