1970 – 2020
ANIVERSARI
Tot i fer 50 anys, ‘el croissant’ és manté més fresc que
mai.
L’any 1970, Harrison anunciava
la dissolució dels Beatles. Hendrix i Joplin desapareixien per sempre amb pocs dies de diferència un de l’altre.
Un dels representants de la ‘crosta catalana’, l’Oriol Regàs, posava la pasta per
a l’organització del Festival Permanent
de Música Progressiva al Saló Iris
de Barcelona. En l’àmbit social, el desembre uns quants ‘intel·lectuals’, també
catalans, fan una tancada a Montserrat en suport dels presos d’ETA que estan sent ajusticiats a Burgos
i Allende guanya les eleccions a Xile mosquejant molt i molt a Nixon. Entre mig
de tot això, surt editat per Diabolo
un dels discos dels anomenats de proximitat que a més pot figurar entre lo
milloret i més selecta dels discos progressius europeus.
primera formació
(foto Villier-Batiste)
El grup, fora de la música, destacà per la
moguda interna amb entrades i sortides de personal al llarg dels quatre anys de
funcionament oficial fins la seva dissolució el 1972. Fundat el 1969 per Jordi Batiste (veu i Baix), Enric Herrera (teclats), Lluís “Luigi” Cabanach (guitarra) i Santiago “Jackie” García Cortés
(bateria), el 1969 enregistren un parell de senzills. Un any després sense “Jackie” García i la incorporació de J.M. Vilaseca “Tapi” (bateria) i J.M. París (guitarra) enregistraran als
estudis Gema de Barcelona, aquesta
impressionant obra.
Pocs que en tenim, i els hi
fem el cas que els hi fem. Houston, tenim
un problema, com també van dir fa 50 anys.
