CAT POWER SINGS DYLAN ’66
DT. 09 JULIOL’24
POBLE ESPANYOL DE MONTJUÏC - BCN
ASSISTÈNCIES
Ahir vam
agafar la VISA i ens vam posar la vacuna del tètanus per poder assistir a un d’aquest
festivals de dubtosa moralitat. No ens volíem perdre l’actuació d’una de les
grans dames de la música.
El concert de Cat Power dins de l’Alma Festival Barcelona, per presentar el seu disc en directe de l’any passat enregistrat al Royal Albert Hall, a nosaltres ni se’ns passa pel cap comparar-lo amb la futilesa dels concerts de “bandes tribut” com ha fet algun cronista. Un ésser com Chan Marshall, apassionada i tot amor, per a qualsevol músic a qui ella se li passi pel cap homenatjar, és un regal. No destacarem cap de les versions. Totes elles plenes de matisos, esplèndidament reconvertides en el seu propi estil, ja de per si sublim, amb les que mostrava la grandesa d’aquelles composicions i del seu autor.
Va
començar casi puntual amb la primera part acústica acompanyada de les delicades
notes de la guitarra de Henry Munson
i l’harmònica d’Aaron Embry convertint
la plaça en una cerimònia iniciàtica. Desprès va venir la segona part, l’endollada,
amb una banda de sis membres amb la que vam poder imaginar-nos què havia de
passar aquell 1966 a l’escenari del Manchester
Free Trade Hall.
Una estona
abans, Riders Of The Canyon amb Joana Serrat al davant, va omplir l’escenari
de l’Espai Village, re-matant la
sensació d’estar a la terrassa d’un hotel per a guiris.
La mitja
d’edat, 50 anys. La gent jove hauria de deixar d’escoltar el reggaeton abans no els hi acabi de
fondre el cervell.
L’accés
de periodistes gràfics estava vetada. De temperatura s'estava bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada