dissabte, 5 d’abril del 2014

LEO “BUD” WELCH – SABOUGLA VOICES



NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
Va néixer el 1932 a Sabougla, un lloc tan petit de Mississippi que des de dalt del campanar deuen veure el campanar veí, com diu un de per aquí. 
 
Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta encara podia viure de la música, eren anys en que el blues era del tot reivindicat com un dels puntals creatius a l’hora de composar. Però van venir els temps en que les reivindicacions musicals eren més, diguem-ne, del tipus xumpa-xumpa, i l’home, ajustant les seves composicions cap al gospel, va cercar a les esglésies el refugi no tan sols espiritual sinó també l’econòmic.
 
Ara, als 81 anys, veu editat el seu primer disc, Sabougla Voices per Big Legal Mess Records. I no precisament perquè es reivindiqui de nou el blues.
 

 
 

divendres, 4 d’abril del 2014

LOUD MUSIC FESTIVAL 2014

CONCERTS
 
Dijous 3 Abril
Thursday 3th April

Tickets: 17/20 euros

MAYBESHEWILL (UK)
EXXASENS (Barcelona)
AUDIOLEPSIA (Barcelona)

 
Divendres 4 Abril
Friday 4th April

Tickets: 18/20 euros

VESSELS (UK)
THAT FUCKING TANK (UK)
FURA (Palma de Mallorca)
THE PHYSICS HOUSE BAND (UK)
A SHELTER IN THE DESERT (México)
IEPI (Banyoles)

 
Dissabte 5 Abril
Saturday 5th April

Tickets: 18/20 euros

UNICORNIBOT (Galicia)
JARDIN DE LA CROIX (Madrid)
KOKOMO (Alemanya)
MINOR EMPIRES (Madrid)
UMBERTO (USA)
EL PÁRAMO (Madrid)

 
 
 
 

HOWE GELB TORNA A TERRES CATALANES

CONCERTS

Ahir va tocar a València i avui ho fa al Teatre Principal de Badalona abans de començar una mini-gira per Espanya. Després de l’Alegrias – la seva immersió cordovesa en el món del flamenc del 2011 – a finals de l’any passat va editar Coincidentalist, on per sort manté el caràcter d’anar a la seva bola, aquesta vegada voltat d’uns altres amics com Steve Shelley o M.Ward, per oferir-nos un reguitzell de bellíssims temes.
 
En aquests vespres l’acompanyen Thoger T.Lund (contrabaix i veus) i Gabriel Sullivan (guitarra, bateria i veus).
 
 
 

HEAVEN ADORES YOU – MÉS SOBRE ELLIOTT SMITH

CINEMA
 
De la penúltima fornada, Elliott Smith és dels músics que més respecto. Aquest octubre passat va fer 10 anys de la seva mort i ara s’anuncia el que serà el tercer documental sobre la seva vida després del curtmetratge de Steve Hanft Strange Parallel, del 1998 i del llarg Searching For Elliott Smith del 2009 dirigit per Gil Reyes.
 
 
Aquest, conduit per Nickolas Rossi i que portarà per nom Heaven Adores You, es presentarà el proper 5 de maig en el Festival de Cine de San Francisco. 
 
Morir per no morir.
 
Nickolas Rossi
 
 
 

dijous, 3 d’abril del 2014

ALGUNS TRAPASSOS RECENTS


VIDES QUOTIDIANES

Amb un parell de dies de retard, aquest és el repàs d'algunes de les persones que han començat a passar al llarg d'aquests darrers 30 dies.
 
El primer, així conegut en fer-ho, va ser el mateix 1 de març que va traspassar el gran cineasta francès Alain Resnais, qui al costat de François Truffaut i de Jean-Luc Godard entre altres, va ser membre actiu de la Nouvelle Vague francesa. Hiroshima Mon Amour o L’Année Dernière À Marienbad queden per guardar la seva memòria. 
 
Alain Resnais
 
El dia 2, Jap Chong – en realitat es deia Chong Chow Pin – membre de The Quests, banda de Singapur, una de les poques que va competir a les llistes asiàtiques amb els Beatles, sobretot amb el seu tema Shanty. Moria als 71 anys a la ciutat jardí.

Jap Chong
 
El dia 5 ho feia el poeta Leopoldo María Panero. De jove es va apropar a l’esquerra radical, fet que el va portar a la seva primera estada a la presó. També en aquells anys va ser atret per les experiències amb drogues – des de l’alcohol fins a l’heroïna – i als anys setanta va ingresar, per primera vegada, en un psiquiàtric. Abans d’acabar el segle va entrar per pròpia voluntat en una institució de Las Palmas de Gran Canaria fins la seva mort. 
 
Leopoldo María Panero
 
James Van Buren Fowler, traspassava el dia 8 a Atlanta. Era un reputat guitarrista, membre dels Drivin’N’Cryin i col·laborador en les gires d’altres grups com amb la de REM  pel seu disc Green. Tenia 54 anys. El músic Jerry Corbitt, el dia 9, membre de The Youngbloods i col·laborador també amb infinitat d’artistes, Seeger, Buffy St.Marie, Janis Ian, etc. Iola Brubeck, de soltera Whitlock, esposa i mànager del seu marit, el famós pianista Dave Brubeck, moria el 12, un any i mig després d’ell.
 
Jerry Corbitt
 

Iola Brubeck amb el seu marit
 
La reconeguda cineasta Vera Chytilová, una de les precursores del nou cinema txec als anys seixanta, que es volien allunyar de les doctrines soviètiques. Les Margarides del 1966, ha sigut reivindicada fa pocs anys com una de les pel·lícules més interessants de l’època. Al Harewood, prestigiós bateria de jazz, va tocar en multitud d’enregistraments als anys cinquanta i seixanta sobretot per a Blue Note, ens deixava el 13. Gary Burger, l’endemà, cantant i guitarra dels mitics Monks, la banda creada el 1964 per cinc soldats nord-americans instal·lats en una base de l’Alemanya Occidental. 
 
Gary Burger
 
L’holandés Cees Veerman, moria el dia 15 a Indonèsia. Va ser membre dels Cats, una de les bandes holandeses més conegudes de finals dels seixanta i primers setanta. Una de les més sentides, la d’Scott Asheton, el bateria dels mítics Stooges, moria també el dissabte 15 amb 64 anys. Va estar amb la banda des de la seva creació l’any 1967 amb el seu germà Ron que va morir el 2009. El dia 17 van trobar morta Wren Scott, la darrera companya de Mick Jagger, en el seu apartament de Nova York. La van trobar penjada del coll amb una bufanda. Tenia 49 anys.
 
Wren Scott
 
Un dia després, Joe Lala, el percusionista membre dels meravellosos The Blues Image i que va tocar també amb Crosby, Stills, Nash and Young, així com amb Manassas. El 25, Bill Merritt, popular cantant i músic canadenc amb 66 anys, fundador del The Winnipeg Folk Festival. El cantant Joe Frazier, el 28, membre de The Chad Mitchell Trio, la popular formació vocal de principis dels seixanta amb fort compromís social a partir del seu repertori folk. L’endemà, el guitarrista Dave Gregg, als 54 anys. Membre de D.O.A. banda de hardcore sorgida al Canadà amb una discografia esencial editada la primera meitat dels vuitanta. Finalment, aquest dilluns traspassava Frankie Knuckles, amb 59 anys. Se’l considerava el pare del house, el conegut estil que des dels clubs Warehouse i Power Plant de Chicago el va escampar influint en la creació d’una cultura de clubs que porta fent furor des de llavors.

I de moment, ce tout.
 
Joe Frazier
a la dreta de la foto, en un homenatge a Tom Paxton
 
 

DIRT ROAD TO PSYCHEDELIA: AUSTIN, TEXAS DURING THE 1960’S

CINEMA
 
Extraordinari film editat en DVD sobre l’escena psicodèlica d’Austin al llarg de la dècada dels seixanta. Actuacions de The 13th Floor Elevators, de Shiva’s Headband,  o Conqueroo així com també d’una jove Janis Joplin, o entrevistes que van des del cap de policia de l’època a músics com George Kinney de Golden Dawn o personatges com Don Hyde, fundador de Vulcan Gas Company, la sala per on va passar tothom, músics i no músics. Un festival.
 
 
 

 
 

dimecres, 2 d’abril del 2014

TOKYO POLICE CLUB – HOT TONIGHT

MUSIC IS IN THE AIR
 
 

 
 
 

IMPRESSIONISME – PINTURA vs JAZZ

RUMIAMENTES I BARRINADES
 
Quan parlem d’impressionisme, automàticament ens ve al cap gent com Degas, Monet, Cézanne o fins i tot un Mir, però mai un Evans o un Jarrett.
 
Suposo que és lògic pel fet de ser un moviment totalment arrelat a la pintura. No a la música. El cas, però, és que en moltes ocasions, com que som uns perduts d’aquests temes, ens posem a comparar a l’hora de barallar-nos amb una tela o amb un teclat. Per què la manera de construir una peça, sigui pictòrica o musical, son semblants. És la d’anar posant notes (o silencis) o taques (o blancs) una sobre l’altre, com petites picades d’ullet, fins conformar la peça. 
 
Pot ser el cas d’aquest Solo Concerts: Bremen and Lausanne de Keith Jarrett. Tons forts, concrets i  ràpids. Un paisatge sonor a base de pinzellades.
 
 
 

 
 
 

PABLO HASÉL

QÜESTIONS COLATERALS
 
 
 
 
L’Audiéncia d’Espanya condemna a dos anys de presó a Pablo Hasél pel què hi diu a les lletres d’algunes de les seves cançons.
 
 
 
 
 

dimarts, 1 d’abril del 2014

LITTLE FEAT

LITTLE FEAT – RAD GUMBO: THE COMPLETE WARNER BROS – 1971-1990
 
NOVETAT DISCOGRÀFICA
 
 
 
 
 
Rhino Records ha llançat aquesta magnífica edició de tot el que van editar a Warner amb algun material oficialment inèdit. Forma part de l’època Lowell George d’una de les bandes més espatarrants de rock nord-americana. Aquest, el seu fundador, l’any 1969 marxa de la banda de Zappa i s’emporta a Bill Payne que papallonejava per allà, se’ls junta Roy Estrada, llavors baixista dels Mothers i amb Ritchie Hayward a la bateria s’enlairen cap a la història.
 
 
L’homònim del 1971 (del que es van vendre algo més de 10000 còpies) i els dos següents, Sailin’ Shoes (1972) i Dixie Chicken (1973) recullen la millor tradició musical i es converteixen en autèntiques obres majors. 
 
Excel·lent ocasió per parlar d’ells i sobretot, per escoltar-los. 
 
edició original de Sailin’ Shoes (1972)