PALAU DE LA MÚSICA –
BARCELONA
17 de març de 2021
CONCERT
Amb aquest eslògan, podríem definir el missatge que va està transmetent al llarg de l’hora i mitja que va ser dalt de l’escenari
Paco Ibañez feia parada al Palau per fer palesa la seva gran personalitat quan te a les mans
una guitarra. Amb el caminar d’un home de 86 anys i del que les ha vist de tots
colors, a mida que anaven passant els minuts es va anar escalfant fins a
conduir-nos a 40 o 50 anys enrere. Va cantar en euskera, la seva llengua
materna En català, va fer un poema del recent traspassat Joan Margarit. En
francès va cantar Brassens i en
castellà a Garcia Lorca, Machado, Alberti, Leon Felipe, -‘Ya no hay locos y si los hay, son pocos,...’- De tant en tant,
parava, deia que no recordava com seguia la cançó o que no recordava el to. El
públic, que va omplir el Palau, només se’l va sentir a la darrera cançó, quan
va cantar l’obligada A Galopar. Fins
llavors, també ho va fer, però en un emocionant xiuxiueig.
Paco Ibañez va tornar a demostrar el poder que pot tenir la veu d’un home amb una guitarra. Woody Guthrie va obrir el camí a finals de la primera meitat del segle XX. Removia les consciències dels homes tal i com ahir ho va fer ell mateix. Encara. El concert commemorava, més o menys, els 50 anys del disc En el Olympia (Polydor – 1969).
No se’n
va poder estar, ‘La democràcia està en
peligro’, va dir cap a la meitat del concert. No cal que ho digui. La
situació política i social continua al mateix puny. Vull dir, punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada