TRASPASSOS / JUNY 2025
ESTRESSATS PER L’ARRIBADA DE LA 3a.GUERRA
MUNDIAL: 00
PELS EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA DEL VIRUS MALIGNA / CÀNCER /
ALTRES: 19
NO SABEN / NO CONTESTEN: 04
En mig de muntanyes de distraccions populars,
que si ve la guerra i hem d’omplir les neveres de paper de wàter, que si no
surtis de casa (a no ser que te’n vagis de vacances) que et moriràs torrat de
calor, seguim amb un nou llistat d’algunes de les persones que ja ho han entès:
Començàvem el dilluns dia 2
amb l’anunci del traspàs de Colin
Jerwood, cantant de la banda punk
anglesa Conflict, activa al llarg de
la dècada dels 80. Ho va fer als 63 anys, després d’una breu malaltia, segons
ha dit la família.
El 4, Nicole Croisille, la veu del famós Da ba da ba da de la pel·lícula Un
home et une femme amb música de Francis
Lai i dirigida per Claude Lelouch. La va cantar al costat de Pierre Barouh. La cançó ha quedat
gravada en la memòria col·lectiva popular. Va traspassar d’un càncer a París. Tenia
88 anys.
Saltem al dia 5, quan moria Bob Andrews, pianista i productor
anglès membre de Brinsley Schwarz i
de la banda de Graham Parker and The
Rumours després. Va traspassar amb 75 anys a casa seva, a Taos, New Mexico
d’un càncer.
També el 7 el teclista Peter Jones, membre co-fundador de la Little River Band i col·laborador de bandes com Crowded House. Ha traspassat després de
“la llarga malaltia” amb 82 anys.
Diumenge dia 8 era el torn de
l’interessant multi-instrumentista Ariel
Kalma. Músic electrònic francès que mentre era de gira formant part de la
banda d’Adamo, va conèixer a Baden Powell amb qui col·labora a
finals dels 60 i principis dels 70. El 1974 se’n va a la Índia on aprèn la seva
música clàssica. A la tornada, s’introdueix en l’experimentació i el minimalisme
nord-americà. Els darrers anys afrontava diferents problemes de salut, ‘però la
seva partida ha estat tranquil·la’ figura en el comunicat del seu segell. Tenia
78 anys.
El mateix dia, P. Adams Sitney
qui amb Jonas Mekas, Barbara Rubin i altres va establir el moviment del New American Cinema a més de co-fundar
el 1970 l’Anthology Film Archives a
Nova York. Va escriure un dels primers llibres sobre la historia del cine
experimental als Estats Units, Visionary
Film. Va traspassar a casa seva a Matunuck, Rhode Island d’un càncer als 80
anys.
L’endemà traspassava Sly Stone als 82 anys. Músic, productor
i carismàtic líder dels Sly and the
Family Stone, entre moltíssimes altres activitats. El lema Sex, Drugs & Rock’n’Roll podria ser
seu. Va morir a la seva casa de Granada Hills, a Los Angeles als 82 anys,
segons la família d’una malaltia pulmonar i “altres problemes subjacents”.
El mateix 9, el bateria noruec
de jazz Axel Skalstad. Conegut per
ser membre de Krokofant i Soft Ffog i WIZRD. Va morir d’un accident sense que s’hagi especificat de quina
naturalesa. El mes que ve hauria fet 33 anys.
El 10 Paul
Thomas, de nom real Philip Charles Toubus. Va fer d’actor a l’obra Hair a Broadway i a la versió de Jesus Christ Superstar de Norman Jewison
on feia el paper de Peter. Un any
després, com son les coses, es va convertir en actor porno i va acabar
dirigint-ne algunes. Sembla que els darrers anys patia alguns problemes de
salut no especificats. Tenia 76 anys.
L’11 era el dia de Brian Wilson. Crec que ja està tot dit.
Es diu que va morir mentre dormia a la seva casa de Beverly Hills. La principal
causa, aturada respiratòria amb altres factors associats. I tan amples que
s’han quedat. Tenia 82 anys. Ara començaran les garrotades per l’herència.
El mateix dimecres la veu
principal dels anglesos Nitzer Ebb, Douglas McCarthy. Va treballar en
diferents fronts d’electrònica i va col·laborar amb Alan Wilder de Depeche Mode
a Recoil entre altres festes. El
2021 va haver d’hospitalitzar-se, més o menys es va recuperar i l’any passat en
un comunicat Nitzer EBB anunciaven
que de moment ho deixaven córrer pels efectes que li provocava una cirrosis
després d’anys d’abús d’alcohol. Tenia 58 anys.
El 13 “Honest” John Splain, guitarra i veu de The Boys, la banda punk-pop de Londres. Tenia 73 anys i només s’ha
comunicat que patia ‘la llarga malaltia’.
Ens plantem a mig mes amb la noticia del traspàs del percussionista, compositor i artista visual suec, encara que residia a Berlin des de l’any 68 Sven-Åke Johanson. Molt vinculat amb l’escena free-jazz europea, com a curiositat dir que quan va arribar a la capital alemanya va estar en una primera formació de Tangerine Dream. Va traspassar als 86 / 87 anys – es desconeix amb exactitud el mes de naixement – i encara menys la causa exacte del traspàs.
El 16, moria Patti Drew, cantant nord-americana amb
una breu però intensa carrera amb alguns singles d’èxit durant la primera
meitat de la dècada dels 60 amb Drew-Vels
i una posterior carrera en solitari, més o menys equilibrada. Va traspassar amb
80 anys d’un infart.
El dia 18 ho feia el
cantautor nord-americà Lou Christie
als 82 anys d’un càncer a Pittsburgh on va néixer. La seva especialitat, el soft-pop, que tantes alegries li va
donar els anys seixanta.
El 18 ho feia la fotògraf Marcia Resnick,
autora gràfica de l’escena punk de
Nova York. Pel seu objectiu van passar també personatges clau d’aquells anys: David Byrne, John Lydon, Johnny Thunders,
William Burroughs, Warhol, entre molts altres. Va estar casada amb Wayne Kramer (MC5) però es van divorciar. Va morir a Manhattan d’un càncer als 74
anys.
L’endemà Ron Woodbridge, veu i guitarra original de la banda de Liverpool The Searchers. Van formar part de la
popular escena de principis dels seixanta coneguda com a Merseybeat. Va traspassar amb 86 / 87 anys, tampoc s’ha pogut
definir, ni la causa exacte per la que va deixar de respirar.
El divendres dia 20, donava
la campanada el membre dels Babyshambles,
Patrick Walden. Abans va formar part
d’altres bandes de Londres i després de la seva sortida el 2005. A partir
d’aquí la cosa ja va ser un entrar i sortir i diferents intents de formar
bandes o participar-hi. La seva addició a les drogues van fer la resta. Va
traspassar amb 46 anys.
Un parell de dies després,
traspassava l’escultor italià Arnaldo Pomodoro. L’any 1959 va fer un viatge als
Estats Units. La seva visita al MoMA
i entrar en contacte amb Mark Rothko, Jaspers Johns o Warhol entre altres van
ser una gran font d’inspiració. Una de les seves obres més conegudes és Sphere Within Sphere. Va viure i
treballar a Milà, on va morir just el dia abans de fer 99 anys.
L’endemà ho feia Mick Ralphs, guitarra de Mott The Hoople i Bad Company que la va abandonar després de Rough
Diamonds l’any 1982. ‘La banda s’havia
fet més gran que tots nosaltres i de continuar hauríem pres mal’ va dir. Va
passar els darrers anys incapacitat després de patir un vessament cerebral. Va
morir en un centre d’atenció especial a Henley-on-Thames, Oxfordshire amb 81
anys.
També el dia 23 ho feia
l’actriu i anti-diva italiana Lea Massari. Va treballar amb directors com
Michelangelo Antonioni amb qui va fer L’Avventura,
amb Sergio Leone i Dino Risi entre altres. Va traspassar als 91 anys a casa
seva a Roma.
El 26 ho feia Walter Scott Jr, co-fundador de The Whispers, banda de soul i R&B amb base a Los Angeles, popular a finals de les dècades
dels seixanta i principis dels setanta. Ha traspassat amb 81 anys d’un càncer a
Northridge, LA.
També el 26, traspassava “Lalo” Schifrin, reconegut compositor
de bandes sonores tant per pantalla gran com per televisió. Mission: Impossible (1966), Mannix (1967), The Fox (1967), Bullitt (1968)
o Enter the Dragon (1973) en son
algunes. Va traspassar per complicacions d’una pneumònia a un hospital de Los
Angeles. Tenia 93 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada