dimecres, 17 de juliol del 2024

IMATGES QUE ES PODEN ESCOLTAR

ROBYN HITCHCOCK – “1967: VACATIONS IN THE PAST”

A LA VISTA

Fa encara no un mes, que Robyn Hitchcock ha publicat les seves memòries, 1967: How I Got There And Why I Never Left i fa només uns dies que ha anunciat un àlbum que les complementa.

Es diu 1967: Vacations in The Past que sortirà a mitjans de setembre via Tiny Ghost. És evident i no és cap sorpresa, que el 1967 va ser una any gloriós. 

Hitchcock, que descriu les seves cançons com imatges que pots escoltar, diu a les memòries: ‘1967 és el moment en el que el món passa pel canvi. Vaig sincronitzar amb aquest moment meravellós, ja que vaig créixer 22 centímetres en 15 mesos, just quan Dylan s’electrificava i els grups pop es convertien en bandes de rock. Es podria dir que es va perdre tant com es va guanyar, però al mateix temps, Jimi Hendrix, Pink Floyd i altres produïen música que ni tan sols es podrien haver descrit tres anys abans. Els Beatles feien espectacles inaudibles amb diminuts amplificadors, vestits amb trajos i corbates, en molts sentits seguint les antigues regles, i de sobte apareixen Dylan amb el seu PA de 1000wats i Hendrix amb els seus altaveus Marshall, i tot va explotar’.  

L’àlbum és una selecció de cançons d’aquell any, regrabades en format acústic. ‘He volgut presentar-les tal i com s’havien escrit, exemptes de la producció que les va alterar en el disc de 1967’ explica.

Va començar a treballar-hi la tardor de l’any passat amb Kimberley Rew (company a The Soft Boys) a Cardiff i a l’estudi que té a prop de Cambridge, amb la col·laboració de Lee Cave-Berry (dóna de Rew) en alguns talls. A Sydney, amb Davey Lane (You Am I) poc abans de Nadal per My White Bicycle i A Whiter Shade Of Pale i des de California hi ha l’aportació al sitar per San Francisco (Flowers In Your Hair) de Kelley Stolz.



M’encanta tocar aquestes composicions de 1967. Totes elles capturen fragments del temps com cuques de llum en un pot. Les gravacions originals van ser molt produïdes, però les meves versions es basen en una o dos guitarres acústiques amb alguns efectes fent una picada d’ull a l’epoca’ explica Hitchcock.

El disc es presenta amb una portada sòbria i elegant, a joc amb les memòries. De les 12 cançons de l’àlbum, hi ha una que Robyn Hitchcock ha escrit especialment per a l’ocasió, la que dona nom al disc, Vacation In The Past. De moment ha compartit aquest Itchycoo Park dels Small Faces

El 1979, debutava amb The Soft Boys i l’extraordinari A Can Of Bees seguit d’Underwater Moonlight. Hi haurà un dia on també se l’inclourà en alguna llista. 



A Whiter Shade Of Pale (Procol Harum)
Itchycoo Park (Small Faces)
Burning of the Midnight Lamp (Jimi Hendrix)
I Can Hear The Grass Grow (The Move)
San Francisco (Flowers In Your Hair) (Scott McKenzie)
Waterloo Sunset (The Kinks)
See Emily Play (Pink Floyd)
My White Bicycle (Tomorrow)
No Face, No Name, No Number (Traffic)
Way Back In The 1960s (The Incredible String Band)
Vacations In The Past (Robyn Hitchcock)
A Day In The Life (The Beatles)








          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada