dissabte, 1 de març del 2025

DE CARNAVAL

TRASPASSOS / FEBRER 2025

DE NO MIRAR LA CAIXA TONTA: 00

DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA VACUNA STAR / CÀNCER / ALTRES: 15

NO SABEN / NO CONTESTEN: 08

Aquestes son algunes de les persones que ja no s’hauran de preocupar més per les consignes diàries emeses per la perestroika:

El primer dia de febrer ja es posava a la fila Sal Maida, baixista nord-americà militant de bandes com Roxy Music, Milk ‘N’ Cookies o Sparks entre moltes col·laboracions. Va traspassar a Nova York com a conseqüència d’una caiguda. Tenia 76 anys. A partir d’una edat, un mal pas pot ser fatal.

Sal Maida

El mateix dia 1, i diuen que inesperadament, ho feia també Peter Bassano, trombonista anglès. Prestigiós músic de la mal anomenada música clàssica, ha format part de nombroses orquestres i conservatoris de tot el món. Aquí el referenciem per ser el trombó de Hey Jude... és que sembla que s’obrin les portes del cel.


Saltem al dia 3, quan salpava Jean-Loup Philippe, escriptor, director i actor francès recordat per les seves col·laboracions amb Jean Rollin, especialment la mítica Lèvres de sang de 1975. Va traspassar als 90 anys sense que s’hagi especificat més.

Jean-Loup Philippe

El mateix dia, David Edward Byrd. Va ser dissenyador i il·lustrador gràfic dels primers a treballar per a Bill Graham. Va traspassar d’una pneumònia i les complicacions que li va provocar l’assistència mèdica amb l’excusa del virus maligne a Albuquerque, amb ni més ni menys que 83 anys. Que cadascú tregui conclusions.

David Edward Byrd

L’endemà Ed Seeman. Artista nord-americà que va estar a llocs tan dispars com anuncis de televisió per a nens i nenes, pel·lícules porno o el seu treball amb Frank Zappa durant els meravellosos anys seixanta. Va morir a casa seva a Florida amb 93 anys.

Ed Seeman

El dia 5 traspassava el membre de Soft Machine i l’escena Canterbury, Mike Ratledge amb 81 anys després d’una curta i fulminant malaltia.

Mike Ratledge

El mateix dimecres el productor Dave Jerden. Al llarg de quatre dècades ha estat darrera de la taula de comandaments de gent com Talking Heads, Jane’s Addiction, Public Image Limited, Tom Verlaine o Red Hot Chili Peppers entre molts altres. Va morir amb 75 anys mentre dormia a casa seva de Los Angeles.

Dave Jerden

El 7, la cara que a totes ens sona però que no sabem com es diu. Doncs és Tony Roberts, l’actor amb aparicions clàssiques a Play It Again, Sam, Annie Hall o Serpico. Va traspassar de càncer de pulmó a casa seva de Manhattan amb 85 anys.

Tony Roberts a la dreta de Woody Allen

L’endemà, l’actor i cantant Bob Bingham, que va encarnar a Caifàs a Jesus Christ Superstar d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice tant a Broadway com a la versió al cine de 1973. Va traspassar a Putnam, Carmel a Nova York amb 78 anys sense que s’hagin donat detalls concrets.

Bob Bingham

El dia 9 el bateria anglès Tony Kinsey. Va tocar en nombroses sessions amb Ronnie Scott, Joe Harriott, Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Oscar Peterson o Sarah Vaughan. Va dirigir la seva pròpia banda al Flamingo Club de Londres. Va traspassar amb 97 anys.

Tony Kinsey

L’endemà Horst Weidenmüller. Productor musical alemany, va fundar el segell independent d’electrònica !K7. Ha mort als 60 anys d’un càncer.

Horst Weidenmüller

El dimecres 12 l’actriu francesa Niké Arrighi. També artista visual, però coneguda pels seus papers en pel·lícules europees dels 60 i 70 com The Devil Rides Out (1968), Countess Dracula (1971) o Sunday Bloody Sunday (1971). Casada amb un príncep, vivia al Palazzo Borghese a prop de Roma on va morir amb 80 anys sense que s’hagin donat més detalls.

Niké Arrighi

Anem al 16, quan ho feia Cab Covay – de nom real Paul Lee Brown –  dissenyador de portades de discos i folletos, incloent pels Flamin’ Groovies del que era com un membre més de la banda. Va traspassar de causes naturals a casa seva a Innes Avenue als 78 anys sense especificar tampoc més detalls.

Cab Covay

L’endemà Jamie Muir, pintor i músic escocès. Va participar com a percussionista en el disc Larks’ Tongues In Aspic de King Crimson (1973) abans de retirar-se a una vida contemplativa. Tenia 82 anys.

Jamie Muir

El mateix dia, un altre percussionista, Rick Buckler de The Jam abans de formar Time UK el 1983. Va traspassar amb 69 anys després d’una breu malaltia a la ciutat anglesa de Woking.

Rick Buckler

També el mateix 17, l’actor de 95 anys Gene Hackman, inoblidable a The French Connection (1971), The Poseidon Adventure (1972) i molt especialment a The Conversation (1974) de Coppola. Fins el dia 26 no es va trobar el seu cos a casa seva de Santa Fe, Nuevo México, juntament amb el de la seva dona i un dels tres gossos que tenien.

Gene Hackman

Saltem al 19, quan ho feia Gordon Henry “Snowy” Fleet. Bateria dels Easybeats australians des de 1964 a 1967, però nascut a Anglaterra. Va traspassar als 85 anys a casa seva a Perth.

“Snowy” Fleet

El 20 el cantant de soul Jerry Butler, veu del grup de R&B The Impressions, abans de començar carrera en solitari. Va morir a conseqüència d’un Parkinson, a casa seva de Chicago, als 85 anys.

Jerry Butler

L’endemà divendres la cantant Gwen McCrae, famosa per Rockin’ Chair de 1975. Coneguda com a Queen of Rare Groove, la seva veu ha estat samplejada moltíssimes vegades per diferents musics de l’escena dance. El 2012 va patir un vessament cerebral que li va provocar paràlisi del costat esquerra del cos.

Gwen McCrae

El 22 el cantautor i músic anglès Bill Fay. Des de Jeff Tweedy fins a Jim O’Rourke, l’han tingut present en les seves oracions. Va traspassar als 81 anys de complicacions derivades d’un Parkinson.

Bill Fay

El 23, el músic i productor Chris Jasper. Va ser membre de The Isley Brothers de 1973 a 1983, posteriorment va continuar una important carrera en solitari. Va traspassar amb 73 anys dos mesos després de que li diagnostiquessin un càncer.

Chris Jasper

La cantant i pianista Roberta Flack que moria als 88 anys. Abans del seu ascens a la fama amb Killing Me Softly With His Song el 1973, va conduir una reeixida carrera amb la llegenda del soul Donny Hathaway. El 2022 se li va diagnosticar ELA. Va morir d’una aturada cardíaca el dilluns 24.

Roberta Flack

I tanquem la barraca del mes de febrer amb David Johansen la carismàtica veu dels New York Dolls amb els que va llançar dos imprescindibles àlbums, l’homònim de 1973 i Too Much Too Soon el 1974. El 2020 li van diagnosticar un càncer que va anar acompanyat d’una caiguda necessitant cirurgia. Va morir a casa seva d’Staten Island als 75 anys, ahir.

David Johansen



               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada