NOU REGISTRE
El castell de Montsegur a l’Occitània, els
segles XII i XIII va ser refugi dels “bons homes” defensors de la llibertat de
dogma i concentrats en la connexió espiritual.
Amb el mateix sentiment de
missió sagrada, Glasgow és el refugi dels defensors de les melodies pop
concentrades en tots els diferents estils amb els que hi té una connexió també
espiritual. Encara avui ho continua sent, sense que es divisi cap altre destí millor
per a la ciutat escocesa. Constantment van sorgint bandes inspirades en d’altres
que formaven part de la congregació. Una de les darreres és el quintet Water Machine que el segell
independent FatCat Records, fa 10
dies els hi ha editat el disc amb el que debuten, aquest God Park.
Les lletres parlen del
quotidià, ells ho anomenen “al·legories hiper-conceptualitzades”. Sobre enamoraments
no correspostos, treballs tòxics o crisis existencials, sempre però amb humor.
Indecisos sobre què és millor, si riure o plorar. Son de la corda de bandes com
The Yummy Fur o Lung Leg de l’escena de Glasgow de finals dels 90, inclús dels
també escocesos Bis.
Segurament també deuen haver vist un grapat de vegades Teenage Superstars de Grant McPhee. El documental de 2017 sobre els “bons homes” del segle XXI, conservadors de l’esperit i l’essència pop. Espases amunt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada