DIRECTA A VENA

SEXTILE – PUSH

NOU REGISTRE

Desvetlla hedonisme en l’obscur de la nit i un cert vampirisme demacrat

Ens fa pensar en paisatges alienígenes extrets del film de culte d'Slava Tsukerman, Liquid Sky i per banda sonora, influències de l’Hacienda més electrònica: Underworld, The Prodigy... La banda de Los Angeles Sextile, han maniobrat del synth-punk a l’electrònica ballable dels 90 sense alçar una cella. Després d’un parèntesi de cinc anys, tornen amb Push, un disc amb 11 cançons d’alt voltatge, enregistrades a Yucca Valley, i que acaba de sortir via Sacred Bones.

Des que el 2015 Brady Keehn i Melissa Scaduto van decidir formar la banda a Nova York, tot va ser traslladar-se a l’escena de Los Angeles i debutar amb A Thousand Hands (Felte – 2015) àlbum amb el que van fer ressonar ràpidament els seus sintetitzadors per tota la vall. Van rodolar cap a incentius propers a l’EBM  amb Albeit Living (Felte- 2017), quan Eddie Wuebben, dels tres, l’afegit, va traspassar amb 29 anys, aturant l’activitat productiva de la banda en sec.

Modern Weekend és com una introducció al camp de mines amb les que anirem saltant pels aires a mida que anem avançant. Però no ens preocupem, uns furiosos acords metàl·lics de guitarra ens donen la benvinguda al mon de la imaginació desbocada. Tomba la cinta i continua la festa amb Contortion. La vacuna perfecte directa a vena.

MOMENTS NESCAFÉ

HILARY WOODS – ACTS OF LIGHT

A LA VISTA

Explicites percepcions de les profunditats humanes. Totes elles: les lluminoses i les fosques

L’artista de Dublín Hilary Woods, ex-baixista de JJ72 (banda de minoritari i breu èxit) que després d’estudiar belles arts i reprendre la seva carrera musical en solitari, s’ha proposat decididament, fer-nos passar pels abismes latents de que disposa tot mortal.

Ens anuncia la sortida del seu tercer treball, continuació de Colt (Sacred Bones Records – 2018) i Birthmarks (Sacred Bones Records – 2020). Es diu Acts Of Light i sortirà a primers de novembre. Escrit, enregistrat i auto-produït en els darrers dos anys, entre la costa oest de Irlanda i Dublín, no es va tallar ni un pel a l’hora de trucar i demanar la col·laboració de les veus del Palestrina Choir de la catedral de Dublín o les del prestigiós Chamber Choir de la ciutat de Galway.

L’àlbum està compost per nou cançons de tall parsimoniós, elegant i cru, amb l’ajut d’uns instruments de corda gravats amb Jo Berger Myhre a Oslo, amb els que traça un íntim i particular recorregut, per tot allò essencial i intrínsec a nosaltres mateixes. O hauria de ser-ho.

Ha compartit un primer tema, aquest Where The Bough Has Broken del que ens fa cinc cèntims: ‘Està fet d’imatges de vells noticiaris. Reflexiona sobre l’encant i l’harmonia en una comunitat i la resiliència, com si es celebrés la connexió i la fugacitat del temps, l’espai i l’expressió humana. També és una carta visual d’amor cap a Dublín, la ciutat en la que vaig créixer, a l’esperit de les arrels familiars i aquells moments extraordinaris de la vida quotidiana que ens deixen marca per tota la vida’. Aquelles que van poder aprofitar i ara valorar uns temps més humans. I per què no?