AMB ELS FESTIVALS, ARRIBEN ELS “HYPES”

LIME GARDEN – “ONE MORE THING”

NOU REGISTRE

El quartet de Brighton Lime Garden son el clar exemple de banda adotzenada i insubstancial que beu del que veu. O sigui que qui vulgui, pot deixar de llegir des d’aquí. No s'aporta gairebé res.

Formen part dels grups d’adolescents que canten arrossegant la veu, com deuen fer en el moment de demanar la subvenció als pares, per no tenir encara les condicions per rebre la de l’estat. També formen part de la legió d’experts a la que estem sotmesos, en la que la cosa més angoixant l’expliquen com si expliquessin com es fa un ou ferrat.

(fot Felix Sauerbrey)

Porten en això des de 2020. Han publicat alguns talls i fa res han debutat amb aquest flamant LP via So Young Records que li han dit One More Thing, com aquell que ja s’acomiada. La guitarra de Leila Deeley és plausible per la seva voluntat de resistència. Chloe Howard – que se sembla més a Gwen Stefani que a Karen O – canta a favor de canviar les coses per a que res canviï, sobre les complicades relacions per funcionar fora de l’establert o les perverses entre persones properes en un constant estira i afluixa. El sector ritmic dut entre el baix de Tippi Morgan i la bateria d’Annabel Whittle passa de puntetes en una com extranya manca de motivació.

En aquest Pop Star expliquen ‘ens desesperem per la rutina, burlant-nos de nosaltres mateixes i els nostres somnis’. Com un dels hypes de torn, tocaran a Barcelona a mitjans del mes que ve en un event que habitualment es celebra en una antiga fabrica cervesera. Passat l’estiu - i amb ell, festivals i festivalets subvencionats per a jovenalla subvencionada, hipsters sense vergonya i despitats cercant influencers - cap a l’atur.

TEMPESTA A LA VISTA

OSCAR BROWNE – “IF ONLY”

ALTRES REGISTRES

S'ha conjurat a les muses de la música popular i ha obtingut bona resposta. A canvi, els hi ha promès la seva ànima. Com Robert Johnson, però en versió folk.

Tenim davant a Oscar Browne, un músic inspirat i enlluernat. Va ser membre fundador del col·lectiu folk Broadside Hacks de la seva ciutat, Londres, al costat de Katy J Pearson, Campbell Baum, entre altres. L’any passat va llançar Never Quite Right, un senzill que va generar un interès especial. Interès que recull per ara entregar If Only, un EP en un 12” amb 5 cançons on deixa veure aquesta ànima que ja no és seva, on podem escoltar les convulsions pròpies d’una persona jove de sensibilitat compromesa.

El vinil, li acaba d’editar So Young Records. El va enregistrar en una setmana als Playpen Studios, a Bristol, amb Ali Chant a la producció. ‘Ali va jugar un paper important a l’hora de mantenir les gravacions al nivell just, mantenint-ne la cruesa’ explica Browne. Un ànim que manté en els 5 talls, de desenganys com en Cut Me Off, o de crisis de identitat provocades pel desig d’encaixar en diferents cercles, com descriu en Somebody Else.

Comenta que és un gran admirador de predecessors seus com Nick Drake. ‘Pink Moon és un àlbum que vaig descobrir quan era adolescent i va ser una gran influència per a mi a l’hora de decidir com volia que sonés la guitarra’. Per allà també s’entreveuen a John Martyn i al lamentablement poc reivindicat Jackson C. Frank, del que també se’n declara fervent admirador. Més cap a aquí, a Bon Iver.

D’aquest All Or Nothing ens diu: ‘Captura un moment crucial de realització. Allò que en alguna ocasió era tot per a tu i que t’allibera en comptes de sentir tristor, quan deixes de sentir-ho d’aquella manera’. Aprenem ràpid.