Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mike Watt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mike Watt. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’agost del 2023

L’EFECTE BENESTANT DE SLW cc WATT

NOU REGISTRE

Tremendament penjades de Samuel Locke Ward

A vegades sorgeixen discos producte de col·laboracions a través de ves a saber qui i de què, que es converteixen en peces d’orfebreria pop. Samuel Locke Ward es fa dir SLW i des de principis d’aquest segle normalíssim s’ha auto-editat tot el que va fent, que és difícil de comptabilitzar. Hi ha qui parla de més de 60 àlbums, tot sota el patrocini DIY.

Una de les darreres col·laboracions ha estat per Happy Hearts, amb Jad Fair (Half Japanese) a principis d’any. Aquest estiu, via Kill Rock Stars, ha tret Purple Pie Plough, un nou disc (el tercer?) amb el llegendari Mike Watt (Minutemen), com a SLW cc Watt, amb 24 meravelloses pistes que van dels 3 minuts i escaig, als pocs segons, pertanyents als spiels amb la veu de Watt. En l’àlbum hi han participat amics com Joe Jack Talcum o Dean Clean (els dos de The Dead Milkmen) i Bob Bucko Jr amb el saxo.

Bàsicament s’ha confeccionat mitjançant tecnologia PC, amb les músiques i les lletres viatjant amunt i avall i sense presses. Cançons rodones com Help Me, la corrosiva balada de Toxic Sunrise o aquesta vibrant Be The Bones ens donen ales sense necessitat de Red Bulls. La portada és obra del mateix Ward. No es pot demanar més.






dimarts, 11 de març del 2014

MIKE WATT

MIKE WATT & THE MISSINGMEN + GUESS WHAT? + L’OEILLERE
 
SALA UPLOAD – BARCELONA
 
10 – 03 – 2014
CONCERTS
 
Aterrava a la sala situada en el cau de turistes del Pueblo Español després de vuit concerts, a un per dia, a tot el llarg i ample de la península indivisible, una i lliure i malgrat això, vull dir el desgast, l’energia li brollava per tots els porus de la pell.
 
La convocatòria era prou seductora, perfecte per escapar-se a escoltar-la en un tranquil i càlid dilluns de març. Acompanyat de Tom Watson a la guitarra i Raúl Morales a la bateria, presentava el seu darrer treball, Hyphenated-Man (2011), una peça que amb l’etiqueta d’opera punk – format al que s’ha habituat – es composa de 35 temes curts i que toca gairebé enllaçats sense donar un respir a ningú dels congregats. El resultat és una suma de precisió i voràgine sònica que demostra totes les possibilitats i matisos que encara queden per explorar sota la capa del cel. Fastuós.