PETE DOHERTY A LA FLORESTA

ESTÍMULS

Aquest diumenge, coincidint amb el Rosalia Sound, Pete Doherty va actuar de cap de cartell en un altre festival, el del vermut de les 12 a La Floresta. No se si és que es troba a gust entre nosaltres, recordo en motiu d’una exposició seva, l’estada, també amb recital inclòs, a Sarrià el maig del 2014, però el cas és que novament s’ha deixat veure i tocar per algunes afortunades.

El local, La Floresteca, està en converses amb l’ajuntament per poder continuar amb la seva activitat musical, cosa que desitgem amb ganes per tenir un veritable circuit ‘normal’ d’actuacions. Les que hi van ser no han pogut ser gaire més concretes amb els temes que va tocar. Cançons pròpies i dels Beatles i els Clash.

L’abril va treure, amb The Puta Madres, un nou disc d’onze temes, amb el que de nou ens ha sorprès. Gratament.

LA FLORESTA EnCANTA

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Fa mes i mig, de la mà de la veïna del llogaret Montserrat Carvajal, es va celebrar a La Floresta una trobada, concert, acte o digues-li com vulguis, d’homenatge al Gato Pérez. Feia 25 anys de la seva mort. Vint-i-cinc.

 

Hi van assistir un bon grapat de patums, sobretot de les que ara viuen de les rendes. També molts músics. Hi va haver ji jis i ja jas i en acabat, totalment desarmats i sense cap altre opció, la nostàlgia va caure al damunt de tothom. Com la brisa humida del territori.

 

 

 

La seva faceta més coneguda va ser, està clar, la rumbera, però venia de sons experimentals (Slo-Blo, Secta Sònica) que s’adeien més amb les inquietuds que el van portar a ser un dels puntals de l’escena del canvi a Barcelona.

 

 

Secta Sònica a Zeleste amb el Gato al baix i amb barret

(font: Rafa Zaragoza)

 

 

Per què avui, aquell activisme, no se’l veu ni que t’hagis fumat el millor peta de la teva vida?

 

Tant estovat està el que algunes tenim a dins del cap a part d’aire?