dilluns, 29 de juny del 2020

THE REVOLUTIONARY ARMY OF THE INFANT JESUS, COM UN CREDO

ALTRES EDICIONS

Una banda que ha editat tres discos en 30 anys – aquest és el quart –, canten en diferents idiomes i les comparacions, que no poden faltar mai, van de Death In June a Nico, figura que seran complicats. I ni de bon tros

Tot son opinions. The Revolutionary Army Of The Infant Jesus han tret dos discos que van junts però separats, i és amb aquests que fan que tornem a fixar-nos en ells amb passió cega. Son Nocturnes i Songs Of Yearning. En aquest darrer hi ha cançons cantades en grec, francès, anglès, llatí, finès i rus. Ambdós àlbums via Ocultattion Recording. Es consideren de Liverpool i la formació actual consta de Paul Boyce (clarinete, teclats i veu), Jon Egan (harmònium,  teclats i veu), Leslie Hampson (percusió, guitarra, teclats i veu), Elisa Carew (violonchelo), Hannah Harper (flauta i piano ), Jessie Main (veu) i Zander Mavor (baix i guitarra). 


Escoltar-los interpretar el tema Vespers o Belonging/O Nata Lux amb la mescla de classicisme i electrònica posa els pels de punta. Així, les diferents atmosferes que fabriquen, simplifica i ajuda a entendre que no hi ha res a entendre. Només parar l’orella. L’elecció de les imatges del fotògraf surrealista Man Ray pel vídeo Paradise, fa que la definició genèrica de pop de cambra, al final sigui amb la que em trobo més a gust. Del recent, del milloret.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada