dimecres, 10 de març del 2021

NICK CAVE / WARREN ELLIS – CARNAGE, EL DISC

A LA VISTA

Malgrat haver treballat junts en els Bad Seeds, a Grinderman o component bandes sonores per  a cine i teatre, aquest es pot considerar el seu primer disc d’ells dos sols

Es diu Carnage i sortirà físicament el 28 de maig. El comunicat de premsa informa que va ser enregistrat al llarg d’algunes setmanes durant l’aturada general forçada. O no del tot. A part, cadascun d’ells a dit la seva. Cave descriu el disc com ‘un disc brutal però molt bonic, que va fer niu en una catàstrofe comunitària’. Per Ellis, ‘el disc va formar part d’un procés accelerat d'intensa creativitat, les vuit cançons van estar allà d’una manera o altre en els dos primers dies i mig’.

L’anècdota la podria explicar un fan quan, en un mail compartit en el lloc web Red Hand Files, a la pregunta d’aquest a Cave sobre com anava el confinament, el músic li va donar el títol del disc i va escriure: ‘He anat a l’estudi, amb Warren, per fer un disc’. Sort que no tothom s’acollona davant de les “noticies”.


dimarts, 9 de març del 2021

STONY SUGARSKULL, UN VIATGE QUE HA ACABAT BE

NOU REGISTRE

Els singles Butterflies, Empty i House On Fire ja anaven descobrint-nos el talent i personalitat d’Stony Sugarskull

Finalment arriba el disc de debut de la Dra. Monika Demmles, Lioness, que des de Berlín ens avisa de tot el que ha de venir. Ens presenta el vídeo pel tema que tanca el disc, Veronica, amb la col·laboració de Gil de Ray des de Londres. Explica que va tenir una mena d’auto-descobriment musical, provocat per un accident que va patir en una autopista alemanya, del que en va sortir pels pèls, i un posterior viatge pel sud dels Estats Units. Mancades d’auto-descobriment és com estem totes. Viatgem, però amb compte. En vinil via Sugarskull Records (DE), STP Records (UK) i Moon Bus Records (USA).




dilluns, 8 de març del 2021

POLY STYRENE: I AM A CLICHÉ

DOCUMENTAL

El documental, basat en el llibre Dayglo: The Poly Styrene Story, escrit per Celeste Bell, filla de Poly Styrene i Zoë Howe, que es va editar oportunament el setembre passat, sembla que finalment veu la llum


Dayglo: The Poly Styrene Story (edició especial) - el llibre escrit per la filla

Des del 2017 que se’n parla. Evidentment, aquest tipus de documental no reben el suport necessari per dur una altra velocitat. Al final, es va haver d’activar una campanya per poder-lo acabar. El van co-dirigir la pròpia filla i Paul Sng. Han explicat que han pogut comptar amb molt material d’arxiu inèdit, molt d’ell de la seva pròpia mare, i que han visitat tres continents per entendre millor la faceta de Styrene, com icona del punk i com a persona. Inclou també diverses entrevistes a persones que l’han conegut o que les ha influït: Vivienne Westwood, Neneh Cherry, Thurston Moore o Kathleen Hanna per nombrar-ne quatre. La data escollida ha sigut aquest divendres passat a través de Modern Films Entertainment.

Nascuda el 1957 a Londres com a Marianne Joan Elliott-Said, britànica i barreja d’origen somali, va ser després de veure als Sex Pistols en un local a Hastings Pier l’any 1976 quan va veure clar, com tanta gent, el seu destí. Va treure un single i va formar els X-Ray Spex, amb qui va editar un únic i imprescindible àlbum, Germfree Adolescents (1978 – EMI). Va tenir una vida complicada, que el 2011 es va acabar abans d’hora per un càncer, als 53 anys. Per més detalls, veure Poly Styrene: I Am A Cliché. 



diumenge, 7 de març del 2021

DIR-SE FOGERTY i COMPLIR EXPECTATIVES

NOU REGISTRE

Si el teu pare es diu John Fogerty, tens un gran ventall de possibilitats i coses a fer al teu davant. Però si vols fer música, sobretot ni vulguis ni tan sols intentis assemblar-t’hi

Dos dels seus fills, Shane i Tyler Fogerty, que a vegades han acompanyat en algun concert a son pare, eren un dia en un d’aquests, a Hyde Park. El concert era amb Bruce Springsteen – alerta – i estaven caçant mosques al backstage quan la E Street Band els van encerclar i van començar a cantar el famós espiritual When The Saints Go Marching, com escalfant abans de sortir, ‘...i de sobte estàvem com,... què? què està passant? I em va fer pensar en que tenia molta sort – i que ho digui – i que no havia de deixar que se'm puges al cap. Però sí. Era això el que estava buscant’, recorda Tyler. 

Debuten amb el nom de Hearty Har i l'àlbum Radio Astro, un disc, desafortunadament només en CD, i afortunadament, res a veure amb el que feia son pare, on es passegen per diferents sonoritats. Des del que se’n diu neo-psicodèlia, Radio Man ’56, Can’t Keep Waiting, Waves Of Ecstasy, fins una aproximació al soul amb Calling You Out, al garatge amb Scream And Shout o fins i tot a Morricone, amb Canyon Of The Banshee. Aquest Fare Thee Well, a sobre és divertit. Al final, una mica de tot el que deuen haver mamat. Com unes esponges.




dissabte, 6 de març del 2021

CARNIVOROUS PLANTS, EXPERIMENTACIÓ AL RESCAT

ALTRES REGISTRES

Owen Chambers, és un apassionat de la música. Entenent per música, qualsevol tipus de treball sonor que es pugui gravar

Te el seu propi segell, Liquid Library, amb seu a Bristol, des d’on edita tot el que li agrada en format cassette. Des de la seva frenètica activitat, personalment també executa algun que altre treball. Com per exemple ara, que com a Carnivorous Plants, edita Solo Guitar II – continuació del Guitar I – a través del segell NIM. Son sis talls enregistrats a pèl en una gravadora digital de dues pistes. Chambers a través de les cordes de la guitarra, com si fos el nostre paladí, va creant cascades d'infinites partícules que les escampa i ens protegeix de tot el que hem d’aguantar. Poesia sonora al quadrat. 






divendres, 5 de març del 2021

MARINA ALLEN, EXPECTACIÓ, EN CAMÍ CAP A LA CÚPULA ESTELAR

A LA VISTA

La discogràfica anglesa Fire Records, serà l’encarregada de llançar a Marina Allen, la noia de Los Angeles a la que ja li han penjat, comparant-la, un bon grapat de noms de predecessores seves 

Judee Sill, Joni Mitchell, Karen Carpenter, Laura Nyro, Kate Bush, Fiona Apple... crec que no se’n deixen cap. No m’agradaria estar en el seu lloc. L’expectativa i la pressió que comporta, no ha d’ésser fàcil de portar. Les cançons parlen de la dinàmica i capacitat de fugir en les condicions actuals. Sobre l’amor i les pors que arrosseguem. Perfecta per auto-aplicar-s’ho i justament esquivar l’envestida de l’habitual escamot ‘set-ciències’, previ a la sortida de l’àlbum. El disc es dirà Candlepower i sortirà a primers de juny. De moment ha avançat dos temes, Belong Here i Oh, Louise. El primer, una interessant composició amb tocs experimentals i uns arranjaments acurats que l’imprimeixen una tèbia i càlida bellesa alhora. El segon, deixa a banda els temptejos arriscats i entrega una cançó que podria haver composat Carole King. Ep! Aquesta no l‘han nombrat. Que tingui sort.




dijous, 4 de març del 2021

PASSEM LLISTA

TRASPASSOS

Aquest son alguns dels passatgers que han baixat del tren aquest mes de febrer:

CÀNCER / COR / ALTRES: 15

CÒVID: 0

NO SABEN / NO CONTESTEN: 8

El dia 2 enceta la llista Aaron Wegelin, va tocar la bateria en els cinc primers discos d’Elf Power, la banda d’Athens que va formar part de la mítica Elephant Six. No es van fer públiques les causes del traspàs.

El dia 4 va ser un dia especial. Van traspassar Stefan Cush, qui va ser cantat del grup de punk-folk anglès The Men They Couldn’t Hang amb 60 anys d’un atac de cor.

El guitarrista Matt Harris, membre d’Oranger i després de The Posies, amb els que va gravar un parell de discos. La causa no ha estat revelada.

El cantant de soul nascut el 1952, Gil Saunders, veu durant 10 anys de Harold Melvin & The Blue Notes. Tenia EM i posteriorment es va complicar la cosa amb un càncer de pulmó.

Jessie Smith, nascuda el 1941 va ser membre de les Ikettes i veu d’acompanyament de moltes primeres figures, com Dr.John o Al Kooper. La causa no ha sigut revelada.

Fem un salt al dia 7 que ens va deixar amb 79 anys, Elliot Mazer, qui va fer la tasca de producció d’un dels discos puntals en la carrera de Neil Young, Harvest. Va treballar també amb gent com Janis Joplin, Dylan o Linda Ronstadt. Amb una demència diagnosticada feia un parell d’anys, finalment un atac de cor ha rematat la feina.

Elliot Mazer

El mateix dia 7, Giuseppe Rotunno, amb 97 anys. Va ser un dels grans directors de fotografia en el cinema, entre les pel·lícules en les que l’enquadre és seu, se’n troben vuit amb Fellini, o les tres obres mestra dirigides per Visconti, Rocco Ei Suoi Fratelli, Il Gattopardo o l’adaptacio de L’Étranger de Camus. No ha transcendit la causa.

El dia 8, Mary Wilson, la cantant de soul coneguda sobretot per formar part de The Supremes des de 1960 fins 1976. Es desconeix la causa de la mort.

L’endemà ho feia Chick Corea, de nom real Armando Anthony Corea. Poca cosa podem dir més que no se sàpiga. Va traspassar a casa seva a Tampa a l’estat de Florida als 79 anys, de càncer.

El dia 10, Larry Flynt Jr., especialment conegut després de que se li dediques la pel·lícula The People vs. Larry Flynt on sortia Courtney Love com a una de les seves dones. Des de 1974 que edita, entre altre material cultural, la revista Hustler. La publicació el 1975 d’unes fotos de Jacqueline Kennedy nua en una illa grega, van disparar les vendes. Ha passat per un intent d’assassinat i una llarga llista de citacions judicials. De moment, encara no s’ha especificat la causa de la mort.

El percussionista i jardiner Milford Graves el dia 12. Destaquen els seus treballs amb Paul Bley i el New York Art Quartet, a part de les seves realitzacions en el mon del regne vegetal. La causa, una insuficiència cardíaca congestiva.

Milford Graves

El dia 17, amb 76 anys, el music de folk-rock Marc Floyd Ellington. Nascut a Massachusetts, va ser dels primers a tocar el dos quan el van cridar per anar a la guerra del Vietnam el 1967. Es va instal·lar a Londres. Te col·laboracions amb Fairport Convention (Unhalfbricking – 1969) i Ian Matthews. La causa comunicada ha estat, malaltia cardíaca greu.

El mateix dimecres, Françoise Cactus, l’anti-diva com es feia dir, del duo francès Stereo Total i abans de la banda de garatge Lolitas. Tenia 57 anys i ha traspassat a Berlin, a causa d’un càncer.

Françoise Cactus

També el 17, l’activista René Roemersma. Va ser membre de l’organització holandesa d’esquerres Revolutionaire Anti-Racistische Actie (RaRa), activa les dècades de 1980 i 1990 als Països Baixos. Va morir a Santander amb 62 anys. No sabem la causa del traspàs.

El dia 20, Gene Taylor, amb 68 anys. Reconegut music de la costa oest nord-americana pels seus treballs i col·laboracions a l’escena blues i boogie-woogie. T-Bone Walker, James Harman o amb Canned Heat, van ser-ne algunes. El seu company de pis a Austin, Monty McMillan, el va trobar mort al llit. No s’ha especificat la causa, però és possible que estigui relacionada amb el fet que vivia sense calefacció en ple hivern, pels talls energètics que estan havent en tot l’estat.

Aquest mateix dia 20 s’informava de la defunció del músic jamaicà Ewart Beckford, conegut com a U-Roy. L’àlbum Dread In a Babylon va ser llançat per Virgin el 1975, donant-li l’empenteta que necessitava per pujar d’esglaó. Patia de diabetis, hipertensió i problemes renals. Tenia 78 anys.

U-Roy

El prestigiós poeta i editor pertanyent a la denominada generació beat, Lawrence Ferlinghetti. Va fer-ho a San Francisco el dia 22, amb 101 anys, després de patir una malaltia pulmonar. Diuen que ha estat el darrer poeta beat en continuar sobrevivint més enllà del segle XX.

Lawrence Ferlinghetti

El 28 marxava Ian North, líder de la banda de Nova York Milk’N’Cookies. El seu àlbum de debut del 1975, es considera un clàssic del power-pop. Va morir per complicacions posteriors al patir un paro cardíac.

Entrats ja al març, abans d’ahir Bunny Wailer, de nom real Neville Livingston, també per complicacions posteriors a un vessament cerebral que va patir el juliol de 2020. Va fundar juntament amb Peter Tosh i Bob Marley, els arxi-populars The Wailers. Va traspassar a l’Andrews Memorial Hospital de St.Andrew a Jamaica amb 73 anys.

Bunny Wailer

També dimecres, Donald Christopher Barber, music i expert en folk, blues i jazz nascut a Welwyn Garden City i traspassat a la mateixa localitat als 90 anys per causes derivades d’una demència. Considerat com una institució britànica en el mon de la música, va influir en nombrosos descobriments i artistes. La llista seria molt llarga.

El fundador de la discogràfica australiana Mushroom Records, juntament amb Ray Evans, Michael Gudinski. Segons la família, que no ha donat més detalls, va traspassar pacíficament a casa seva, amb 68 anys.

Acabem amb dos que no hem pogut assabentar-nos del dia exacte. Un és el músic Bob James, conegut especialment per haver format part de la banda californiana Montrose. Ha mort a casa seva a Las Vegas amb 68 anys per complicacions derivades d’una ulcera sagnant d’estomac.

El darrer és el dibuixant Bill Titcombe, traspassat amb 82 anys. Entre els personatges que ha dibuixat es troben Tom i Jerry i Scooby Doo. Les causes, com el dia, no han transcendit. 

Fins al mes que ve.

Tom i Jerry

dimecres, 3 de març del 2021

FLYYING COLOURS, A POC A POC i BONA LLETRA

NOU REGISTRE

Flyying Colours van treure el seu primer disc, Mindfullness, fa cinc anys. Des del 2019 que escoltava veus d’un imminent àlbum. Divendres passat es va fer realitat

Es diu Fantasy Country i l’edita Club AC30 i l’australiana Poison City Records. Vuit temes que volen comunicar més eufòria que la malenconia del seu predecessor. Els anys fan que tot maduri i sigui més tovet. Per aquest disc, Brodie J Brümmer, continua amb Gemma O'Connor (veus i guitarres), Melanie Barbaro (baix) i Andy Lloyd-Russell (bateria).

Amb el tema que obra l’àlbum, Goodtimes, mesclen perfectament la vibració d’una suau tonada amb l’esgarip de les guitarres. Ja sentim que els anys penjats a la branca del shoegaze, els ha fet madurar be. Amb Big Mess, dels primers temes que van avançar fa més d’un any, pitgen l’accelerador, torna l’adrenalina. Amb White Knuckles, escoltem a la banda en tota la seva lluentor. Les guitarres i el ritme a la una, les veus, recitant com si fossin una congregació de monjos tibetans. Amb This One recuperen l’essència i amb la que tanca, Boarding Pass ens desitgen que tinguem sort mentre ens diuen adéu amb la mà.

I ara què? Altre vegada fins d’aquí a cinc anys? Pot ser que a aquest pas, ja siguem totes mortes d’ensopiment.

fot. Naomi Lee Beveridge




dimarts, 2 de març del 2021

‘...BANDERA NEGRA AL COR’

INSTANTÀNIES

La societat, continua sent injusta. El despotisme i l’ofec segueix venint del mateix lloc i per part de la mateixa gent, la que diu protegir-nos. Ni tenim, ni hi ha remei. De moment

Després de l’assassinat d’en Salvador Puig Antich, tal dia com avui de fa 47 anys a la presó Modelo de Barcelona, na Margalida Bover, la seva companya, va desaparèixer. Aquesta cançó que va composar Joan Isaac el 1976, està inspirada en ella. Es va publicar el 1977 en single i anava inclosa en l’àlbum Viure del mateix any i que va editar Ariola. Quina poca memòria que tenim.



dilluns, 1 de març del 2021

PER SANT JORDI, LA ROSA, EL LLIBRE i... DINOSAUR Jr

A LA VISTA

El 2020 va existir? Com que tot és relatiu, que més dóna si la bossa sona

Un altre que diu, que com que no va existir, és el moment d’anunciar el nou disc, en realitat un any després de la data prevista. J Mascis editarà el seu dotzè treball, Sweep It Into Space, via Jagjaguwar el dia de Sant Jordi. Que amable. El primer tema que avança és aquest I Ran Away en el que Kurt Vile hi toca una guitarra de 12 cordes. I no és perquè passava per allà, sinó perquè el disc ha sigut co-produït entre ells dos. Es va enregistrar als estudis Biquiteen a la petita ciutat d’Amherst. Quan van sonar les sirenes i vam haver de córrer als refugis ‘vaig acabar-lo simplement imitant alguns dels trucs que [Vile] havia aplicat’, explica Mascis. ‘Però l’enregistrament, estava pràcticament acabat quan això va passar’, afegeix. Al final, ja sabem que les coses bones es fan esperar.