diumenge, 7 de març del 2021

DIR-SE FOGERTY i COMPLIR EXPECTATIVES

NOU REGISTRE

Si el teu pare es diu John Fogerty, tens un gran ventall de possibilitats i coses a fer al teu davant. Però si vols fer música, sobretot ni vulguis ni tan sols intentis assemblar-t’hi

Dos dels seus fills, Shane i Tyler Fogerty, que a vegades han acompanyat en algun concert a son pare, eren un dia en un d’aquests, a Hyde Park. El concert era amb Bruce Springsteen – alerta – i estaven caçant mosques al backstage quan la E Street Band els van encerclar i van començar a cantar el famós espiritual When The Saints Go Marching, com escalfant abans de sortir, ‘...i de sobte estàvem com,... què? què està passant? I em va fer pensar en que tenia molta sort – i que ho digui – i que no havia de deixar que se'm puges al cap. Però sí. Era això el que estava buscant’, recorda Tyler

Debuten amb el nom de Hearty Har i l'àlbum Radio Astro, un disc, desafortunadament només en CD, i afortunadament, res a veure amb el que feia son pare, on es passegen per diferents sonoritats. Des del que se’n diu neo-psicodèlia, Radio Man ’56, Can’t Keep Waiting, Waves Of Ecstasy, fins una aproximació al soul amb Calling You Out, al garatge amb Scream And Shout o fins i tot a Morricone, amb Canyon Of The Banshee. Aquest Fare Thee Well, a sobre és divertit. Al final, una mica de tot el que deuen haver mamat. Com unes esponges.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada