Si
ens suposem vius, hi ha algunes ocasions per corroborar que és així. Una d’elles comença avui i fins a finals de mes disposem del temps
per convèncer-nos.
Ja
torna a ser aquí el LEM. A Gràcia Territori Sonor.
JOHN COLTRANE – A LOVE SUPREME: THE COMPLETE MASTERS
QUESTIONS COL·LATERALS
Comparteixo totalment la seva consideració
com una de les obres cabdals per a l’evolució de la música, i d’altres, i així es
manté impertèrrita a disposició del personal més inquiet. Tot i enregistrar-se
el 1964, la discogràfica Impulse! el
va editar el febrer del 1965, amb el que aquest any, en fa 50 que va cisellant
l’espectre aural de la música.
Hi ha hagut infinitats de reedicions, la
darrera aquesta de Verve Music Group,
on figuren els masters complets de les dues sessions de gravació que hi va
haver del disc, incloent sorolls, overdubs i converses.
Reedicions, les que
vulguin anar fent, com aquesta que serà disponible a partir del 6 de novembre,
però la cosa és reescoltar i reescoltar i reescoltar...
És bo o dolent
adonar-me que una de les bandes actuals més interessants continuï sent una que
porta més de 20 anys enlluernant-me? I va, i ara editaran un doble 10” en vinil
vermell que inclourà temes propis, un co-escrit amb Tess Parks, un cover dels 13th
Floor Elevators i un també co-escrit amb Vladimir Nosal. Surt el 13 del proper mes i és clar, limitada a
1.000 còpies.
El binomi format per tradició i sonoritats
diguem-n’hi actuals, o el que és el mateix, per Maria Arnal i Marcel Bagés,
funciona a la perfecció i seria afortunat que el camí que van fent aquest duet,
ens portés experiències enfocades cap a una transgressió sonora, allunyant-se
dels tòpics habituals, del que crec poden ser més que capaços amb resultats més
que interessants.
Van tocant, com les dotze, i demà ho faran al
Principal de Badalona amb el
seu primer EP sota el braç.
Les discoteques formen part del paisatge
d’una època, sobretot quan eren més vellutades. Eren l’epicentre de la música
de ball i amb aquesta excusa, allà, menys ballar, hi passava de tot. Avui, les que queden
respiren més aviat un aire ranci que tira enrere. Si a sobre son russes, la
cosa agafa un color de viatge extraterrestre fascinant.
Un interessant fotògraf lituà, Andrew Miksys,
ha reeditat el treball pel que està sent més reconegut, Disko, un recull de
fotografies que mostra una cara fascinant de com es viu en algunes parts
oblidades del planeta.