MARK KOZELEK ACUSAT D’ASSETJAMENT SEXUAL

PER APRETAR A CÓRRER

Mark Kozelek, tot sol, amb Red House Painters o amb Sun Kil Moon te una merescuda pàgina en la història de la música. Ara però, acabarà malament. Sigui quin sigui el veredicte

La gira que tenia programada pel Regne Unit, del novembre al febrer de 2021, ha estat cancel·lada de forma fulminant. Els promotors, TEG MJR l’han suspès directament sense fer cap més comentari. Segons va publicar Pitchfork dijous passat, varies dones es van presentar per compartir les seves suposades experiències amb el músic i realitzar l’acusació.

Segons l’informe, hi ha varis casos, un d’ells, Sarah Catherine Golden, una psicòloga que explica que després d’una actuació el novembre de 2017, el va acompanyar a l’habitació de l’hotel on s’allotjava. Va sortir al balcó a fumar mentre el music feia una trucada i quan va tornar amb ella diu que només portava una samarreta i la roba interior. Quan van entrar a l’habitació, Kozelek es va posar al llit i li va demanar que s’hi fiqués i es quedes a passar la nit amb ell. En aquell moment estava una mica en estat de shock i li vaig dir que em demanés un taxi. La noia ha continuat explicant que un cop va fer la trucada demanant-lo es va començar a masturbar i va intentar agafar-la i petonejar-la. Golden comenta que Kozelek en la cançó Soap For Joyful Hands del disc de Sun Kil Moon, This Is My Dinner (2018), es va basar en ella i la conversa que van tenir, encara que a la cançó es separen abans d’arribar a l’hotel. Això va passar a Portugal. 

Un altra, identificada amb el nom d’Andrea, suposadament afirma que Kozelek se li va pràcticament tirà a sobre i que tenia por de negar-se a mantenir la relació. ‘Aquella no va ser ‘realment consensuada’ explica. Era el setembre de 2014 en una habitació d’hotel a Raleigh, Carolina del Nord. La noia tenia 19 anys. Comenta que posteriorment van mantenir una relació i que hi va haver alguna trobada sexual més, no totes consensuades. Una tercera, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, en un festival on ella actuava, afirma que Kozelek va comportar-se de manera inapropiada després de invitar-la a ella i una companya a la seva habitació d’hotel, també el 2014.

En aquest nou cas, Kozelek representa l’arquetip del maltractador i serà un més que pagarà per tots.  La sentència, ja està dictada.

SUN KIL MOON

SALA APOLO – BARCELONA

 

26 – 03 – 2014

CONCERTS

 

Dimecres va ser una nit especial. No havia vist mai actuar a Mark Kozelek i aquell vespre s’aturava altra vegada a la ciutat. La nova possibilitat que se m’oferia per veure i escoltar, i en condicions optimes ( ! ), a l’home Red House Painters, no podia deixar-la passar. Les expectatives les vaig posar molt altes i les va cobrir magistralment al llarg de les dues hores i mitja que va durar l'actuació, sense despentinar-se ni un pel – certament duia una clenxa perfecte – però...

 

 

El seu nivell musical i interpretatiu és d’atac de cor. Amb una veu que dir-ne privilegiada és com dir que Van Gogh no ho feia malament, amb un venerable domini tècnic de la guitarra i amb el perfecte savoir faire d’Eric Pollard a la veu i bateria, Chris Connolly al teclat i un desconegut per casi tots Além De Vasco Espinheira a la guitarra, no vam tocar sostre perquè, amb ell, no n’hi ha de sostre. Va tocar casi tot Benji, el sisè disc com a Sun Kil Moon, un compendi de intel·ligència i bellesa tal i com ens te acostumats, I Love My Dad, Richard Ramirez Died Today Of Natural Causes, Dogs, totes diferents entre elles, encara que iguals en sublimació i evocació.

 

 

 

 

El però ve pel tarannà que està portant en els directes dels darrers temps i Barcelona no se’n va salvar. Una actitud que sembla hem de donar per suposat que va de broma, però que per desgràcia, es converteix en trist co-protagoniste. Tot i que va avisar als responsables de la sala i que aquests van penjar uns discrets cartellets on demanaven que no es fessin fotos i que la gent s’abstingués d’utilitzar els mòbils – per cert, m’han dit que es pot respirar exactament igual amb ell apagat – no ens enganyem, el públic no està acostumat a complir amb aquestes exigències. I va passar el que va passar. Al primer que se li va posar a tiro, se li va llançar a la jugular. Insults i tensió entre cançó i cançó durant gairebé tot el concert, que, amb les cares dels musics de fons d’estar-ne més que cansats de la pel·lícula, al final ja no feien cap mena de gràcia.

 

Vanitat? Saviesa?... no ho sé. 

 

O ens acostumem o esperem a que se li passi la tontería.