dimarts, 8 d’octubre del 2013

ISRAEL NASH GRIPKA

 
 
Tots els que es dediquen a la música, vull dir des de l’escenari i tant és que vagin sols o amb banda, han de sonar com algú que els hagi precedit. És la forma que des de fa un  temps, tenim aferrada per valorar un treball. Hi ha tres dècades per escollir, la dels seixanta, la dels setanta o la dels vuitanta. Com la publicitat d’una espantosa emissora de ràdio que no citaré. 
 
No en trec mèrit, però el darrer cas flagrant, és el de la banda d’Israel Nash Gripka que amb el seu tercer àlbum acabat d’editar, Rain Plans, se’n porta el premi al millor ‘sona-com’ i en aquest cas, al Neil Young dels ‘setanta’.  
 
 
Després de la seva aclamada actuació al darrer Azkena, el proper dimecres 16 a la sala Rocksound, tindré l’ocasió de comprovar si realment és Israel Nash Gripka o és Neil Young que s’ha operat. 
 
 

 
 

T-SHIRT

 
Cartell pel ‘mercadillo’ de discos que es va portar a terme a Brooklyn aquest passat diumenge. És obra de Rotter & Friends, una interessant colla de gent que a part de dissenyar cartells com aquest, te una interessant col·lecció de samarretes a la seva web. 
 
Què seria de la nostra societat sense elles?
 
model Lee Hazlewood
 

dilluns, 7 d’octubre del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 41)

SLEEPY SUN – 11:32
Dirigit per: Brandon Moore

7” – 11:32 / The Lane
2013 - DINE ALONE RECORDS
 
 
 

 
 
 

dissabte, 5 d’octubre del 2013

THE BLOSSOMING FIDELITY

Unveiling “The Blossoming Fidelity” S/S14 collection video.



 
 
 

LEM 2013

 
Quart dia de LEM. Avui, a l’espai Hangar, Marc O’Callaghan que amb el nom de Coàgul esvairà totes les musaranyes que transiten descaradament per les nostres ments. També ho intentarà Frederikke Hoffmeier, que vinguda des de Dinamarca sota l’empara de Puce Mary, ens ofereix l’ocasió de participar d’experiències cada vegada més difícils de copsar en públic.
 
 
 

divendres, 4 d’octubre del 2013

XVI FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

Aquest cap de setmana, l’antiga Estació del Nord tornarà a ser el cau dels col·leccionistes de discos. Per aquells que encara ens agrada embrutar-nos les mans i destrossar-nos l’esquena a canvi de trobar alguna peça d’aquelles que implica que tota la merda que ens queda incrustada a les mans i el dolor d’esquena que durarà fins dilluns a les 8 del matí, siguin una ridícula menudesa.
 
(copyright David Martin)
 
 

dijous, 3 d’octubre del 2013

OTIS MACE – CATALAN TOUR 2013

Hi ha concerts que desborden passió per un art, fidelitat a un concepte, i això els converteix en experiències úniques. Ocasions n’hi ha. Com aquestes:
 
dissabte 05/ 12.00h – Cardedeu (Bar Tarambana)
 
dissabte 05 / 20.00h – Manresa (La Gramola) + Sam Destral + Trilogy Rock 17è Aniversari 
 
dimarts 08 / 21.00h – Barcelona (Alfa En Viu) + The Missing Leech
 
dissabte 12 – Girona (Llibreria Cafè El Context)
 
diumenge 13 – Vic (Jazz Cava)
 
poster de la gira
(copyright Eduard Mató)
 
 

dimecres, 2 d’octubre del 2013

ALGUNS TRASPASSOS RECENTS

En el transcurs del mes de setembre, hem entrat a la tardor. Potser per això, els traspassos comencen a tenyir-se d’una tonalitat més amarga. Aquests en son alguns:
 
Bobby Martin, ens deixava el dia 6, va ser un dels màxims creadors del famós So Filadèlfia que tant va dominar la dècada dels setanta. L’italià Jimmy Fontana, un dels més populars cantants dels seixanta gràcies a l’arxi-versionada cançò Il Mondo, de qui ell mateix en va fer una en català, moria el 12. El mateix dia, també traspassava l’home que va fer que ens trobem el seu cognom fins a la sopa, Ray Dolby, l’enginyer que va “inventar” el conegut sistema de so. El 15, amb 69 anys, ens deixava Jackie Lomax, prolífic músic, col·laborador entre molts d’altres de George Harrison, Gene Clark, P.F.Sloan, Jeff Beck o Nicky Hopkins.
 
Ray Milton Dolby 
 
John Richard ‘Jackie’ Lomax

Jimmy Ponder, l’endemà, també no massa gran, 67 anys, abans de tocar l’èxit tot sol, va ser al costat de Lou Donaldson o Donald Byrd. El dia següent, amb 66, Roger Pope, membre de les bandes angleses The Soul Agents i The Loot a la bateria a part de multitud de treballs amb gent com Elton John, Harry Nilsson o Chris Britton. El següent, el 18, ens deixava Lindsay Cooper, compositora i multi-instrumentista, així com també una dinàmica agitadora política, va ser membre de la millor escena Canterbury i dels moviments avantguardistes posteriors.
 
Lindsay Cooper 

Russell ‘Skip’ Gildersleeve, enginyer de so de bandes com Steely Dan començava a passar el dia 19 amb 57. Alan Jones, un altre bateria, membre de The Dentists, responsables de Some People Are On The Pitch They Think It’s All Over It Is Now, asfixiat, amb 47 anys, per un incendi a casa seva, a Kent el dia 20. Pat Fear, guitarra de la incommensurable banda de Los Angeles White Flag, moria el 24 amb 52 anys i deixa una història musico-social que treu el singlot. Tanco amb la recent i sorprenent mort aquest dilluns del també bateria Josep Fortuny de la Dharma. Traspassava amb 61 anys sense dir res, a casa seva, deixant-nos a tots amb una cara de pasta de moniato que costarà que marxi.
 
Josep Fortuny
 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

25è FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC DE PERPINYÀ

Aquest passat cap de setmana, la ciutat catalana va viure la 25èna edició de la seva Fira del Disc. Gran quantitat de discos dificilíssims de veure habitualment, amb opció de negociar els preus i gran quantitat de discos amb imports baixos i que no eren la típica morralla. Tant la primera particularitat com la segona, fa anys que no es detecten per aquí baix. Sí, és clar, internet ho acapara, però no és excusa.
 
Ja cal que Barcelona es posi les piles.
 
 
 
 
 
 

I LA GUANYADORA ÉS...

...STAR WARS!
 
 
La BBC 3  ha organitzat una votació (allà això de les votacions no els hi fa cap escarafall) per escollir entre – i segons – els seus oients, la millor banda sonora que s’ha composat per a una pel·lícula. El primer guardó ha estat pel nord-americà John Williams i el tema principal d’Star Wars (a tenir en compte la brillant interpretació que fa la Banda de la Taverna). 
 
 
La segueix Il Buono, Il Brutto, Il Cattivo d’Ennio Morricone. Fins aquí més o menys anàvem bé, les següents son bastant discutibles. West Side Story, Lawrence de Arabia, Vertigo... o molt discutibles... Grease.
 
Caldria el mateix concurs, però en versió films obscurs o no tan coneguts, Psych Out, The Rocky Horror Picture Show. És clar que en això de les llistes mai ens posarem d’acord.