DESPERTAR A LA CRIATURA

ABDOMEN – “YES, I DON’T KNOW”

NOU REGISTRE

Enraonar de tots els mals que ens assetgen seria molt avorrit si no vinguessin soportats per música com la d’Abdomen.

Les seves lletres poden ser molt personals, però s’esforcen en assenyalar que l’important és la interpretació de qui escolta. Recapacitar i rectificar, acció i efecte que poques vegades es posen en funcionament. El grup holandès de Leeuwarden presenta un segon treball per convidar-nos en un nou intent. La banda està formada per Peter van Beets (veu, guitarra), Ate Kamsma (baix) i Roel Meijer (bateria). Porten mostrant la feina des de 2016. Van debutar amb Emetophobia (Geertruida – 2018). Ara han signat amb FatCat i es disposen a donar guerra amb aquest Yes, I don’t Know que ha sortit fa un parell de setmanes.

Han trigat dos anys en gravar-lo. Expliquen que treballar amb Rasmus Bredvig eleva el nivell d’exigència fins a l’extrem d’arribar amb una cançó a l’estudi i transformar-la per complert en 24 hores. L’odissea es va portar a terme a Tapetown Studio, a la ciutat danesa d’Aarhus. El resulta s’exemplifica en el tall que dona títol a l’àlbum comença amb un so metàl·lic per acompanyar a una història tràgica cantada per Peter van Beets en una mena d’agonia catàrtica.

Quan se’ls hi pregunta pels seus ritmes accelerats, és Meijer que explica: ‘La repetició i les sobrecàrregues estan pensades per a ser alguna cosa en la que perdre’s, en part, inspirades en el treball de la banda Neu!’ i afegeix ‘És un reflex del que se sent quan ets atrapat en mig d’una lluita que et supera: un allau aclaparador de soroll, confusió i tensió, que sembla anar a més, a mida que passa el temps. És l’anhel per un punt final, un viatge a un lloc de calma i ordre’.

La tècnica és no deixar ni un segon per respirar. Les tretze pistes que componen el disc, avancen obrint-se pas entre la veu de Peter van Beets i els instruments a tot drap. La tècnica és esperar l’arribada d’un llamp que doni vida en l’actual forma de des-esperança, al nou ésser.