dissabte, 22 de març del 2025

ARTISTA COMPLERT

JEFF BRIDGES – “SLOW MAGIC, 1977 – 1978”

A LA VISTA

A Jeff Bridges no li conec massa la faceta de músic. Però no m’estranya que ho sigui. Segurament també pinta. Artista complert.

The Last Picture Show (Peter Bogdanovich – 1971) i uns anys després The Big Lebowski (Joel Coen – 1998) son dues pel·lícules molt especials, amb les que tots hem gaudit del seu paper entre entranyable i rebel. Però entremig del seu treball d’actor, sempre ha fet incursions en el business musical.  

Als anys 70 ja li anava el rollo d’agafar una guitarra, ajuntar-se amb uns quants amics i tocar. D'aquesta manera, amb la típica història de la cinta trobada per casualitat que posava “July 1978” el segell Light In The Attic ha anunciat la sortida d’aquelles gravacions perdudes.

Com sigui, no deixa de ser un material estimulant, no només pels cinèfils, sinó per a tots els cercadors de rareses musicals. Sona fresc i atrevit. La gravació es va dur a terme, més o menys, en l’època en que Bridges va participar en la nova versió de King Kong l’any 1976, pel·lícula que per a algunes d’aquestes cançons li va servir d’inspiració.

Son com preses improvisades en les que trobem a Bridges acompanyat per Stan Ayeroff i David Greenwalt a les guitarres, Matthew Bright al baix i Steve Baim a la bateria. Consten “altres col·laboradors” descrits com LA oddballs (bitxos raros) que inclou a membres del teatre de guerrilla de Los Angeles The Mystic Knights Of Oingo Boingo o a Burgess Meredith que posa la veu en algunes pistes. Les sessions, en el seu dia, van ser supervisades per Ken Lauber, arrenjador i col·laborador de Bob Dylan que s'havia traslladat allà justament per treballar amb ell i membres de The Band a l'estudi Shangri-La de Malibú.


La música és com una mala herba que creix constantment de la planxa de formigó de la meva vida. Simplement sembla voler sortir’ explica Bridges que afegeix ‘És increïble que una cosa com aquesta que va passar fa 50 anys, vulgui emergir’. Ha avançat un primer tema, aquest Obnoxious, on satiritza sobre la timidesa i és descrit pel segell com ‘un portal a un món ocult de creativitat i camaraderia extravagants a Los Angeles dels 70’. El cert és que la cançó té l’ànima en tots els sentits posada en The Band d’una manera llaminera.

El llançament constarà d’un vinil de color, un llibret amb fotografies, notes de Sam Sweet i una breu entrevista al mateix Jeff Bridges. Així mateix, també hi ha preparats una sèrie de curts documentals sobre la producció d’Slow Magic. L’àlbum sortirà el 12 d’abril dins dels actes del Record Store Day.






              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada