TESS PARKS – “POMEGRANATE”
A LA VISTA
La Ventafocs del pop ha pujat de nou a la carrossa i anuncia la seva assistència
al proper ball.
Pomegranate serà el tercer
àlbum de la canadenca afincada a Londres Tess Parks, que sortirà cap a finals d’octubre via Fuzz Club / Hand Drawn
Dracula. Aquesta vegada el seu acompanyant torna a ser Ruari Meehan. ‘Ruari i jo ens vam conèixer en un concert de Neil Young fa 10 anys. Quina manera tan bonica i boja de conèixer a
algú’ recorda Tess. Gairebé des de llavors que ha aparegut en tots els registres
de Tess i en la banda en viu.
Pomegranate va ser
escrit i gravat entre Londres, Toronto i Los Angeles i Ruari en aquest ha agafat la feina de producció i de mescla,
aquesta compartida amb Mikko Gordon. ‘El
novembre de 2020, Ruari estava a
Londres i jo a Toronto, i em va enviar la música de Koalas. Aquest fet va ser
el detonant per l’inici de la creació d’aquest àlbum. Ens enviàvem mails diaris
en els que ell m’adjuntava la música i jo cantava algunes paraules sobre ella.
Va ser un veritable salvavides quan semblava la fi del món’.
En la
majoria dels temes, Tess i Ruari estan respaldats per Francesco “Pearz” Perini (teclats), Marco Ninni (bateria) més les aportacions
de Molly Lewis a Koalas, la flauta
de Kira Krempova i el piano d’Oscar “Sholto” Robertson. Comparteix un
primer tema, aquest Koalas, una peça
de psicodèlia-folk de ritme pausat
com el que ens te acostumats, perfectament construït sobre d’un matalàs d’aigua.
El xiulet, cortesia de Molly Lewis,
li aporta un caràcter tranquil·litzador, a lo pel·licula de l’oest.
Tess transmet els seus pensaments més profunds: ‘Hi ha tanta tragèdia ara mateix en el món. És tan fàcil sentir-se impotent. Pot semblar auto-indulgent ser algú que canta des de la seva pròpia perspectiva. Però en qualsevol cas, aquest àlbum és un regal d’amor, la nostra contribució en mig de tant dolor a fer el món una mica més bonic... compartir la teva llum, pot tenir un efecte papallona, inclús en una mínima expressió dins de la teva comunitat, família i amics. Pot tenir molt més impacte del que t’imagines.
Jo mateixa vaig passar
per un llarg període en el que vaig pensar que mai més tornaria a fer música.
Quin sentit tenia? Em refugiva pintant, seient en silenci durant hores. Ara estic
molt agraïda de que m’encoratgesin per seguir creant amb música. Per això em
sembla just tornar aquest sentiment als demés’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada